Cervells en sincronia

 

 

shot.png

En la vida diària sovint diem que estem `en fase’ amb algú, `en la misma onda’, o inclús `on the same wavelength’. Són expressions populars per expressar la sensació que funcionem bé quan fem coses amb certes persones, amb qui compartim un enteniment implícit que no trobem necessàriament en tothom.

El que potser resulta una mica més insospitat és que si hom mira l’activitat cerebral mentre fem tasques conjuntes, trobem que aquestes expressions són, en certa mesura, l’expressió literal del que  passa a nivell cerebral. Malgrat la dificultat tècnica de la tasca -enlloc d’un calen 2 o més sistemes de mesura, cal monitoritzar la interacció entre els participants sense impedir excessivament l’acció espontània, i un reguitzell de maldecaps adicionals-, hi comencen a haver alguns estudis que mostren com, quan fem una tasca conjunta, les activitats dels diferents cervells implicats es sincronitzen.

Això, proposen alguns, servirà per a construir una neurociència en segona persona, on el fet social serà tant present com la percepció, el llenguatge, o les decisions. Caldrà veure com acaba aquesta història, però de moment sembla sobretot que és un maldecap tècnic considerable en el que, per alguna raó estranya que encara no sé ben bé com ha anat, m’he acabat veient implicat.

 

Un bon resum dels treballs existents en aquest camp es pot trobar en l’article que aviat sortirà a Brain and Behavioral Sciences,  Schilbach et al. Towards a second person neuroscience. La foto és de Dumas et al. Plos ONE 2010 vol. 5(8): e12166

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús