Les pomes que no van caure a Newton

Un jove estirat sota un pomer aprofita per fer una becaina, després d’una llarga jornada de no fer res. És lluna decreixent, pel que a ponent, entre el cel blau s’hi pot distingir una petita C blanca. Una suau brisa agita les branques. I aleshores, una poma vermella madura, segurament foradada pels ocells o els cucs, es desprén de la branca on s’aferra per caure lliurement amb una missió: formar un altre pomer.

Però la poma impacta al cap de Newton, desvetllant-lo. Aquest, mira torbat al seu voltant. Un cop localitza la causa de la interrupció del somni (eròtic o no), veu la lluna. Amb aquesta poma a la mà i la lluna a la retina s’alça, corrent pels camps: i si la Lluna també està caient constantment cap a la Terra? Eureka! Eureka! (Això no ho crida però queda més dramàtic).

Maco, no? Doncs la llegenda aquesta de la poma és això, una llegenda: mai va passar. De fet, aquestahistòria comença a còrrer per Anglaterra un cop entrat el segle XVIII, quan Newton era ja una eminència de la ciència, uns vint anys després de la publicació del Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica. En aquest llibre va establir les anomenades lleis de Newton (la base de tota la física clàssica) i la llei de la gravitació universal.

Newton era un crack. Un crack reservat, prepotent i estirat, amb una infància una mica dura (podríem dir que els seus companys li feien Bullying degut a que sempre destacada), i amb unes habilitats socials qüestionables (el fet que es criés amb els seus avis, lluny de nens de la seva edat, tampoc hi ajudava). Però era bo, molt bo: va inventar el càlcul infinitessimal pràcticament en el mateix moment que Leibniz (a l’època estaven picats sobre qui ho havia fet abans), va escriure el Principia , i fins i tot va inventar un tipus de telescopi (que porten el seu nom). Però no tot van ser pomes de sort per ell, sinó que també va proposar certes teories que es demostraria que eren falses.

eldelapoma.jpgMés enllà per la seva predilecció per a les matemàtiques i la física, també va fer d’alquimista i fins i tot de teòleg. Alquimista? Sí, sí. Teòleg? Sí, sí. De fet va publicar un llibre sobre la seva pròpia interpretació de la Bíblia. Una mica en línia de l’època, on tohom ficava una miqueta la grapa arreu. En què va ficar ell la pota?

Per una banda, en una clara mostra de modèstia, ell proposava que l’atracció entre les partícules d’un fluid eren produïdes per la força de la gravetat, curiosament la força que ell havia “descobert”.  Evidentment ell no la va descobrir, milers d’humans l’havien experimentat abans i s’hi havien cagat, però ell va ser el que va dotar de caràcter universal aquesta força. De fet, el concepte força, relacionat amb la seva acceleració, és també seu. És a dir, que tot cos – home, dona, gos, pedra, planeta o estrella – pel simple fet de tenir massa exerceix una força sobre un altre cos – simi, simia, arbre, galàxia o floc de neu –amb massa.

Ara bé, a nivell atòmic l’atracció gravitatòria és petitíssima (de fet ja ho és en la nostra escala, on la força d’atracció gravitatòria que sentim per un autobús és més petita que la força que exerceix la brisa que aquest aixeca). Pel que Newton estava equivocat amb aquesta idea. El que produeix les interaccions intermol·leculars no és la gravetat és la repulsió/atracció electromagnètica. Com dirien alguns: Fail.

Tal és el renom de l’època que es va guanyar el títol de Sir, Sir Isaac Newton. Aquest era el reconeixement públic per les seves investigacions realment importants. Fins i tot, l’hi van concedir un lloc al parlament anglès. Es veu que no anava per polític: la seva única intervenció va ser: “Perdonin, puc tancar la finestra? És que fa fred”.

Tornant als errors, a part de les reaccions químiques – que com se sap són causades per interacció electromagnètica entre àtoms o mol·lècules – també es va interessar per l’òptica. En aquest camp es va enemistar amb Robert Hooke (el de la llei de Hooke de les molles). Segurament no cabrien els dos egos a la Royal Society.
En aquest camp, va proposar que la llum no eren més que petites partícules, i que els diferents colors eren deguts a diferents tipus partícules. Totes elles juntes formaven el color blanc. Però tal i com va descobrir Young (i ja proposaven contemporanis de Newton com Huygens), aquestes partícules eren incompatibles amb fets experimentals com la interferència de la llum on, contraintuïtivament, es pot produir que en certs punts: llum+llum=foscor. Això, clarament, era inexplicable des de l’òptica de Newton, on partícules+partícules=encara més partícules i, per tant, més llum.

Així que Newton aquí també s’equivocava. O no? Ja ho veurem.

2.458 comentaris

  • KennKemowl

    15/07/2017 4:59

    Buy Kamagra Online viagra Online Prescription Meds

  • Chasbugh

    15/07/2017 1:42

    Tadalafil 20 Mg Germany cialis online Propecia Results How Long Before

  • Chasbugh

    10/07/2017 20:55

    Comprare Levitra Controindicazioni cialis Side Effects Of Amoxicillin In Cat

  • KennKemowl

    10/07/2017 20:52

    Priligy O Que E cialis Il Cialis Fa Dimagrire

  • KennKemowl

    09/07/2017 10:14

    Doxycycline Lyme Substitute cialis Cialis 20mg Prix Pharmacie

  • Chasbugh

    09/07/2017 10:07

    Purchasing Acticin Drugs viagra Cialis Generico Siti Sicuri

  • Francesc Montasell

    03/02/2011 19:18

    Les teories científiques no són certes ni falses, això sí, han de ser falsables (Popper dixit) i tenen un àmbit d’actuació (no utilitzarem la dinàmica relativista per posar multes per excés de velocitat, per exemple). I no, Newton no menteix. En tot cas van mentir la seva neboda, Willian Stukeley o Monsieur Voltaire parlant de la caiguda de la poma.

    Com a professor de física i matemàtiques, em considero divulgador de Newton i el trobo un científic genial, però em fa patir que la física i les matemàtiques del segle passat siguin unes grans desconegudes. En aquest sentit anava el meu comentari i tens el meu permís per agafar-lo constructivament (pocs que som parlant d’aquestes coses! només faltaria que “deconstruíssim”).

    Salutacions cordials

  • Francesc Montasell

    27/01/2011 21:03

    Això dels electrons donant voltes, sense solta ni volta, és un model atòmic centenari i superat i hauríem d’anar amb compte: una cosa és la divulgació, l’altra la simplificació i l’altra és passar per alt els models atòmics que s’accepten actualment. De veritat que la ciència contemporània, si la teoria de Schroedinger encara ho és, també es mereix ser divulgada i potser caldria aparcar una mica a Newton, Rutherford i Bohr. Deixo la llegenda de la poma a banda, perquè encara hi ha una certa controvèrsia sobre la seva falsedat i no us vull atabalar més.

    • Xavier Viader

      01/02/2011 20:47

      Els models se superen, sí que és cert, però t’atreviries tu a dir que les lleis de Newton són falses al 100%? Per exemple, si et llences des d’un cinquè pis, veuràs com la interpretació clàssica és vàlida: el cop que rebràs és igual de fort que el que s’emporta el terra. És cert que, com bé sabràs, els models clàssics no són més que límits particulars de teories com la quàntica o la relativitat, però el nostre dia a dia (en el sentit del què sentim) es troba generalment dintre d’aquests límits.

      La ciència actual (em sembla que l’edat contemporània sí que és ja gairebé centenària) també mereix ser divulgada. De fet ja n’he fet una (sí és que consideres la relativitat general com actual, utilitzada encara avui en dia en cosmologia). Com podràs entendre, si vols, en un espai tan curt i en unes poques entrades és impossible explicar-ho tot. A més, ni puc (com tu, no ho sé tot), ni tampoc és la meva intenció.

      Per altra banda, la teva crítica me la faig constructiva i, tranquil, ja pensava escriure sobre quàntica, gatets, incerteses i indeterminisme… però ara m’ho apunto com a urgent.

      Ah, la poma: hi ha controvèrsia, és cert. Però donat que la primera menció del descobriment de Newton degut a la caiguda de la poma és gairebé 30 anys posterior al temps en què va redactar els principia, doncs, què vols que et digui, em decanto per l’opció en què Newton menteix.

      No et vull atabalar més: salutacions.

  • Pau Mestres

    08/12/2010 13:37

    Sabies que mentre era preseident de la Royal va encarregar a la mateixa RoyMestresal SOciety que determines qui havia estat primer si Newton o Liebniz a inventar el calcul infinitessimal?

    No amanyava fils ni res el tiu xD

    Tot i així un gran físic. És ben be que no pots jutjar la personalitat de la gent per la dimensió de la seva obra.

    • Xavier Viader

      10/12/2010 0:17

      Doncs no, no ho sabia; però ja és ben bé el que dius: hi ha grans genis més aviat pobres com a persones i grans persones que, encara que no destaquin, són grans.

  • Cristian Estop

    06/12/2010 0:43

    O sigui que una llegenda lo del pomer i el eureka! quin engany més ben perpetrat! I lo del àtom com va anar? perqué giren el electrons al voltant del nucli?
    Salut

    • Xavier Viader

      10/12/2010 0:18

      Cristian Estop, això del pomer sembla que era una gran mentida, i sí, ens la va colar. Ara bé, no es pot negar que és una mentida, com a mínim, ben xula i romàntica.
      Per altra banda, els crits d’Eureka, segons tinc entès, se’ls hi atribueixen a Arquímedes, quan va descobrir el principi que porta el seu nom. Així, segons el mite, es va submergir en una banyera plena, i al fer-ho, aquesta es va vessar. Aleshores va sortir corrent, despullat pels carrers de Siracussa cridant: Ho he trobat! Ho he trobat! (Eureka! en grec).
      Gairebé me n’oblido de la pregunta, els electrons giren al voltant del nucli degut, principalment, a la força elèctrica que exerceixen les partícules positives d’aquest (els protons) sobre els electrons del seu voltant. La gravetat i l’electromagnetisme són forces semblants, que decreixen de manera proporcional al quadrat de la distància, però molt diferents pel que fa a les seves causes i magnituds (la força elèctrica que exerceix un protó sobre un electró és, aproximadament, 10^40, més gràficament: 10000000000000000000000000000000000000000, vegades més forta que la seva atracció gravitatòria (tant electró com protó tenen massa, si bé la del segon és unes mil vegades més gran).
      Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús