Entrades amb l'etiqueta ‘virus’

Per al virus el pollastre (o no)

diumenge, 16/01/2011

Investigadors de la Universitat de Cambridge i de l’Institut Roslin d’Edinburg han aconseguit generar pollastres modificats genèticament que, quan són infectats pel virus de la grip aviària (H5N1), són incapaços de transmetre la malaltia a altres aus. Aquests resultats obren una via interessant d’investigació per tal de poder fer front a un virus que afecta principalment les aus salvatges, però que representa una amenaça per a la producció d’aviram i un risc per a la salut humana.

Pollastre transgènic resistent al virus de la grip aviària H5N1

En l’estudi, publicat en el número d’aquesta setmana de la revista Science, els investigadors han generat pollastres transgènics que produeixen una molècula petita d’ARN en forma de llaç que actua com a esquer i inhibeix i bloqueja l’enzim polimerasa del virus H5N1, per tal d’impedir-ne la propagació.

Quan, en condicions experimentals, els pollastres transgènics són exposats al virus H5N1, s’infecten i moren, però no el transmeten a altres pollastres, siguin transgènics o no. D’aquesta manera, només uns quants pollastres resulten infectats i s’estronca la transmissió del virus a la resta d’aus estabulades. Segons el director de l’estudi, Laurence Tiley, l’objectiu final és aconseguir pollastres totalment resistents a la malaltia, i que també ho siguin per a altres infeccions virals de l’aviram com ara la malaltia de Newcastle i la de Marek.

L’ús d’aquests cassets d’expressió (fragments d’ADN que s’insereixen en el genoma de l’animal i en modifiquen alguna característica —per això l’anomenem transgènic— i que, en aquest cas concret, fan que els pollastres produeixin uns fragments d’ARN petits que actuen com a esquer per a la polimerasa del virus) podria ser una alternativa a la vacunació. Les vacunes únicament funcionen contra un subtipus del virus i han de ser actualitzades a mesura que el virus muta, en canvi si es tria adequadament la seqüència de l’esquer emprada per a produir els pollastres transgènics, hipotèticament es podrien obtenir pollastres amb una resistència duradora integrada en el genoma.

En el cas que ens ocupa, l’esquer que han triat són vuit seqüències curtes, una de cadascun dels vuit elements genètics del genoma viral, i en les quals s’uneix l’enzim polimerasa per a fer còpies del material genètic del virus per tal de produir més virus. Per fer front a aquesta estratègia, que en frena la replicació, el virus hauria de mutar la seva polimerasa i també les vuit seqüències seleccionades, fet poc probable; encara que, com afirmen alguns experts, els virus de la grip són autèntics professionals en la matèria. L’estudi publicat a Science vol demostrar que una tecnologia com aquesta és factible per fer front a infeccions d’un alt impacte en la ramaderia.

Tot i això, l’aplicació pràctica d’una tecnologia com aquesta per combatre la grip del pollastre té diverses dificultats. Entre d’altres, la premsa en contra i la mala recepció dels transgènics i altres organismes modificats genèticament per part de la societat, la dificultat en l’extensió/substitució a tot el món de les varietats de pollastre no transgènic, i en especial en alguns països subdesenvolupats, on la grip aviària és endèmica, i en els quals hi ha molts petits ramaders que no obtenen els animals dels grans criadors i distribuïdors mundials d’aviram.

Fotografia de Norrie Russell / The Roslin Institute