Entrades amb l'etiqueta ‘bioelements’

Arsènic per compassió

divendres, 3/12/2010

Feia dies que la xarxa bullia d’especulacions sobre quin seria l’anunci de la NASA en la roda de premsa del dijous: alguna de grossa en tenien preparada i ja sabeu que Internet funciona com un bon amplificador de rumors que, en moltes ocasions, sembla més aviat el joc del telèfon: l’existència de vida extraterrestre, un àlien… pareu el carro!

La realitat no supera la ficció, però tot i així, la descoberta, que ha estat publicada a la revista americana Science, s’ho val (article). Els científics de la NASA i del US Geological Survey (en col·laboració amb científics de diverses universitats americanes) han descobert, al llac Mono de Califòrnia, un bacteri que pot créixer fent servir arsènic en comptes de fòsfor.

Tots els éssers vius depenen de sis bioelements principals (tot i que n’hi ha d’altres): el carboni (C), l’hidrogen (H), l’oxigen (O), el nitrogen (N), el sofre (S) i el fòsfor (P). Tots nosaltres —i la resta d’éssers vius, inclòs el bacteri en qüestió— estem fets d’aquests sis elements: el nostre material genètic (ADN i ARN), les nostres proteïnes i els nostres greixos (o lípids)… totes les molècules que sustenten la vida com la coneixem a la Terra estan constituïdes de C, H, O, N, S i P… entre d’altres de menys abundants. Ara bé, sembla que la soca bacteriana de la família Halomonadaceae aïllada de sediments de la vora del llac Mono, que els científics han batejat com a GFAJ-1, pot substituir el fòsfor per l’arsènic per mantenir el seu creixement. Les biomolècules, com ara els àcids nucleics i les proteïnes, contenen fosfats; en canvi, en el cas del bacteri GFAJ-1, els científics han pogut aïllar biomolècules que no contenien un dels bioelements principals (el fòsfor) i en canvi han incorporat arsènic en forma d’arsenats.

Un dels autors de l’estudi, Paul Davies, en declaracions al diari The Guardian, afirmava que «aquest bacteri té una habilitat dual –tant pot créixer amb fòsfor com amb arsènic– i això el fa especial, encara que no el converteix en una forma de vida “alienígena” que pertanyi a un tronc de vida diferent i amb un origen separat del nostre. Tot i això, el bacteri GFAJ-1 pot ser un indici de l’existència d’altres formes de vida encara més estranyes. El Sant Greal seria un microbi que no contingués gens de fòsfor.»

La primera signant de l’article, la investigadora postdoctoral i astrobiòloga de la NASA Felisa Wolfe-Simon, va aconseguir fer créixer el bacteri en el laboratori en condicions pobres en fòsfor i riques en arsènic i, tot i que el bacteri creixia millor amb fòsfor en el medi de cultiu, va demostrar que podia créixer en arsènic i incorporar-lo a les biomolècules.

El bacteri descobert no és una raresa si tenim en compte que hi ha altres organismes (que anomenem extremòfils) que viuen en condicions de temperatura o d’acidesa extremes, en les quals la majoria d’organismes no podrien viure. La descoberta té implicacions per a la cerca de formes de vida en altres planetes que es basin en bioelements diferents dels que constitueixen la vida al planeta Terra.

De tenir les habilitats d’aquests bacteris, els pobres solters (animals multicel·lulars, vertebrats i mamífers) de la pel·lícula de Frank Capra, i de l’obra de teatre en la qual es basa i que en anglès s’anomena Arsenic and Old Lace, no haurien acabat enterrats en el soterrani de la casa de les “adorables” tietes brooklynianes de Cary Grant.

Més informació i reaccions a la descoberta:

Vídeo de la roda de premsa de la NASA (1 de 4, 2 de 4, 3 de 4, final)

Centpeus | Arsènic per a la vida

iCIENTIFICats | La NASA ens canvia la vida