Infinits ressacosos

Després dels llargs dies d’ingesta massiva d’alcohol, menjar i família que ens suposa el Nadal, els meus infinits amics vam decidir muntar una festa tranquil·la, calmada, per celebrar això que la gent anomena any nou. Sí, tinc infinits “amics”, sóc molt social, jo.

Maldecaps: troba un local per a infinites persones, compra alcohol per a infinites persones, troba música que agradi a infi…. no, això últim va resultar impossible.

Per sort, tinc un amic matemàtic molt astut, l’A, que va solucionar-ho tot. Tot menys això últim, de fet ara mateix està buscant com demostrar matemàticament que és impossible acontentar tothom musicalment en una festa.

Només se’ns va plantejar un problema. De fet dos.

drunken_people.JPG

El primer: l’A sempre ha estat el que podríem dir “molt generós” amb la beguda. Per aquesta raó hi havia molt alcohol. I tots, avariciosos decadents, vam beure massa. I la conseqüència va ser tràgico-còmica: infinits borratxos, balancejant-se d’un costat a l’altre corrent cap als (infinits) lavabos. L’A, que el molt malparit ja ho havia previst, havia etiquetat cada lavabo amb un número (1, 2, 3…)  i quan va veure l’estampida corrent cap els vàters, va repartir trossos de paper amb el número del lavabo al qual havia d’anar cadascun dels potencials expel·lidors (m’encanten els diccionaris de sinònims).

Problema resolt. L’A respirava tranquil. Es va servir un altre cubata (“aquests monyes no aguanten res”) i es va posar a cridar: “Acabo de fer una bijecció amb els naturals!”. Davant d’aquesta exclamació, segons em va dir ell, la majoria de gent es va apartar d’ell (com jo també hagués fet si no em trobés al lavabo 9474).

Van picar al timbre. A es va aixecar i va mirar qui era. Eren els de la festa del costat, els del garatge de la G. No tenien lavabos. I també eren infinits. Però l’A era previsor: va agafar el micro i va dir que tota la gent dels lavabos es canviessin al que tingués com a número el seu doble. “És a dir, el de l’1 passa al 2, el 35 passa al 70, etcètera. I vosaltres, els nous, aneu entrant, un a un a tots els vàters senars, que ara són lliures”.

El que l’A no havia previst era que estava tractant amb gent molt, molt, molt beguda. Molts al canviar-se es van equivocar, i van acabar pel passadís, uns quants dels nous es van acabar vomitant a sobre, altres al cap dels que ja estaven amb el paladar a la feina… però el que és més important: infinites persones estaven ben posades. Meravellós.

L’A somreia i s’autocomplaïa: “sóc un crack!”.  Però mentre ballava amb la G, que també havia vingut i no li havia calgut caure de genolls davant de cap vàter , van picar.

Eren els de la Continuum Fest (CF) del (altre) costat.  Fins i tot venia Hilbert. L’A va tremolar. Merda!

Per cert, l’A m’ha dit que ja m’explicarà alguna cosa més sobre aquesta història. Només sé que l’endemà al matí, davant del local, hi havia una bona pasterada. Una pasterada infinita, i a més, contínua.

15 comentaris

  • Joan Codina

    10/01/2011 12:26

    Segur que Hilbert s’ho va passar la mar de bé!!

    Aquesta adaptació és molt apta per a festes, imagina com haguessin deixat l’hotel! El conjunt de la gent de neteja hauria protestat força.

    • Xavier Viader

      10/01/2011 19:32

      Sí, estic convençut que sí.
      Em temo que infinits i festes són una mica incompatibles, bàsicament pel tema neteja: o els festejants embruten de manera insignificant o si no… quin nombre finit de persones es disposaria a recollir-ho tot? Jo, no (ni per un infinit no numerable de diners m’hipoteco la resta de la meva finita vida en netejar-ho tot).

  • Davínia

    07/01/2011 10:12

    Hahahaha! Què bo Xavi!

    una que està contenta que, per fi, hagen acabat aquestes infinites bacanals i de més excessos nadalencs…

    Salut i bon any xicuel!

    • Xavier Viader

      07/01/2011 18:35

      Bon any Davínia!
      Home, jo no diria pas que estigui content que s’acabin les vacances, diguem que em sento còmode entre la infinita decadència que amaga el nadal.

      Salut

  • Alberto

    06/01/2011 20:54

    Hahahaha, l’A és un fric.

    • Xavier Viader

      07/01/2011 18:30

      Sí, una mica, però va posar ordre amb tant (infinit) d’infinit pel mig.

  • A

    06/01/2011 20:09

    Va ser un malson. Quan van venir els de la CF jo no feia més que canviar gent de lavabos, però seguia entrant gent i gent. El pitjor de tot va ser quan vaig decidir marxar perquè allà no hi havia qui posés ordre. Intentava sortir, però per molt que buscava, entre cada dues persones sempre n’hi havia una altra que em barrava el pas.

    Sort que al final vaig trobar un raconet de mesura nul·la, m’hi vaig amagar i quan va passar tota la gentada vaig poder sortir del local, però quina mala estona vaig passar…

    Molt bo l’article, Xavi ;)

    • Xavier Viader

      07/01/2011 18:30

      Gràcies, A. Sort dels conjunts de mesura nul·la, si no, no sé què faríem.

  • Jofre Casanovas

    05/01/2011 19:41

    Vaia amics que tens !

    • Xavier Viader

      07/01/2011 18:28

      Sí, però són bona gent. Pot semblar que són uns alcohòlics empedernits, però són bona gent.

  • arnau amill

    05/01/2011 11:29

    Carai! molt gran l’article i l’explicació! L’enhorabona i bon any! :)

    • Xavier Viader

      05/01/2011 16:12

      Molt bon any i moltes gràcies!

  • Pau Mestres

    04/01/2011 12:16

    Molt bona recreació de l’hotel de Hilbert. T’has superat. Continua així.

    Bon any

    • Xavier Viader

      04/01/2011 14:57

      Moltes gràcies Pau! Molt bon any, igualment. És una mica per no caure en la mateixa explicació de sempre. En la propera entrada intentaré explicar els conceptes que se citen de passada per aquí.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús