Malaltia, remei, placebo i dubtes (I)

“Les farmaceeeeeeèutiques!”
Lexapro pills.jpegLa indústria farmacèutica, el conglomerat de gegants del sector dels fàrmacs –caricaturitzats pel crit de guerra de l’alter ego “polonès” de la metgesa, teòloga i monja Teresa Forcades–, es mou, sovint, amb criteris purament economicistes. Imagineu-vos un d’aquests gegants, que fa uns quants anys que no ha introduït cap fàrmac nou al mercat i que, probablement, deixarà d’ingressar una bona picossada de diners, perquè les patents sobre alguns dels fàrmacs estrella de la casa caducaran aviat. Com a conseqüència, el valor de les accions de la farmacèutica a la borsa perd pistonada davant dels competidors. Imagineu-vos, també, que la farmacèutica en qüestió té un nou fàrmac en la línia de sortida (en fase d’estudis clínics) i que, a més, aquesta droga prometedora és una d’aquestes “píndoles de la felicitat” –un antidepressiu– que tan bé es venen en el mercat nord-americà. El fàrmac ha donat resultats positius en les proves prèvies, té pocs efectes secundaris, però quan arriba l’hora de la veritat, les coses ja no són com semblen: alguns dels voluntaris que prenen la droga noten l’efecte antidepressiu, però també el noten altres voluntaris als quals se’ls ha administrat un placebo. I aquí les coses comencen a trontollar: si en els assajos següents el fàrmac és poc més efectiu que el placebo, haurà de ser descartat.

El placebo
‘Placebo’ és un mot pres del llatí placēbo (complauré); en català, el terme s’usava ja al segle XVI per designar una “cosa feta per complaure algú”. En la medicina moderna, un placebo no és res més que una píndola preparada amb les mateixes característiques externes, amb la mateixa aparença, que el medicament real; però que, en canvi, no conté el principi actiu del medicament que s’estudia. El placebo és, doncs, una substància que no té efectes terapèutics: un producte inert, com ara el sucre de la llet (la lactosa) que s’utilitza, de manera comuna, d’excipient en la fabricació de comprimits. En els assajos en fase clínica de medicaments nous —abans que aquests siguin aprovats—, el placebo s’empra per tal de diferenciar els efectes reals del medicament que s’assaja dels efectes produïts per la suggestió del pacient que se sotmet al tractament: quant de més efectiva és la droga en estudi en comparació amb el placebo.

L’efecte placebo
De fa temps sabem que els placebos produeixen un efecte psicoterapèutic en els malalts, en els quals el simple fet de sotmetre’s a un tractament, o de prendre una píndola, pot tenir efectes beneficiosos i, fins i tot, curatius. Durant anys, l’efecte placebo ha estat utilitzat per la indústria farmacèutica, i per les agències públiques que regulen l’aprovació de nous fàrmacs, com a criteri per mesurar l’efectivitat i la seguretat d’una nova substància: en aquesta mena d’assajos aleatoris, a un grup de pacients voluntaris se’ls administra el nou medicament, mentre que a l’altre grup (el grup “control”) se’ls dóna un placebo. En alguns casos, la salut dels pacients dels dos grups millorarà, empitjorarà o es mantindrà estable, per causa de diversos factors, entre els quals, els efectes del medicament i de la suggestió produïda pel placebo. L’empresa farmacèutica vol demostrar que el medicament, que li ha costat tants esforços de recerca i econòmics, és eficaç i pot arribar fins a la meta del mercat; per tant, són considerats rareses estadístiques aquells casos en què la salut d’un pacient del grup control (que ha pres el placebo) millora de manera substancial. Però sí l’efecte beneficiós es produeix de manera generalitzada en el grup de malalts als quals se’ls ha administrat la píndola de sucre, l’aprovació del medicament es pot veure afectada.

Paracetamol acetaminophen 500 mg pills.jpegEn els darrers anys, el nombre de fàrmacs que no han superat l’escrutini de la comparació amb el placebo ha anat augmentant (fins a un 20% en alguns casos). Tot i el nivell rècord d’inversió en investigació de noves drogues, la Food and Drug Administration (FDA), l’agència dels Estats Units que vetlla per la seguretat dels aliments i dels fàrmacs, ha aprovat darrerament ben pocs fàrmacs nous (tan pocs com a començaments dels vuitanta), i molts dels que no passen el tall de l’FDA és perquè no són massa més efectius que un simple placebo. Des d’un tractament per a la malaltia de Crohn fins a una aplicació de teràpia gènica per al Parkinson, o nou fàrmac per a l’esquizofrènia, han embarrancat en la prova del cotó del placebo i han hagut de ser eliminats de l’assaig clínic. Fins i tot, l’efectivitat de fàrmacs que són en el mercat des de fa dècades (com ara el Prozac), mesurada en assajos de control rutinaris, no és tan sòlida com semblava. Què passa, doncs? Els medicaments han perdut efectivitat o és que les conseqüències beneficioses de l’efecte placebo han augmentat?

Per respondre aquestes i altres preguntes, que neguitegen la indústria farmacèutica, diversos grups de recerca d’arreu del món investiguen els mecanismes biològics pels quals té lloc l’efecte placebo i l’aplicació terapèutica que pot tenir un coneixement acurat, amb tots els ets i uts, d’aquests mecanismes interns de l’organisme, de la suggestió associada al placebo i dels seus efectes beneficiosos en la salut humana. Però això són figues d’un altre paner o, més aviat, d’un segon post sobre aquesta qüestió tan apassionant.

25 comentaris

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús