Entrades amb l'etiqueta ‘Australopithecus’

Què és Laetoli?

dissabte, 27/11/2010

Laetoli MuseumFa 3,6 milions d’anys, en una zona volcànica de l’est de l’Àfrica, al nord de l’actual Tanzània, un dels volcans de la regió, el Sadiman, va entrar en erupció. El ventre de la muntanya escopia una columna de fum i de cendra fina, com sorra de platja, que va anar recobrint tot el paisatge. A vint quilòmetres del volcà, un grup d’hominins —probablement de l’espècie Australopithecus afarensis (cosins llunyans nostres)— contemplaven, una mica espantats, l’espectacle dantesc de la llunyania. Al cap d’una estona, va començar a caure un plugim, que va convertir la capa de cendra del volcà en una mena de ciment tendre en el qual diversos animals inquiets van deixar les seves empremtes. Un parell d’australopitecs curiosos també van caminar sobre la catifa tova de cendra volcànica i van imprimir-hi un rastre de petjades: unes de més grans i unes altres de més petites. Un tercer individu, potser un infant, va seguir-ne el rastre i va caminar sobre les petjades d’un dels altres dos. El volcà Sadiman va continuar expulsant cendra, i la cendra es va dipositar damunt les petjades dels nostres cosins llunyans i les va preservar per sempre més.

El 1976, el paleontòleg Andrew Hill i un col·laborador, que excavaven a la regió de Laetoli a les ordres de Mary Leakey, jugaven per passar l’estona a tirar-se merda d’elefant l’un a l’altre. Hill, que intentava esquivar l’impacte d’un dels projectils, va anar a espetegar sobre una de les restes fòssils més increïbles que s’han trobat mai i que l’erosió havia exposat a la superfície. Les restes eren les empremtes fossilitzades d’aquells tres hominins, de més de 3,5 milions d’anys d’antiguitat, preservades en la tova volcànica. Havien identificat el que el paleontòleg Ian Tattersall anomena “una mostra fossilitzada del comportament humà”; en aquest cas, d’una passejada prehistòrica.

El jaciment va ser excavat intensament el 1978 per l’equip de Mary Leakey. El rastre de petjades, d’uns vint-i-cinc metres de recorregut, és una de les primeres proves que tenim de locomoció bípeda: de caminar sobre dues cames, com els humans moderns. Alguns experts creuen que, dels dos rastres més clars, el de peus més petits correspon a un individu que carregava pes en un costat: potser una femella que portava un nadó. Sorprenentment, les empremtes no s’assemblen a les dels ximpanzés actuals i, en canvi, són molt similars a les de qualsevol de nosaltres. D’aquell mateix període (de fa 3,2 milions d’anys) és l’esquelet fòssil de l’espècie Australopithecus afarensis, conegut amb el nom de Lucy, que Donald Johanson va descobrir a Hadar, Etiòpia, el 1974. Tot i que la mida del crani dels A. afarensis era petita, com la de ximpanzés i goril·les, diverses característiques de l’esquelet de la Lucy van permetre determinar que també caminava sobre dues cames, com els hominins de Laetoli.

Aquest blog, que avui comença al web del diari ARA, vol ser un espai per als curiosos, per als que no els fan por les descobertes, com als nostres cosins llunyans, els australopitecs de Laetoli, que van caminar sobre la cendra volcànica, encuriosits potser pel que passava al seu entorn. En aquest espai parlarem de descobertes científiques com aquesta i d’altres, que ens permeten entendre què ens fa humans i que ens toquen de ben a prop: de gens, de cèl·lules mare, i de teràpies noves; en definitiva, de ciència i de salut. I intentarem respondre a les vostres qüestions. Amb tot, Laetoli continua sent una de les troballes més apassionants de la prehistòria: una mena de “primeres petjades” de la humanitat. I amb aquestes primeres petjades, hem volgut començar a caminar.