estupidesa artificial

Deia un que en sap d’aquestes coses que la intel.ligència artificial mai podrà igualar l’estupidesa natural. I qui ha treballat un poc amb aquestes coses sap com de certa és aquesta afirmació. Mentre els que modelen el comportament es preocupen de com què quan perquè es prenen decisions, i això s’empra en diferents camps des de la indústria dels videojocs fins a la psicologia comportamental, la caparrudesa de la classe dirigent a vegades atempta contra qualsevol sentit mínimament sensat.

I això a què fa cap? L’altre dia a Nature un deia que una de les coses que caldria per redreçar l’economia és emprar més models basats en agents artificials. I és que avui en dia amb agents es pot simular quasi tot, inclús el comportament de coses complicades com persones no racionals prenen decisions de forma precipitada davant d’una intoxicació informativa generalitzada. Això vindria a ser com intentar esbrinar el comportament de les masses consumidores a base de substituir cada persona per un personatge de videojoc d’aquests que funcionen sols, i programar els personatges amb models psicològics més o menys realistes i validats empíricament. Un cop fet això, mires què resulta de la interacció de tots ells en un entorn determinat, i dius que has predit el comportament de certa població en cert entorn. Però vols dir que això val per alguna cosa? Bé, no és fantàstic, però hi ha raons per a pensar que amb una mica d’esforç funcionarà millor que les idees clàssiques basades en coses com consumidors perfectament informats i que prenen decisions racionals i mètodes a base d’equacions diferencials que es poden resoldre a mà.

I perquè no s’adopta universalment? Mmm… potser perquè aquests tipus de models no són gaire respectats dintre de la comunitat científica, i també és veritat que cauen una mica lluny dels mètodes tradicionals. Jo sóc de la opinió que aquests models si que podrien ajudar a convertir l’economia en una ciència experimental, amb teories molt més contrastades i basades en dades reals. Però que fet i fet tampoc canviaria gran cosa a com prenen decisions les classes dirigents i les devastadores conseqüències que això comporta. Per exemple, els qui en saben diuen que els grecs ja coneixien el principi de la màquina de vapor, però que no van fer la revolució industrial per la senzilla raó que tenien esclaus.

I per favor, qui cregui que els nostres dirigents prenen decisions racionals que tiri la primera pedra.

4 comentaris

  • joan llobera

    09/05/2012 12:18

    disculpa,
    no pretenia parlar de com s’han de fer les coses en economia com objecte d’estudi, sino en la praxis diaria de l’economia,

    i suggerir que el tio de Nature te rao dient que si tots aquests treballs basats en agents s’empressin mes per a prendre decisions en el mon real, no hauriem arribat fins aqui.

    Espero que tot aixo no t’inciti a no llegir mai mes aquest blog, que ja de per si deu anar escas de lectors…

    Pero no tornare a parlar de coses sobre les que no tinc un doctorat, disculpa altre cop

  • Pau Salvador Pujolàs Fons

    09/05/2012 11:32

    Home, Joan,
    Donat que gastes dos de tres paràgrafs parlant de com s’haurien de fer les coses en economia – posat de relleu com a tu et sembla que s’estan fent malament -, i només has fet poques classes d’ella, i pel que veig estàs altament desinformat sobre el tema, jo et recomano que parlis d’altres coses – que segur que saps la mar de bé – o t’informis més abans d’escriure sobre ciència econòmica.
    Atentament,
    Pau

  • joan llobera

    08/05/2012 21:11

    hola pau,
    certament tens rao i estic desinformat en un mon on el govern no pren decisions be.

    Ja m’imagino que els economistes fan be la seva feina, pero segueixo pensant que les (poques) classes d’economia que vaig haver de patir s’assemblen a l’escassedat de ciencia economica que la classe politica empra per les seves decisions.

    No em penso que els criteris que la nostra classe dirigent adopta siguin tenint en compte que hi ha cituadans desinformats, estupids, amb mercats que no funcionen, heterogenietat d’individus, etc.

    Aviam si amb temps trobo temps per estar mes assabentat d’aquests treballs que comentes…

  • Pau Salvador Pujolàs Fons

    08/05/2012 20:48

    Benvolgut Joan,
    En llegir el teu escrit, no he pogut evitar haver de respondre’t, perquè no sé si el que escrius ho fas amb mala bava o per desinformació. Pel to pausat i agradable que sembla tenir el teu escrit, suposo que deu ser el segon.
    T’he de dir que els senyors Farmer i Foley que van escriure això a Nature o bé tenen molta mala bava, o bé estan desinformats – i en el seu cas tendeixo a pensar en el segon. La veritat, benvolgut Joan, és que això d’ “intentar esbrinar el comportament de les masses consumidores a base de substituir cada persona per un personatge de videojoc d’aquests que funcionen sols” ja fa anys i panys que es fa en Economia. En la Ciència Econòmica, això d’intentar “convertir l’economia en una ciència experimental, amb teories molt més contrastades i basades en dades reals” fa motls anys que es fa, evidentment millora cada cop. Va començar als 70, on certament no s’anlitzaven problemes complexos d’informació ni economies complicades – per una qüestió de computabilitat -, però això ha canviat radicalment des de llavors. Avui en dia, et pots trobar multitud d’articles en economia en que se simulen agents (i) desinformats, (ii) estúpids, (iii) on els mercats no funcionen, (iv) on hi ha problemes d’informació, (v) on hi ha heterogeneitat d’individus, empreses, (vi) on el govern pren decisions bé, (vii) on el govern és un cabró, (viii) el que tu vulguis. I com et dic, no és precisament una cosa nova, en economia.
    Atentament,
    Pau
    Atentament

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús