Webidemiologia: a la caça de les malaties per Internet

Dies enrere, sentia a l’NPR (la National Public Radio americana) que explicaven com, cada cop més, els sistemes de vigilància epidemiològica es fixen en els patrons de comportament dels ciutadans a Internet com a font d’informació per preveure situacions de risc. Sembla mentida, però l’home del 2012, quan es troba malament, abans d’anar al metge s’asseu davant de l’ordinador, o agafa el mòbil amb connexió a Internet, per comentar amb 140 caràcters què li passa i teclejar els seus símptomes a la finestreta de cerca de Google per saber de quin mal ha de morir.

Google Cerca.png Quan s’acosta l’estació de la grip, es disparen les visites als serveis d’urgència dels hospitals i als centres d’atenció primària. L’augment del nombre de casos és el que activa l’alerta dels serveis de vigilància epidemiològica i fa que tot el sistema sanitari s’ajusti a una situació transitòria estacional que es repeteix any rere any. La previsió, en aquests casos, i les campanyes preventives de vacunació són molt importants. Per a altres tipus de malalties infeccioses menys freqüents (i que no responen a un patró estacional, sinó més aviat ocasional), la vigilància epidemiològica encara és més essencial, i necessita d’indicadors que permetin detectar de forma ràpida una situació que pot constituir una epidèmia.

Als Estats Units aquesta vigilància és responsabilitat dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC) d’Atlanta, que centralitzen les dades i els informes provinents de metges i laboratoris d’arreu del país per tal de detectar nous brots d’una malaltia. Aquest sistema fa que, normalment, hi hagi un decalatge d’una setmana entre que es produeix el brot i la difusió de l’informe oficial dels CDC. És feina dels epidemiòlegs (una mena de detectius a la caça dels primers indicis de l’esclat d’una malaltia infecciosa) estar a l’aguait, per exemple, de l’augment de les consultes telefòniques als hospitals o de la venda de termòmetres i de medicaments per abaixar la febre. I, actualment, també vigilen l’Internet.

És cert que qui tecleja les paraules «febre» o «antigripal» a Google té força números d’acabar trucant al metge i, per això, la informació derivada de milions de cerques com aquesta pot ser d’utilitat per preveure, amb uns quants dies d’antelació, quan i on caldrà intervenir. Amb aquest objectiu Google va crear Google Flu Trends (en català, Google Estat de la grip) que proporciona càlculs, pràcticament en temps real, sobre la incidència de la grip basats en consultes de cerca globals per a diversos països i regions de tot el món. L’estudi de Google Flu Trends (publicat al 2009 a Nature) va demostrar que existeix una alta correlació entre la freqüència relativa de determinades consultes a la xarxa i el percentatge de visites al metge relacionades amb els símptomes de la grip, i gràcies a això es poden estimar els nivells de grip en una determinada regió (amb un temps de resposta d’un dia). Actualment, l’eina de Google cobreix diverses àrees del món i també està en funcionament una eina equivalent sobre la incidència del Dengue (Google Dengue Trends). Fins i tot, s’han dut a terme estudis per valorar la utilitat de Google Flu Trends en la pràctica del servei d’urgències d’un hospital, com en el cas d’un treball que acaben de publicar investigadors de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (article) i en el qual corroboren les conclusions d’estudis posteriors sobre la correlació entre l’augment cerques a Internet i les visites hospitalàries.

Incidència mundial de la grip a 25 de febrer de 2012 (Font: Google Flu Trends)

Tot i la validesa d’eines com aquestes, la webidemiologia no substituirà els mètodes tradicionals de vigilància epidemiològica sinó que els complementa. Els mètodes de vigilància basats en les cerques a Internet també tenen els seus punts febles, com han posat de manifest investigadors de la Harvard Medical School que van analitzar com, en els primers moments del brot de còlera d’Haití les dades obtingudes de Twitter i de HealthMap coincidien amb els informes oficials, mentre que cent dies més tard, tot i que continuaven havent-hi brots de la malaltia, la informació a la xarxa havia disminuït.

Amb tot, els epidemiòlegs valoren la utilitat d’aquest tipus de recursos i de la xarxa, en general, com a font de comunicació entre metges i pacients, per analitzar com la gent percep les campanyes de vacunació i el seu comportament durant una epidèmia.

5 comentaris

  • bisnis borneo

    10/03/2015 19:18

    Awesome article i just know about google, can do like this, wow, amazing tnks so much for info

    http://www.bisnisborneo.com/

  • OCA

    27/02/2012 12:47

    casualitat entre cometes (jijiji)

  • OCA

    27/02/2012 12:42

    Hola de nou Miquel, un plaer tornar-te a llegir a l’ARA.
    De fet, i de casualitat aquests dies amb el tema grip, vaig anar a espetegar, com no, a aquesta pàgina web. Els humans ja ho tenim això, tal com molt bé ho dius, hem de buscar literalment per internet el que el metge no ens dirà: de què ens hem de morir.

    • Miquel Tuson

      29/02/2012 0:34

      Gràcies pel teu comentari a l’apunt. És bo que siguem curiosos de mena, autosuficients i interessats en formar-nos i en saber-ne més sobre tot allò que ens toca de prop. I que no deixem de consultar-ho (finalment) amb els especialistes, que són qui ens podrà acabar d’informar (amb coneixement de causa).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús