Arxiu del mes: abril 2012

exili permanent

dimecres, 25/04/2012

En una de les primeres entrades d’aquest  blog irregular explicava que emigràvem a Suïssa (aquí). La promesa d’un contracte de recerca era la única opció de futur per a un present més aviat incert. Fet i fet, acaba sent imprescindible arribar a final de mes. Ara ja fa un poc més d’un any que hi sóm, aquí on vam marxar. Les coses s’assemblen bastant a uns llimbs endreçadets: no hi fa massa fred, ni massa calor, no hi ha manifestacions ni queixes, els sous arriben a final de mes. El pais és generós en tràmits burocràtics, però les cartes arriben al seu destí. Tot està ben endreçat i, malgrat que enyoro la teca, la gent, i el ritme de vida, res està fora de lloc.

És cert que trobo a faltar visceralitat d’aquella Barcelona de fa uns anys que a poc a poc, amb una constància admirable, sense escanyar però sense amollar, han aconseguit extingir. Enyoro l’efervescència cultural i la sensació de llibertat que a vegades hi trobava. Matèria per la inspiració. Però si encara fos a Barcelona potser no les sabria trobar, aquestes coses, atrafegat per la feina i la falta de diners  i els maldecaps pels imprevistos i la precarietat acumulada. Potser ni tan sols existeixen, ja, aquestes coses, laminades per un allau excessiu de gent curta de mires obsedida en aprovar normatives per a respondre al pànic d’estar-se plegada de mans sense fer res en el despatx que la magnitud  de la seva incompetència els ha regalat.

Pot ser que tan sols sigui que em sento un poc cansat, avui. Potser si. Fa poc més d’un any semblava que érem part d’una nova fornada d’emigrants, amb massa diplomes per a trobar feina a casa nostra. Ara ha passat un any, i tothom ens diu que vam triar el millor que hauríem pogut fer. Potser tenen raó, pero tampoc és gaire important. Fet i fet, no hi havia cap altra opció damunt la taula, i a més tant fa, tot això ja tan sols és part del passat. Però obro un diari qualsevol, a quasi qualsevol pàgina, i no puc evitar sospitar que caldrà veure passar temps, molt de temps, abans que aquest passat deixi d’atrapar-nos. Potser tot això acabarà sent un exili permanent.

És una mica trist sentir que pertanys a un lloc on no hi caps.

 

politica de beques

dimecres, 11/04/2012

Potser un dels simptomes mes fiables de la profunditat de les crisis son les mesures aparentment arbitraries qus prenen els governants. Tothom qui depen mes o menys de les beques del nostre pais on els politics s’omplen la boca amb paraules com innovacio, recerca o desenvolupament es deu haver adonat de l’aleatorietat gratuita que s’ha afegit al ja de per si pauperrim sistema de beques del nostre pais.

La data de publicacio de la convocatoria per presentar una sol.licitud de beca esdeve una variable aleatoria, i el plaç d’entrega s’encongeix fins a quasi res. Una companya m’explicava que la generalitat, d’ença de la crisi, va publicar la convocatoria per renovar beques de doctorat a finals d’agost, amb dues setmanes de termini, enlloc de al juny com feia habitualment. Si no presentaves els papers dins el plaç, enlloc de renovacio automatica, es cancelava automaticament.

La ultima innovacio en politica de beques que he pogut experimentar de primera ma es el curios efecte “beca retroactiva”. Per a poder optar, has de tenir la sort d’haver fet quelcom susceptible de beca, i a mes t’has d’enterar de la convocatoria perque una anima caritativa et reenvia un correu. Llavors has d’aconseguir presentar un munt de papers dins dels 3 (tres) dies de plaç, incloent un paper que acrediti que has estat 12 setmanes, ni mes ni menys, a una universitat europea, i el certificat l’ha d’emetre la universitat europea pero ha de ser en castella. Doncs si fas tot aixo gracies a una secretaria que s’apiada de tu i t’ajuda a poder-ho enviar tot al ministeri, doncs llavors pots obtenir uns dinerons retroactivament per l’activitat realitzada.  Sembla una broma, oi? Doncs no, es com va anar.

En tota la Universitat de Barcelona nomes es van presentar 3 sol.licituds, aixi que per un cop no me la van poder denegar. I aixi es com fa 4 o 5 dies em van pagar una beca de 3900 euros per haver fet una estada a suissa entre el març i el juny de 2011 dins del marc de la meva tesi doctoral.