Les pomes que no van caure a Newton

Un jove estirat sota un pomer aprofita per fer una becaina, després d’una llarga jornada de no fer res. És lluna decreixent, pel que a ponent, entre el cel blau s’hi pot distingir una petita C blanca. Una suau brisa agita les branques. I aleshores, una poma vermella madura, segurament foradada pels ocells o els cucs, es desprén de la branca on s’aferra per caure lliurement amb una missió: formar un altre pomer.

Però la poma impacta al cap de Newton, desvetllant-lo. Aquest, mira torbat al seu voltant. Un cop localitza la causa de la interrupció del somni (eròtic o no), veu la lluna. Amb aquesta poma a la mà i la lluna a la retina s’alça, corrent pels camps: i si la Lluna també està caient constantment cap a la Terra? Eureka! Eureka! (Això no ho crida però queda més dramàtic).

Maco, no? Doncs la llegenda aquesta de la poma és això, una llegenda: mai va passar. De fet, aquestahistòria comença a còrrer per Anglaterra un cop entrat el segle XVIII, quan Newton era ja una eminència de la ciència, uns vint anys després de la publicació del Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica. En aquest llibre va establir les anomenades lleis de Newton (la base de tota la física clàssica) i la llei de la gravitació universal.

Newton era un crack. Un crack reservat, prepotent i estirat, amb una infància una mica dura (podríem dir que els seus companys li feien Bullying degut a que sempre destacada), i amb unes habilitats socials qüestionables (el fet que es criés amb els seus avis, lluny de nens de la seva edat, tampoc hi ajudava). Però era bo, molt bo: va inventar el càlcul infinitessimal pràcticament en el mateix moment que Leibniz (a l’època estaven picats sobre qui ho havia fet abans), va escriure el Principia , i fins i tot va inventar un tipus de telescopi (que porten el seu nom). Però no tot van ser pomes de sort per ell, sinó que també va proposar certes teories que es demostraria que eren falses.

eldelapoma.jpgMés enllà per la seva predilecció per a les matemàtiques i la física, també va fer d’alquimista i fins i tot de teòleg. Alquimista? Sí, sí. Teòleg? Sí, sí. De fet va publicar un llibre sobre la seva pròpia interpretació de la Bíblia. Una mica en línia de l’època, on tohom ficava una miqueta la grapa arreu. En què va ficar ell la pota?

Per una banda, en una clara mostra de modèstia, ell proposava que l’atracció entre les partícules d’un fluid eren produïdes per la força de la gravetat, curiosament la força que ell havia “descobert”.  Evidentment ell no la va descobrir, milers d’humans l’havien experimentat abans i s’hi havien cagat, però ell va ser el que va dotar de caràcter universal aquesta força. De fet, el concepte força, relacionat amb la seva acceleració, és també seu. És a dir, que tot cos – home, dona, gos, pedra, planeta o estrella – pel simple fet de tenir massa exerceix una força sobre un altre cos – simi, simia, arbre, galàxia o floc de neu –amb massa.

Ara bé, a nivell atòmic l’atracció gravitatòria és petitíssima (de fet ja ho és en la nostra escala, on la força d’atracció gravitatòria que sentim per un autobús és més petita que la força que exerceix la brisa que aquest aixeca). Pel que Newton estava equivocat amb aquesta idea. El que produeix les interaccions intermol·leculars no és la gravetat és la repulsió/atracció electromagnètica. Com dirien alguns: Fail.

Tal és el renom de l’època que es va guanyar el títol de Sir, Sir Isaac Newton. Aquest era el reconeixement públic per les seves investigacions realment importants. Fins i tot, l’hi van concedir un lloc al parlament anglès. Es veu que no anava per polític: la seva única intervenció va ser: “Perdonin, puc tancar la finestra? És que fa fred”.

Tornant als errors, a part de les reaccions químiques – que com se sap són causades per interacció electromagnètica entre àtoms o mol·lècules – també es va interessar per l’òptica. En aquest camp es va enemistar amb Robert Hooke (el de la llei de Hooke de les molles). Segurament no cabrien els dos egos a la Royal Society.
En aquest camp, va proposar que la llum no eren més que petites partícules, i que els diferents colors eren deguts a diferents tipus partícules. Totes elles juntes formaven el color blanc. Però tal i com va descobrir Young (i ja proposaven contemporanis de Newton com Huygens), aquestes partícules eren incompatibles amb fets experimentals com la interferència de la llum on, contraintuïtivament, es pot produir que en certs punts: llum+llum=foscor. Això, clarament, era inexplicable des de l’òptica de Newton, on partícules+partícules=encara més partícules i, per tant, més llum.

Així que Newton aquí també s’equivocava. O no? Ja ho veurem.

18 comentaris

  • Chasbugh

    21/07/2017 11:23

    buy generic accutane online no prescription viagra Prueba Gratuita De Viagra

  • KennKemowl

    20/07/2017 7:54

    Secure Ordering Provera Where To Buy Delivered On Saturday cialis price Viagra Cialis Vergleich

  • Chasbugh

    20/07/2017 6:17

    Amoxicillin Espanol generic viagra Ciprofloxacin Amoxicillin

  • KennKemowl

    16/07/2017 15:46

    Cialis Gunstig Rezeptfrei online pharmacy Amoxicillin 500mg Cap

  • Chasbugh

    16/07/2017 8:47

    Spironolactone generic cialis Purchase Fedex Shipping Levaquin Low Price No Physician Approval

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús