Una mort ben normal (I)

“Hora de la mort: 15:42.”

Va empassar-se l’escuma de la cervesa per celebrar-ho: ja havien passat dos minuts des que el cor havia deixat de bategar, havia trencat el sagrat cicle sístole (auricular-ventricular) – diàstole, i era molt poc probable que el cor hi tornés.

El pacient, un noi de 16 anys, no havia patit. Ell no clavava i tornava a clavar la navalla, el bisturí, el ganivet, el picador, l’estaca o el que fos fins a dessagnar-los com porcs. No. El Josep Mengual era una persona civilitzada, ell no matava per plaer. Ho feia pel bé de la ciència. I de la societat. Aquell noi no hagués arribat enlloc. Fumava porros entre classe i classe, cridava i insultava als companys i a més, treia males notes. Ni la f amília tenia dret a queixar-se ja que també pegava a la seva mare, amenaçava al pare i tenia esclavitzats els seus dos germans i al gos l’obligava a portar un ridícul abric verd.

Va treure el cos del llit, el va posar en una cadira i se’l va emportar al jardí. El va deixar tombat sobre la sorra, en posició fetal i va treure una gandula i un barret de palla, i va anar a buscar l’ampolla de vodka i llimonada.

Coneixia de sobres tot el què li passaria al cadàver, però no es volia perdre les primeres 24 hores. Sabia que a poc a poc l’oxigen de l’organisme s’estava esgotant, mentre les cèl·lules, seguien vivint, consumint oxigen, creant diòxid de carboni. I aquest diòxid de carboni, incapaç d’escapar-se per la sang es quedava dissolt a l’interior de la cèl·lula fent-la cada cop més àcida, fins que en una primera cèl·lula es trencaria la delicada membrana del lisosoma, l’estòmac de la cèl·lula, volcant els enzims al seu interior. I després a una altra. I una altra. I així fins que totes elles acabessin autodigerint-se, trencant les llargues mol·lècules que formen la cèl·lula en altres de més simples.

“Ens acabem menjant a nosaltres mateixos”, es va dir, pensatiu. “Quina metàfora!”. Va mig tancar un ull, enlluernat pel Sol. Va posar-se el barret va fer un últim glop i va tancar els ulls.

Que en els primers moments de la mort d’algú les cè·lules es comportin com si tot segueix viu l’impactava molt. S’imaginava a l’interior dels músculs del desgraciat que tenia davant, i com les seves cèl·lules, en un intent desesperat per viure, s’ofegaven a si mateixes en àcid làctic, igual com quan al dropo aquest es motivava i anava a còrrer durant la tarda. Amb la diferència que el dropo aquest era mort, i no hi havia manera d’eliminar l’àcid làctic, amb el curiós efecte de que aquest acabava The_death.JPGper desencadenar el rigor mortis, que el mantindria en tensió fins que l’autòlisi, l’autodestrucció de les cèl·lules, acabés per reduir aquestes contraccions musculars.

Paral·lalment això, el cos es refredava – algor mortis – així com la sang escapava pels capil·lars i s’anava concentrant, per efecte de la gravetat, a l’inferior del seu cos que no es trobava pressionat contra el terra, donant-li un color lilós, el livor mortis.

Rigor mortis, algor mortis, livor mortis… totes les paraules llatines el fascinaven – no en va havia estat un filòleg clàssic consagrat. –, però el fet que tots aquests tecnicismes sobre la mort fossin en llatí… això sí que el posava. I va adormir-se mentre una creixent tenda d’acampada s’instal·lava als pantalons.

 

 

 

12 comentaris

  • Mila Cardoso Garcia

    13/04/2011 10:26

    M´agradat molt. Jo tambè espero llegir la segona part. Ara bé m´ha fotut molt fastic lo de la tenda d´acampada als pantalons, quin personatge¡¡ jaja

    • Xavier Viader

      26/04/2011 20:08

      Me n’alegro! Ja teniu la segona part de la “saga”.

  • Esther

    03/04/2011 19:35

    Sort que anaves a ser més rapid!! No ens deixis així! Ah, i jo encara espero un mail. que ho sàpqiuen els teus seguidors jajaja

  • Jofre

    01/04/2011 15:08

    Molt bo Xavi ! Felicitats!

  • A

    24/03/2011 19:02

    Ets un perturbat, però és molt bo :D

    • Xavier Viader

      24/03/2011 20:59

      Gràcies!? hahahaha

  • Gemma

    23/03/2011 15:49

    Wauuu Xavi, què bo! M’ha encantat, sobretot sabent que està escrit per un físic!!!Molt ben documentat
    Cada dia em sorprens més… Felicitats!!!!
    mmmm aviam què li passa a aquest cos amb la calor de la primavera!!!! Volem coleòpters i fongs!!!!jajaja

    • Xavier Viader

      24/03/2011 20:59

      Gràcies Gemma! Ja veurem si hi deixem criar coleòpters i fongs.

  • U

    22/03/2011 20:17

    Molt bo!!

    • Xavier Viader

      23/03/2011 0:43

      Gràcies!

  • Roger

    22/03/2011 14:15

    Quant humor negre Xavier… XD
    Bon article i a l’espera que surti la segona part :P

    • Xavier Viader

      23/03/2011 0:40

      Pensa que tot just acaba de començar la primavera… gràcies! Prometo ser més ràpid que en publicar aquesta entrada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús