Arxiu de la categoria ‘Epidemiologia’

Destriar el gra de la palla

dimecres, 29/02/2012

Arran de l’apunt de l’altre dia, he tingut la sort de reprendre la correspondència e-epistolar amb un metge català que fa molts anys, dècades, que viu (i treballa) als Estats Units. Malauradament, no he tingut mai l’oportunitat de conèixer-lo en persona, però fa temps que, de tant en tant, intercanviem correus electrònics i sempre és un plaer conversar virtualment i en la distància amb ell. Pel que escriu, i per com ho escriu, és una persona d’una extensa formació, amb la paraula justa en cada moment i el matís, que permeten descriure les coses de manera precisa.

Espero que no li sàpiga greu si recullo aquí, sense el seu permís, algunes de les observacions que em feia en el seu correu, perquè crec que són interessants i complementen l’apunt anterior.

Et volia dir només que el que descrius és sens dubte epidemiologia però que, a diferencia del que sembla que passa a tot l’estat, hi ha gran diferència entre epidemiòlegs i especialistes en malalties infeccioses, que és una de les especialitats mèdiques, a les quals va un que pateix de TB [tuberculosi], o infeccions fúngiques o SIDA. Ho sé molt bé, perquè la meva estimada filla està a punt de defensar la tesi doctoral en Salut Pública a Johns Hopkins, que li donarà un PhD, no pas un MD i, de segur, [els PhD] no tracten malalts. És molt difícil definir bé, i breument, [que és] l’epidemiologia.

[…] En general, l’epidemiologia estudia les relacions entre la salut humana i les condicions ambientals. Algú diu que els treballadors de l’amiant es moren de mesoteliomes. L’única forma de saber si és veritat o no és posar a treballar un equip d’epidemiòlegs. En aquest cas, el que fan és fer una taula amb els mesoteliomes observats entre els treballadors de l’amiant i els comparen amb els mesoteliomes presents en un grup de defuncions de gent comparable en tot, excepte en l’ocupació, fent les estadístiques que cal per convèncer. O a vegades surt gent que diu que els nens d’un poble es moren de leucèmies, o que les dones en un altre lloc pateixen de més càncers de mama que la població general, cosa que pot ser veritat o no (gairebé mai n’és). Els epidemiòlegs tenen molta feina però sense ells seria impossible establir una relació de causa i efecte. Entre les seves peculiaritats, tenen entrevistadors que entren a les cases a preguntar coses, cosa difícil i sovint perillosa, tenen criteris per definir una cohort (un grup de persones lligades per alguna cosa), saben llegir i utilitzar les taules de mortalitat públiques. En el meu cas, em vaig posar en contacte amb els epidemiòlegs de Mount Sinai per escriure el meu darrer article que descriu la presència de nanotubs als pulmons dels treballadors del World Trade Center. ¿Que la polseguera generada al WTC va causar malalties o no? Cal preguntar als epidemiòlegs si hi ha relació o no.

[…] No te res a veure amb la qualitat del teu article, que he trobat interessantíssim, però em va sorprendre molt la primera vegada que vaig escoltar que algú anomenava epidemiòlegs als ID Doctors (infectious diseases doctors) que, en general, no saben gran cosa ni d’epidemiologia ni d’estadística.

World Trade Center fog

He volgut reproduir les seves paraules perquè defineixen molt bé i delimiten què és el que fan els epidemiòlegs. I perquè també, posen de manifest el valor i la importànica d’una ciència rigorosa, fonamentada en estudis sòlids amb tots els ets i uts (i.e. els controls necessaris), que permetin destriar el gra de la palla: distingir allò que té una relació de causa i efecte d’allò que és pura coincidència.

Webidemiologia: a la caça de les malaties per Internet

diumenge, 26/02/2012

Dies enrere, sentia a l’NPR (la National Public Radio americana) que explicaven com, cada cop més, els sistemes de vigilància epidemiològica es fixen en els patrons de comportament dels ciutadans a Internet com a font d’informació per preveure situacions de risc. Sembla mentida, però l’home del 2012, quan es troba malament, abans d’anar al metge s’asseu davant de l’ordinador, o agafa el mòbil amb connexió a Internet, per comentar amb 140 caràcters què li passa i teclejar els seus símptomes a la finestreta de cerca de Google per saber de quin mal ha de morir.

Google Cerca.png Quan s’acosta l’estació de la grip, es disparen les visites als serveis d’urgència dels hospitals i als centres d’atenció primària. L’augment del nombre de casos és el que activa l’alerta dels serveis de vigilància epidemiològica i fa que tot el sistema sanitari s’ajusti a una situació transitòria estacional que es repeteix any rere any. La previsió, en aquests casos, i les campanyes preventives de vacunació són molt importants. Per a altres tipus de malalties infeccioses menys freqüents (i que no responen a un patró estacional, sinó més aviat ocasional), la vigilància epidemiològica encara és més essencial, i necessita d’indicadors que permetin detectar de forma ràpida una situació que pot constituir una epidèmia.

Als Estats Units aquesta vigilància és responsabilitat dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC) d’Atlanta, que centralitzen les dades i els informes provinents de metges i laboratoris d’arreu del país per tal de detectar nous brots d’una malaltia. Aquest sistema fa que, normalment, hi hagi un decalatge d’una setmana entre que es produeix el brot i la difusió de l’informe oficial dels CDC. És feina dels epidemiòlegs (una mena de detectius a la caça dels primers indicis de l’esclat d’una malaltia infecciosa) estar a l’aguait, per exemple, de l’augment de les consultes telefòniques als hospitals o de la venda de termòmetres i de medicaments per abaixar la febre. I, actualment, també vigilen l’Internet.

És cert que qui tecleja les paraules «febre» o «antigripal» a Google té força números d’acabar trucant al metge i, per això, la informació derivada de milions de cerques com aquesta pot ser d’utilitat per preveure, amb uns quants dies d’antelació, quan i on caldrà intervenir. Amb aquest objectiu Google va crear Google Flu Trends (en català, Google Estat de la grip) que proporciona càlculs, pràcticament en temps real, sobre la incidència de la grip basats en consultes de cerca globals per a diversos països i regions de tot el món. L’estudi de Google Flu Trends (publicat al 2009 a Nature) va demostrar que existeix una alta correlació entre la freqüència relativa de determinades consultes a la xarxa i el percentatge de visites al metge relacionades amb els símptomes de la grip, i gràcies a això es poden estimar els nivells de grip en una determinada regió (amb un temps de resposta d’un dia). Actualment, l’eina de Google cobreix diverses àrees del món i també està en funcionament una eina equivalent sobre la incidència del Dengue (Google Dengue Trends). Fins i tot, s’han dut a terme estudis per valorar la utilitat de Google Flu Trends en la pràctica del servei d’urgències d’un hospital, com en el cas d’un treball que acaben de publicar investigadors de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (article) i en el qual corroboren les conclusions d’estudis posteriors sobre la correlació entre l’augment cerques a Internet i les visites hospitalàries.

Incidència mundial de la grip a 25 de febrer de 2012 (Font: Google Flu Trends)

Tot i la validesa d’eines com aquestes, la webidemiologia no substituirà els mètodes tradicionals de vigilància epidemiològica sinó que els complementa. Els mètodes de vigilància basats en les cerques a Internet també tenen els seus punts febles, com han posat de manifest investigadors de la Harvard Medical School que van analitzar com, en els primers moments del brot de còlera d’Haití les dades obtingudes de Twitter i de HealthMap coincidien amb els informes oficials, mentre que cent dies més tard, tot i que continuaven havent-hi brots de la malaltia, la informació a la xarxa havia disminuït.

Amb tot, els epidemiòlegs valoren la utilitat d’aquest tipus de recursos i de la xarxa, en general, com a font de comunicació entre metges i pacients, per analitzar com la gent percep les campanyes de vacunació i el seu comportament durant una epidèmia.