Malaltia, remei, placebo i dubtes (i II)

En l’article anterior esmentàvem alguns dels maldecaps de la indústria farmacèutica relacionats amb l’efecte placebo: ¿com pot ser que píndoles que no contenen un principi actiu siguin gairebé tan efectives com alguns fàrmacs en estudi? O bé, medicaments aprovats fa anys (com el Prozac) ja no mostren la mateixa efectivitat en estudis de control que la que tenien abans? Però, ¿en sabem les causes? ¿Comencem a albirar per què alguns placebos produeixen efectes similars als dels medicaments en estudi?

Tot i que, fins fa poc, l’efecte placebo era considerat encara un fenomen exclusivament psicològic i, fins i tot, una mica esotèric, diversos grups de recerca fa anys que investiguen els mecanismes pels quals es dóna i han començat a descobrir alguns dels processos fisiològics de l’organisme que hi intervenen; molts són d’origen neurològic i tenen a veure amb els efectes de molècules que produeix pel nostre mateix organisme com ara les endorfines i altres opioides endògens.

Els opioides endògens
Les endorfines i altres molècules relacionades, com ara les encefalines i les dinorfines, són pèptids opiacis produïts de manera endògena per l’organisme; en concret, per la glàndula pituïtària i per l’hipotàlem del nostre cervell. Són secretades quan practiquem exercici, i també en situacions d’estrès i de dolor, i actuen com a neurotransmissors que s’uneixen als receptors opioides del sistema nerviós. Per això, tenen efectes analgèsics i produeixen una sensació de benestar semblant a la de la morfina; d’aquí el nom “endorfina” que recull aquesta noció de “morfina endògena”.

La relació de l’efecte placebo amb els opioides endògens es va posar de manifest, per primer cop, amb l’observació que la naloxona (un fàrmac que bloqueja l’acció dels opioides) també suprimia els efectes analgèsics del placebo. Aquesta observació va permetre determinar que l’efecte placebo tenia un origen neurològic i va obrir les portes a la recerca en aquest camp. Des de llavors, processos en els quals participen altres neurotransmissors, que tenen accions supressores del dolor i que controlen altres funcions com la respiració i el ritme cardíac, han estat relacionats amb els efectes beneficiosos associats al placebo.

Els científics han vist que l’efecte placebo està relacionat també amb els mecanismes pels quals el nostre cervell anticipa tant el dolor com la disminució del dolor. D’alguna manera, el sol fet d’administrar un fàrmac (que sabem que ens reduirà el dolor) desencadena una sèrie de mecanismes en els quals hi intervenen els opioides endògens i altres neurotransmissors que s’avancen als efectes del fàrmac i poden contribuir a la seva acció i potenciar-la.

Potser aquí hi ha algunes de les claus per entendre per què els psicofàrmacs (com ara els antidepressius), que tenen com a diana la química del cervell, són aquells medicaments que pitjor s’han comportat en estudis comparatius amb placebos. Els trastorns que es tracten amb aquests medicaments són complexos i de tipologia variada i, pel fet que afecten funcions cerebrals superiors, potser són especialment susceptibles als efectes del placebo.

La relació metge-pacient
En aquesta línia, un dels elements que s’ha vist que contribueixen de manera beneficiosa al procés de curació del malalt, i que actuen per vies similars a les del placebo, té a veure amb el component social de la medicina i amb el tracte del metge cap al malalt: que aquest darrer se senti escoltat, ben atès i acompanyat.

Els efectes beneficiosos del “ritual terapèutic” han estat analitzats per Ted Kaptchuk de la Harvard Medical School. En l’estudi de Kaptchuk hi van intervenir tres grups de malalts amb la síndrome de l’intestí irritable, un transtorn funcional de l’intestí caracteritzat per dolor abdominal crònic. Al primer grup de pacients simplement se’ls va posar en llista d’espera per al “tractament”, al segon grup se’ls va administrar un placebo (però ho va fer un metge que no s’entretenia gaire a parlar-hi) i els del tercer grup van rebre el mateix placebo que els del segon, però administrat per un metge que s’interessava per la seva salut, els feia preguntes i els mostrava confiança que millorarien. ¿Endevineu quin dels tres grups va experimentar una millora més gran? Els del tercer. I l’efecte, en contra del que es creia pel fet que es tractés d’un placebo, va durar setmanes. Però fins i tot en els del primer grup, la perspectiva de participar en l’estudi ja produïa efectes beneficiosos (relacionats amb els mecanismes d’anticipació del cervell).

Això no vol dir, en cap cas, que l’efecte placebo pugui substituir en eficàcia el medicament dissenyat específicament per tractar un determinat transtorn, però posa de manifest el benefici que, ben emprat, pot tenir en combinació amb la teràpia específica de la malaltia. També és un exemple de com el coneixement dels mecanismes fisiològics implicats en l’efecte placebo ens pot ajudar a dissenyar tractaments combinats més eficaços.

De fet, l’ús de l’efecte placebo no és del tot estrany en la pràctica mèdica. En enquestes realitzades als Estats Units, per exemple, gairebé la meitat dels metges preguntats han reconegut haver receptat medicaments en dosis molt baixes per tal de generar un efecte placebo en el pacient.

Alguns d’aquests mecanismes, en els quals intervé la suggestió del pacient, també són emprats per la indústria farmacèutica per “complementar” els efectes dels fàrmacs. Tant el color, la forma com altres característiques externes de les pastilles poden jugar-hi un paper secundari però que la indústria té en compte. Per això, molts antidepressius són de color groc (com el sol), els ansiolítics i tranquil·litzants de colors suaus com ara el verd clar o el blau cel (i mai vermells) i els antiàcids blancs. També se sap que un placebo pres quatre cops al dia és més efectiu que no pas dos, i encara ho és més un que porta imprès el nom del medicament de debò.

8 comentaris

  • Miquel Tuson

    19/04/2011 15:54

    Com bé apunteu, els efectes d’algunes d’aquestes teràpies alternatives poden ser deguts als mateixos processos biològics pels quals actua el placebo.

    En altres casos, com en medicines tradicionals d’arrel empírica, algunes de les substàncies utilitzades tenen efecte pel principi actiu (o combinació de compostos biològics actius) que contenen i que, en algunes ocasions, la recerca farmacèutica ha acabat incorporant en forma de medicaments a les farmacopees occidentals, com ara en el cas de les infusions d’escorça de salze, que són l’origen de l’àcid acetilsalicílic.

    Pel que fa a la tercera entrada, potser canviarem de tema i la deixarem per a més endavant :) Moltes gràcies!

  • Maria Perelló

    19/04/2011 15:24

    com apunta en Auali, aquí rauen les bases d’algunes teràpies naturals alternatives, que encara que no totes, basen la seva “excel·lència” en establir una relació de confiança metge-pacient.
    tanmateix, el possible ús terapèutic de l’efecte placebo seria fantàstic si s’obtenen bons resultats, en definitiva és del que es tracta, de millorar i/o guarir la salut de les persones.
    gràcies Miquel per aquesta segona entrega. hi haurà una tercera??

  • Auali

    17/04/2011 1:55

    Heus aquí les claus de l’homeopatia.

  • Brian

    09/04/2011 19:54

    Recordo que quan era nano (parlo de fa més de 50 anys) teníem un metge de capçalera (d’aquells que passaven visita a domicili) que, per malament que em trobés, només veure la seva silueta a la porta de la meva habitació, ja em mig guaria tots els mals… Sí és molt important la relació metge malalt, llàstima que ja gaire bé no ens la podem permetre.

    Molt interessant lo de les endorfines i els mecanismes del efecte placebo. La situació ideal seria aquella en que poguéssim combinar els efectes beneficiosos dels principis actius i els del placebo.

    • Miquel Tuson

      11/04/2011 17:03

      Sí que és molt important la relació entre metge i malalt, com posen de manifest alguns d’aquests estudis i la pràctica empírica del dia a dia. També és cert, com tu dius, que en molts casos aquest món en què ens ha tocat viure i en què tot tendeix a mesurar-se amb criteris purament economicistes va en contra d’una pràctica mèdica més pausada i individualitzada. Tot i això, hi ha grans professionals que fan mans i mànigues per tal de poder donar l’atenció més adequada que cada cas i cada persona requereixen.

      Pel que fa a l’ús terapèutic de l’efecte placebo, alguns estudis van encaminats en aquesta línia que tu apuntes: l’ús com a complement (sempre com a complement) perquè el medicament (que conté el princip actiu i, per tant, l’efecte terapèutic) tingui els millors resultats en el pacient.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús