“Reclons de clon!”

Com aquell crit haddockià del “llamp de rellamps!” avui cridàvem “reclons de clon!” quan hem llegit a l’edició electrònica del Daily Mail la notícia del “renaixement” de l’ovella Dolly… I per partida quàdruple! No ens hem tornat pas bojos, no; el clon ha estat clonat quatre cops. A partir de la mateixa mostra de teixit mamari que va servir com a donadora del nucli que va permetre clonar la Dolly (i que els científics de l’Institut Roslin d’Escòcia van mantenir congelada) s’han pogut generar quatre noves ovelles clòniques: les Dollies!

Les Dollies van néixer fa tres anys i mig i han passat desapercebudes pel públic fins que el professor Keith Campbell (membre de l’equip original que va clonar Dolly) va parlar-ne ara fa uns dies en una conferència al Parlament Europeu sobre clonació i drets dels animals. Les ovelles són genèticament idèntiques entre elles (pel que fa al material genètic nuclear, l’ADN que hi ha al nucli de les cèl·lules) i també ho són amb la difunta Dolly i amb la primera ovella de la qual prové el teixit de la glàndula mamària utilitzat. En declaracions al Daily Mail, Keith Campbell, que té cura de les Dollies com si fossin les seves mascotes en un prat de la Universitat de Nottingham, va afirmar que «La Dolly és viva i està molt bé de salut. Pel que fa als gens, aquestes ovelles són la Dolly.»

La Dolly original no va córrer tan bona sort; va haver de ser sacrificada al febrer de fa set anys perquè patia una malaltia pulmonar progressiva i artritis aguda —condicions derivades probablement de la tècnica de clonació— i, des de llavors, les seves despulles descansen en pau (i dissecades) al Museu d’Escòcia.

I us preguntareu per què aquests científics hi han tornat. Podríem discutir els beneficis socials de les tècniques de clonació per poder mantenir determinats trets d’utilitat en la ramaderia, o les aplicacions mèdiques d’aquest mena de tecnologia (per exemple per generar còpies d’animals que produeixin una proteïna d’interès mèdic en la llet, com ara la insulina). En primer lloc, però, els científics volien comprovar l’eficàcia de la tècnica. Per generar Dolly, va ser necessari introduir el nucli de cèl·lules adultes donadores en 277 oòcits —el que els científics anomenen “transferència nuclear”— i, al final, únicament en va resultar una ovella adulta. Vosaltres mateixos podeu fer els números i veure que l’eficiència no era molt alta. Han passat catorze anys i la tècnica s’ha perfeccionat i, amb les Dollies, només ha calgut utilitzar cinc oòcits per obtenir cadascuna de les quatre ovelles resultants. Així doncs, el primer que els científics han demostrat és que la tècnica ara és molt més efectiva i, per tant, també més rendible. Per una altra banda, els interessa estudiar quina és la salut dels animals clònics i si aquests mostren complicacions associades amb la tècnica de la clonació. Però per respondre aquesta segona pregunta, haurem d’esperar encara uns quants anys.

7 comentaris

  • Kelfreego

    24/06/2017 23:40

    Clobetasol Low Price Pills Next Day Delivery online pharmacy Amoxicillin And Amox Tr

  • Kelfreego

    20/06/2017 22:49

    Prix Xenical 120mg Kamagra Jelly Usa Buying Generic On Line Zentel Ups Overnight Shipping

  • Miquel Tuson

    03/12/2010 5:23

    Gràcies per la recomanació Brian, no la coneixia però me l’apunto per a recuperar-la… ja he vist que el repartiment, encapçalat per Sam Rockwell i Kevin Spacey fa bona pinta i les crítiques la deixen molt bé.

    Albert… Quina il·lusió retrobar-te per aquí. Qualsevol científic a qui preguntis això et dirà que el clonatge (o clonació) en humans no té cap mena de sentit. I el jo, tot i que fortament condicionat i determinat pels gens, no és únicament cosa dels gens i hi intervé l’ambient, començant pel desenvolupament de l’embrió i les modificacions epigenètiques que són diferents d’un individu (i d’un clon) a un altre.

  • Brian

    02/12/2010 16:59

    Com que els comentaris han derivat cap a l’hipotètic clonatge humà i les inevitables connotacions ètiques i filosòfiques, m’ha vingut al cap una pel·licula molt suggerent al respecte: “Moon”. llàstima que va passar bastant desapercebuda.

  • Albert Lloreta

    02/12/2010 2:35

    Ostres! El clonatge és la millor manera de carregar-se el jo! Si el clonatge avança podem despedir-nos de la primera persona del singular…
    Un científic enamorat podrà fer còpies de la nòvia? En aquest cas… podrà enamorar les altres? Si quan morim ens clonen i surten quatre nosaltres… què sentiràn al veure que realment són morts? Ai… és tard… i jo el que volia era felicitar-te per l’arribada a l’ARA barceloní de la Llumenera novaiorquesa i també i sobretot: per fi et poso una cara!

    :)

    Endavant. Et seguiré aquí també

  • Miquel Tuson

    02/12/2010 1:11

    Jordi… em sembla que faran salat de totes totes. A banda de les implicacions ètiques del que planteges, i que ja m’agradaria veure com convences al teu clon que li han d’extirpar un òrgan vital per a trasplantar-te’l a tu (si ja no ens posem d’acord amb nosaltres mateixos… imagina’t haver-ho de fer amb una rèplica idèntica genèticament), hi ha altres “petits problemes tècnics”.

    Principalment, perquè el trasplantament fos efectiu, l’òrgan trasplantat hauria de ser-ho d’un organisme adult a un altre… i no sé quina edat tens, però si el teu clon ha de néixer i créixer fins a la mida adulta, passarien molts anys fins que el trasplantament fos viable… i ja no diguem, èticament acceptable ;-)

  • Jordi Carrera

    02/12/2010 0:55

    Que no esperin massa anys que si han de fer un clon meu,,, per què faci de reserva per quan em fallin les peces, i així me les puguin trasplantar ja faran salat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús