Entrades amb l'etiqueta ‘grip’

Webidemiologia: a la caça de les malaties per Internet

diumenge, 26/02/2012

Dies enrere, sentia a l’NPR (la National Public Radio americana) que explicaven com, cada cop més, els sistemes de vigilància epidemiològica es fixen en els patrons de comportament dels ciutadans a Internet com a font d’informació per preveure situacions de risc. Sembla mentida, però l’home del 2012, quan es troba malament, abans d’anar al metge s’asseu davant de l’ordinador, o agafa el mòbil amb connexió a Internet, per comentar amb 140 caràcters què li passa i teclejar els seus símptomes a la finestreta de cerca de Google per saber de quin mal ha de morir.

Google Cerca.png Quan s’acosta l’estació de la grip, es disparen les visites als serveis d’urgència dels hospitals i als centres d’atenció primària. L’augment del nombre de casos és el que activa l’alerta dels serveis de vigilància epidemiològica i fa que tot el sistema sanitari s’ajusti a una situació transitòria estacional que es repeteix any rere any. La previsió, en aquests casos, i les campanyes preventives de vacunació són molt importants. Per a altres tipus de malalties infeccioses menys freqüents (i que no responen a un patró estacional, sinó més aviat ocasional), la vigilància epidemiològica encara és més essencial, i necessita d’indicadors que permetin detectar de forma ràpida una situació que pot constituir una epidèmia.

Als Estats Units aquesta vigilància és responsabilitat dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC) d’Atlanta, que centralitzen les dades i els informes provinents de metges i laboratoris d’arreu del país per tal de detectar nous brots d’una malaltia. Aquest sistema fa que, normalment, hi hagi un decalatge d’una setmana entre que es produeix el brot i la difusió de l’informe oficial dels CDC. És feina dels epidemiòlegs (una mena de detectius a la caça dels primers indicis de l’esclat d’una malaltia infecciosa) estar a l’aguait, per exemple, de l’augment de les consultes telefòniques als hospitals o de la venda de termòmetres i de medicaments per abaixar la febre. I, actualment, també vigilen l’Internet.

És cert que qui tecleja les paraules «febre» o «antigripal» a Google té força números d’acabar trucant al metge i, per això, la informació derivada de milions de cerques com aquesta pot ser d’utilitat per preveure, amb uns quants dies d’antelació, quan i on caldrà intervenir. Amb aquest objectiu Google va crear Google Flu Trends (en català, Google Estat de la grip) que proporciona càlculs, pràcticament en temps real, sobre la incidència de la grip basats en consultes de cerca globals per a diversos països i regions de tot el món. L’estudi de Google Flu Trends (publicat al 2009 a Nature) va demostrar que existeix una alta correlació entre la freqüència relativa de determinades consultes a la xarxa i el percentatge de visites al metge relacionades amb els símptomes de la grip, i gràcies a això es poden estimar els nivells de grip en una determinada regió (amb un temps de resposta d’un dia). Actualment, l’eina de Google cobreix diverses àrees del món i també està en funcionament una eina equivalent sobre la incidència del Dengue (Google Dengue Trends). Fins i tot, s’han dut a terme estudis per valorar la utilitat de Google Flu Trends en la pràctica del servei d’urgències d’un hospital, com en el cas d’un treball que acaben de publicar investigadors de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (article) i en el qual corroboren les conclusions d’estudis posteriors sobre la correlació entre l’augment cerques a Internet i les visites hospitalàries.

Incidència mundial de la grip a 25 de febrer de 2012 (Font: Google Flu Trends)

Tot i la validesa d’eines com aquestes, la webidemiologia no substituirà els mètodes tradicionals de vigilància epidemiològica sinó que els complementa. Els mètodes de vigilància basats en les cerques a Internet també tenen els seus punts febles, com han posat de manifest investigadors de la Harvard Medical School que van analitzar com, en els primers moments del brot de còlera d’Haití les dades obtingudes de Twitter i de HealthMap coincidien amb els informes oficials, mentre que cent dies més tard, tot i que continuaven havent-hi brots de la malaltia, la informació a la xarxa havia disminuït.

Amb tot, els epidemiòlegs valoren la utilitat d’aquest tipus de recursos i de la xarxa, en general, com a font de comunicació entre metges i pacients, per analitzar com la gent percep les campanyes de vacunació i el seu comportament durant una epidèmia.

Per al virus el pollastre (o no)

diumenge, 16/01/2011

Investigadors de la Universitat de Cambridge i de l’Institut Roslin d’Edinburg han aconseguit generar pollastres modificats genèticament que, quan són infectats pel virus de la grip aviària (H5N1), són incapaços de transmetre la malaltia a altres aus. Aquests resultats obren una via interessant d’investigació per tal de poder fer front a un virus que afecta principalment les aus salvatges, però que representa una amenaça per a la producció d’aviram i un risc per a la salut humana.

Pollastre transgènic resistent al virus de la grip aviària H5N1

En l’estudi, publicat en el número d’aquesta setmana de la revista Science, els investigadors han generat pollastres transgènics que produeixen una molècula petita d’ARN en forma de llaç que actua com a esquer i inhibeix i bloqueja l’enzim polimerasa del virus H5N1, per tal d’impedir-ne la propagació.

Quan, en condicions experimentals, els pollastres transgènics són exposats al virus H5N1, s’infecten i moren, però no el transmeten a altres pollastres, siguin transgènics o no. D’aquesta manera, només uns quants pollastres resulten infectats i s’estronca la transmissió del virus a la resta d’aus estabulades. Segons el director de l’estudi, Laurence Tiley, l’objectiu final és aconseguir pollastres totalment resistents a la malaltia, i que també ho siguin per a altres infeccions virals de l’aviram com ara la malaltia de Newcastle i la de Marek.

L’ús d’aquests cassets d’expressió (fragments d’ADN que s’insereixen en el genoma de l’animal i en modifiquen alguna característica —per això l’anomenem transgènic— i que, en aquest cas concret, fan que els pollastres produeixin uns fragments d’ARN petits que actuen com a esquer per a la polimerasa del virus) podria ser una alternativa a la vacunació. Les vacunes únicament funcionen contra un subtipus del virus i han de ser actualitzades a mesura que el virus muta, en canvi si es tria adequadament la seqüència de l’esquer emprada per a produir els pollastres transgènics, hipotèticament es podrien obtenir pollastres amb una resistència duradora integrada en el genoma.

En el cas que ens ocupa, l’esquer que han triat són vuit seqüències curtes, una de cadascun dels vuit elements genètics del genoma viral, i en les quals s’uneix l’enzim polimerasa per a fer còpies del material genètic del virus per tal de produir més virus. Per fer front a aquesta estratègia, que en frena la replicació, el virus hauria de mutar la seva polimerasa i també les vuit seqüències seleccionades, fet poc probable; encara que, com afirmen alguns experts, els virus de la grip són autèntics professionals en la matèria. L’estudi publicat a Science vol demostrar que una tecnologia com aquesta és factible per fer front a infeccions d’un alt impacte en la ramaderia.

Tot i això, l’aplicació pràctica d’una tecnologia com aquesta per combatre la grip del pollastre té diverses dificultats. Entre d’altres, la premsa en contra i la mala recepció dels transgènics i altres organismes modificats genèticament per part de la societat, la dificultat en l’extensió/substitució a tot el món de les varietats de pollastre no transgènic, i en especial en alguns països subdesenvolupats, on la grip aviària és endèmica, i en els quals hi ha molts petits ramaders que no obtenen els animals dels grans criadors i distribuïdors mundials d’aviram.

Fotografia de Norrie Russell / The Roslin Institute