Cartografia de la col·laboració

Fa molts anys (decennis!) que la ciència ha deixat de ser cosa d’homes i dones solitaris que treballen aïllats en torres d’ivori. La ciència de la darrera meitat del segle XX, i la del segle XXI, són fruit de la col·laboració de diversos equips de recerca; es fonamenta sobre edificis que han començat a bastir d’altres i, en molts casos, es nodreix de col·laboracions nacionals i internacionals entre uns quants laboratoris d’investigació que aporten, cadascun d’ells, el seu gra de sorra, la seva experiència en un camp concret, per a la resolució (multidisciplinar) d’un problema científic. Parafrasejant (lliurement) el bisbe Torras i Bages: «La ciència del segle XXI serà col·laborativa o no serà».

Olivier H. Beauchesne treballa a Science-Metrix, una empresa consultora bibliomètrica (que es dedica a mesurar l’impacte i el creixement de les descobertes científiques a partir dels articles que es publiquen a tot el món en revistes especialitzades). La matèria primera d’aquesta mena d’empreses són les citacions dels articles (és a dir, quants cops un article és mencionat en altres articles), les xarxes de citacions (quines relacions s’estableixen entre diversos articles que es fan referència els uns als altres), els autors i en quins centres de recerca treballen, etc.

Totes aquestes dades són processades amb models matemàtics i estadístics, que ens permeten treure’n tot el suc, entendre-les i interpretar-les; però els científics, i els que ens dediquem a la comunicació de la ciència, sabem que per a poder comunicar els resultats de qualsevol investigació de manera clara i entenedora, hem de fer ús de moltes (mil) paraules i de més d’una bona imatge.

Amb aquesta idea al cap (i impressionat pel Mapa d’Amistat que havia creat el becari de Facebook, Paul Butler), Olivier H. Beauchesne de Science-Metrix va agregar tot un conjunt de dades bibliomètriques que feien referència a la col·laboració entre grups de recerca procedents de ciutats d’arreu del món. En paraules d’ell, «D’aquesta manera, si un investigador de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) publica un article conjuntament amb un altre investigador de la Universitat de Tòquio, això crea un cas concret (un “exemple”) de col·laboració entre Los Angeles i Tòquio. El resultat d’aquest procés és una llarga llista de parelles de ciutats (com ara Los Angeles–Tòquio) i el nombre de col·laboracions científiques entre aquestes ciutats». A partir d’aquí, i utilitzant diverses eines informàtiques, Olivier H. Beauchesne va transformar els noms de les ciutats en coordenades geogràfiques i, com en el cas del mapa de les amistats de Facebook, va projectar aquestes coordenades en un mapa, en el qual va traçar una sèrie de línies de col·laboració entre les ciutats per cartografiar les col·laboracions científiques al món.

europa.jpg

La intensitat de les línies en el mapa reflecteix el nombre de col·laboracions científiques entre ciutats i el que en resulta és molt informatiu: Europa, els Estats Units, i el Japó són grans centres de producció científica mundials (i són origen i destí de bona part de les col·laboracions en matèria científica); en el mapa també es visualitza el pes de les potències emergents, com ara la Xina, l’Índia i el Brasil. Als Estats Units, es posa de manifest el pes de Califòrnia (San Francisco–Los Angeles–San Diego) i de la costa est (principalment de l’eix Boston–Nova York–Washington). I, a Europa, dels nuclis formats per Londres–Oxford–Cambridge, Paris, Bèlgica–Holanda–Alemanya, Suïssa… També és interessant, analitzar les línies de col·laboració que ens toquen de més a prop: Barcelona, València–Alacant, Mallorca, Madrid…

Podeu trobar el mapa d’alta resolució en aquest enllaç (i també aquest altre aquí, en el qual podreu fer-hi zoom).

10 comentaris

  • Xavi Liviano

    15/02/2011 1:36

    ..i no estem una mica foscos? :(

  • Miquel Tuson

    11/02/2011 0:17

    Aquesta mena d’anàlisi es pot fer amb dades bibliogràfiques de tota mena d’articles, amb independència de la matèria d’estudi dels treballs que s’hi computen. Com en tota anàlisi, seria interessant desglossar (o fer subanàlisis) amb dades provinents de camps concrets i, com suggeria Daniel Closa més avall, incorporar-hi la variant temporal.

  • Ignasi Llobera Trias

    10/02/2011 21:39

    Molt interessant i molt ben explicat. Felicitats.

    I què se’n fa dels estudis de “lletres” o “arts”, o fins i tot de les “ciències socials i de l’educació”? Seria molt interessant fer el mateix estudi i comparar-ne els resultats.

    Ho proposo des de la convicció que “les lletres del segle XXI seran col·laboratives o no seran.”

  • Martí

    10/02/2011 15:17

    Com sempre, l’anàlisi de la situació de la ciència al Pròxim Orient i als rics països del Golf Pèrsic ens dóna més informació de la que sembla.

  • Gerard (Yeral Bròquil)

    08/02/2011 18:45

    Molt interessant… Com tot el què ens expliques sempre aquí!
    Fixant-nos en els EUA és sorprenent com la meitat EST és molt més activa en col·laboracions que la OEST, segurament també per la presència de molts més centres de recerca i Universitats potents en aquest cantó de l’Estat, oi? Tu que hi has estat ho sabràs… A l’Oest, destaca Califòrnia i Seattle… però poca cosa més, cert?
    Bé, sigui com sigui… i tot i la dificultat de mantenir-les, endavant les col·laboracions! Cada cop més necessitem d’una ciència translacional i rica en diferents visions i versions d’un tema en concret, la visió reduccionista es pot arribar a perdre en els detalls…
    Salutacions afectuoses!

  • Miquel Tuson

    08/02/2011 12:46

    Daniel,
    Sí, seria molt interessant aquesta cartografia dinàmica que proposes, que incorporés la dimensió temporal per tal de visualitzar la tendència de les diferents ciutats i regions del món i amb quina velocitat incrementen el seu pes específic i el nombre de col·laboracions. Tant la Xina, com l’Índia seguirien, de ben segur, aquesta tendència.

  • Daniel Closa

    08/02/2011 9:47

    Seria interessant veure com ha anat canviant la imatge al llarg els anys. Sospito que la brillantor de la Xina està augmentant molt de pressa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús