Ja fa uns anys que l’estudi de la conciència ha desenvolupat una branca experimental relativament nova centrada en la conciència corporal. Quins són els mecanismes cerebrals que permeten sentir que el nostre cos és “nostre”? Com es pot transportar aquesta sensació a un cos virtual?
La llista d’articles al voltant d’aquestes preguntes ha crescut de forma esfereïdora, i ja constitueix un camp de recerca en si. En general sempre es basen en introduir conflictes entre dues modalitats, típicament la informació tàctil i visual, o la propiocepció i la visió. Jugant amb aquestes idees, hom pot provocar la sensació, per exemple, que ha perdut una mà. Deixo aquí un enllaç al vídeo que mostra com.
Aquest blog intenta fer divulgació d'accidents quotidians, obsessions recurrents i anècdotes il·lustratives dels qui fan recerca. Vida i misèries de la investigació científica. Ciència, paciència i paraciència. A la conciència, no sé si hi arribarem.
Modafar
25/08/2012 7:58
Joana: Costa molt fer una cosa senzilla. Ell sabia troabr nous camins per fer-ho.Emma: Bona pregunta, no se9 la resposta. Perf2 segur que hi ha molta part de treball. Un dia pots tenir sort, perf2 si vols continuar hi has de dedicar moltes hores de feina.