mites sobre el pensament científic

De tant en tant encara em sorprenc trobant gent que defensa amb dents i ungles que els sers humans són racionals, i que -per exemple- els científics aconsegueixen tot el que aconsegueixen gràcies a un raciocini extremadament racional que els duu a fer troballes increïbles que van més enllà de la nostra imaginació més desfermada.

En canvi, vistos de més a prop els científics que conec em semblen més aviat obsessius, sovint idealistes, bastant rígids, extremadament poc pràctics i amb unes dèries i manies que dificilment titllaríem de racionals. I si mires els matemàtics, encara pitjor.

I llavors com pensen els científics? Una espècie d’estudi de camp del laboratori científic ens en dóna una resposta (aquí): els científics pensen a partir de la experimentació pràctica, emprant analogies i metàfores, i intentant comprovar regularment si el que estan dient és un disbarat o no ho és. I no és així com pensa tothom? Doncs si, precisament.

I llavors què en fas de la racionalitat? Jo, personalment, tendeixo a pensar que és una convenció social. Si defenses de forma brillant la opció més acceptada socialment, ets racional. Si no, doncs no ho ets. Recentment un article coescrit per un brillant Dan Sperber (aqui) argumenta com el “pensament racional” no serveix per a que certs arguments siguin més lògics, probables o verificables, sino més aviat per a que siguin més convincents en un entorn social on n’hi ha diversos, d’arguments a esgrimir front a una disjuntiva.

Semblaria que el mite del científic amb una ment hiperracional que opera més enllà del bé i del mal és tan sols això, un mite. I que, per la seva mateixa naturalesa, la racionalitat està sobrevalorada per una majoria social.

 

 

4 comentaris

  • Kelfreego

    29/06/2017 16:02

    Veskimetsa.Ee buy cialis Buy Orlistat Capsules

  • Kelfreego

    25/06/2017 16:31

    Cephalexin For Fish Same As Humans Real Viagra Online Sipreme Suppliers Mumbai India

  • joan llobera

    21/03/2012 11:47

    respecte al comentari del joan del 21/03/2012, jo mes aviat penso que pels articles i sol.licituds de diners un ha de ser convincent.

    Però fer sol.licituds de diners convincents en el camp científic no és essencialment diferent de fer-ho en enginyeria, arts plàstiques, o qualsevol altre camp.

    S’han de presentar idees seductores, mostrar que qui escriu és competent per a realitzar-les i posar en evidència que els objectius dels qui apostaran diners en aquesta proposta seran satisfets.

    Estic d’acord que és un exercici que s’ha d’aprendre d’algú que en sàpiga, però no crec que tingui res a veure amb ser racional, en el sentit en què s’empra en psicologia cognitiva o camps similars.

  • Joan

    21/03/2012 0:09

    En la seva vida social i privada, ningù és verdaderament racional, encara que alguns siguin molt més irracionals que els altres. Com a cientïfic, no obstant, has de ser capaç d’escriure tant els teus articles com les sol.licituds de diners de forma estrictament racional, cosa que cal aprendre d’algú que en sàpiga i de la qual altra gent no són capaços

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús