Entrades amb l'etiqueta ‘col·laboracions científiques’

Cartografia de la col·laboració

dimarts , 8/02/2011

Fa molts anys (decennis!) que la ciència ha deixat de ser cosa d’homes i dones solitaris que treballen aïllats en torres d’ivori. La ciència de la darrera meitat del segle XX, i la del segle XXI, són fruit de la col·laboració de diversos equips de recerca; es fonamenta sobre edificis que han començat a bastir d’altres i, en molts casos, es nodreix de col·laboracions nacionals i internacionals entre uns quants laboratoris d’investigació que aporten, cadascun d’ells, el seu gra de sorra, la seva experiència en un camp concret, per a la resolució (multidisciplinar) d’un problema científic. Parafrasejant (lliurement) el bisbe Torras i Bages: «La ciència del segle XXI serà col·laborativa o no serà».

Olivier H. Beauchesne treballa a Science-Metrix, una empresa consultora bibliomètrica (que es dedica a mesurar l’impacte i el creixement de les descobertes científiques a partir dels articles que es publiquen a tot el món en revistes especialitzades). La matèria primera d’aquesta mena d’empreses són les citacions dels articles (és a dir, quants cops un article és mencionat en altres articles), les xarxes de citacions (quines relacions s’estableixen entre diversos articles que es fan referència els uns als altres), els autors i en quins centres de recerca treballen, etc.

Totes aquestes dades són processades amb models matemàtics i estadístics, que ens permeten treure’n tot el suc, entendre-les i interpretar-les; però els científics, i els que ens dediquem a la comunicació de la ciència, sabem que per a poder comunicar els resultats de qualsevol investigació de manera clara i entenedora, hem de fer ús de moltes (mil) paraules i de més d’una bona imatge.

Amb aquesta idea al cap (i impressionat pel Mapa d’Amistat que havia creat el becari de Facebook, Paul Butler), Olivier H. Beauchesne de Science-Metrix va agregar tot un conjunt de dades bibliomètriques que feien referència a la col·laboració entre grups de recerca procedents de ciutats d’arreu del món. En paraules d’ell, «D’aquesta manera, si un investigador de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) publica un article conjuntament amb un altre investigador de la Universitat de Tòquio, això crea un cas concret (un “exemple”) de col·laboració entre Los Angeles i Tòquio. El resultat d’aquest procés és una llarga llista de parelles de ciutats (com ara Los Angeles–Tòquio) i el nombre de col·laboracions científiques entre aquestes ciutats». A partir d’aquí, i utilitzant diverses eines informàtiques, Olivier H. Beauchesne va transformar els noms de les ciutats en coordenades geogràfiques i, com en el cas del mapa de les amistats de Facebook, va projectar aquestes coordenades en un mapa, en el qual va traçar una sèrie de línies de col·laboració entre les ciutats per cartografiar les col·laboracions científiques al món.

europa.jpg

La intensitat de les línies en el mapa reflecteix el nombre de col·laboracions científiques entre ciutats i el que en resulta és molt informatiu: Europa, els Estats Units, i el Japó són grans centres de producció científica mundials (i són origen i destí de bona part de les col·laboracions en matèria científica); en el mapa també es visualitza el pes de les potències emergents, com ara la Xina, l’Índia i el Brasil. Als Estats Units, es posa de manifest el pes de Califòrnia (San Francisco–Los Angeles–San Diego) i de la costa est (principalment de l’eix Boston–Nova York–Washington). I, a Europa, dels nuclis formats per Londres–Oxford–Cambridge, Paris, Bèlgica–Holanda–Alemanya, Suïssa… També és interessant, analitzar les línies de col·laboració que ens toquen de més a prop: Barcelona, València–Alacant, Mallorca, Madrid…

Podeu trobar el mapa d’alta resolució en aquest enllaç (i també aquest altre aquí, en el qual podreu fer-hi zoom).