BacteriSS (iII)

Després de sortir de l’hospital em vaig obsessionar amb els bacteris. Vaig llegir-ne pàgines i pàgines, articles i més articles de la Viquipèdia, escrits d’altres blogaires (com el biòleg del Centpeus, que és prou bo explicant coses senzilles com els bacteris que jo hagués pogut explicar molt millor si hagués volgut i m’haguessin semblat d’interès), vídeos a Youtube i imatges horroroses sobre les malalties que provoquen a Google. Vaig aprendre que la penicil·lina és molt efectiva en combatre infeccions d’origen bacterià perquè ataca la seva paret cel·lular (constituïda de determinats lípids que no tenen les nostres cèl·lules), que qualsevol superfície està plena d’aquests microorganismes emprenyadors, que fins i tot són a dins del teu cos okupant l’intestí.

Imagineu-vos el fàstic que em produïa tot això… quilograms de bacteris per tot el meu cos, que multipliquen per 10 a les meves cèl·lules . De fet, per sort, la penicil·lina que m’havien injectat a l’hospital ja havia matat gran part dels malparits que gosaven robar-me la meva vida i energia. Així que sense perdre temps, vaig començar a prendre antibiòtics sense límit per tal de mantenir-los controlats dins del meu cos, i aniquilar la poca resistència que quedava.

Happy_face_ball.jpg

 

Però, clar, un detall no em va passar per alt: ingerint quantitats desorbitades d’antibiòtics aconseguia mantenir-me interiorment net, sense bacteris. Però què passava als llocs que constantment estaven sota l’amenaça bacteriana i sense el control directe de les defenses, com la meva pell? Allí seguien. Em mirava la mà i gairebé podia veure-les: milers, milions de caretes somrients ingerint la pell morta de la meva part més externa, la capa còrnia. Així que anava tot el dia a dutxar-me, amb detergents extremadament agressius, per evitar la colonització de la meva pell. Somreia a la dutxa, veient els milers (milions!) de Staphylococcus epidermidis morts i arrossegats per l’aigua purificadora.

“I ja està? I perquè t’has estat tot el dia dutxant no has pogut escriure una miserable entrada al blog?”, us preguntareu. No, és la meva resposta. Sembla ser que havia menyspreat aquests minúsculs diables.

Perquè tots aquests quilos de cèl·lules procariotes a part de buscar un forat en el sistema immunitari i reproduir-se a límits insostenibles, també contribuïen a la meva persona. A veure, no fumem, no és que siguin bons o dolents aquests bacteris, però diguem que cohabitem de forma pacífica, en general. I a més a més alguns són capaços de processar certes fibres alimentàries que nosaltres no podem, fins i tot s’ha comprovat que la flora bacteriana pot influir en l’humor d’una persona. S’ha acabat el preguntar, masclistes desconsiderats, sobre l’etapa menstrual de les persones; simplement pregunteu a qui estigui de mala lluna si la seva flora intestinal està malhumorada.

I no només això, els bacteris també ocupen de forma desigual el nostre escut exterior que és la pell i en general contribueixen a la seva acidificació, evitant la proliferació de fongs, entre ells la de Candida Albicans, coneguda internacionalment per la picor que produeix a les mucoses (entre elles a l’entrecuix femení, sí, al cony).

Diarrea descontrolada (que feia bastant real l’acudit aquell que diu que el més ràpid del món, no és la llum si no això, la diarrea), erupcions per tota la pell, picor, malestar general…

Vaig haver de tornar a la consulta del metge i baixar-me els pantalons, literalment, davant del paquiderm-infermer (sospir, l’havia trobat a faltar), i em van practicar… bé, em van examinar i esbroncar:

–          Ja et vaig dir que vigilessis el que menjaves.

Trompetejà l’elefant de blanc, que al no estar vestit de porno-infermer es veia que era un infermer de veritat (i sort que no hi anava pas així perquè m’hagués arrencat els ulls).

I un altre cop ingressat, menjant arròs blanc de la seva sòlida mà, sota la suau llum d’una tarda de tardor, mentre em posava pomada antimicòtica amb l’altre. Així vaig passar els dies, omplint-me per dins i per fora de bacteris i més bacteris, recuperant la normalitat.

I per això us escric aquesta carta, per donar-vos explicacions. Heu estat un públic fidel (bé, només alguns; els altres, no tant), i us mereixeu el millor (només els primers).

I així com jo us perdono la falta de continuïtat en el vostre seguiment, espero que em perdoneu el meu crític estat que m’ha impedit acompanyar-vos i amenitzar-vos els vostres rutinaris dies.

Salutacions cordials,

L’Autor

Operating_room._Clinch_Valley_Clinic_Hospital,_Richlands,_Tazewell_County,_Virginia._-_NARA_-_541101.jpg

6 comentaris

  • ROCK

    28/11/2017 9:13

    We are a London based company. Our services include, surveillance, car tracking, background reports and investigations. private investigator

  • editora

    24/05/2013 19:09

    Recomanar humilment un llibre, que tal vegada agradi als lectors d’aquest bloc, recomanat pel lleure i el temps lliure dels biòlegs flexibles i semblants amants de la ciència; emperò, sobretot sobre la vida i la mort, un extracte del mateix, en castellà: goo.gl/51IfO
    En català: goo.gl/mZq2j

  • Caótica Esther

    24/03/2013 11:38

    Jo com a públic fidel que havia fet una aturada provocada per… no sé, bacteris de l’amnèsia, et comunico que ja m’he posat al dia amb aquesta Realitat.

  • Escarxofa

    14/03/2013 12:06

    Estem impacients per a llegir una nova entrada !

  • Joan Codina

    08/02/2013 13:12

    Espero que tinguis unes E. colis ben sanes i sense lambda-fagos XDD

  • Jofre Casanovas

    07/02/2013 2:13

    Genial!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús