Entrades amb l'etiqueta ‘entropia’

Capità entropia – introducció

dimarts , 22/04/2014

En Shane està trist. No vol ser allà, dempeus. Tal i com faria un velociraptor amb la seva presa, vol arrancar-se la pell a tires, esquinçar la seva roba i penetrar amb les urpes fins al seu teixit muscular. No vol plorar, no és cosa d’homes, però alhora desitja plorar sang, com farien les dones romanes aquelles, les planyideres, en un enterrament, tot esgarrapant-se la cara.

El mestre de cerimònies els mana alçar-se. Ho fan tots de cop, com si fossin un de sol.

El pare plora. La mare plora. Els amics ploren. La “xurri” plora. I en Shane està a punt… quan un fet el distreu. La noia del davant es toca el seu cul perfectament simètric, pujant-se els pantalons.

Indecent.

I després encara es posa bé les calces, pinçant-les a través del pantaló, amb l’elegància d’un aristòcrata prenent el te – amb el dit petit cap enfora – i estirant com si fos un arc llarg. Tot, màgicament, sense deixar de plorar. “Quina perversió”, pensa en Shane.

Ja no està a punt de plorar. La indignació s’ha apoderat d’ell: “Quina bellesa! Quina contradicció! En un enterrament?! Quin… quin atreviment!”.

Un impuls li brolla del pit, comença a convulsionar-se, fent veure que tos. Però els plors, la ràbia, la impotència, la sensualitat, la contradicció… – la sorpresa! – el vencen, no pot més i un riure descontrolat se li escapa.

El mestre de cerimònies el mira, el nen de la tercera fila, el pare que plora, la mare, els amics… passa a ser ell el centre de la cerimònia, sense voler-ho i per sorpresa de tots.

El riure es talla de cop. Els comentaris emergeixen per tota la sala. “Quin atac d’histèria!” “Quin caradura!

En Shane surt corrents entre les files, movent les mans com aspes excusant-se: “Ho sento!, ho sento!”

Se’n va corrents a classe, d’una assignatura d’aquelles que t’hi matricules només perquè pel nom sembla interessantíssima: Introducció a la informació quàntica ( amb alerta als més desinformats).

A classe, el rabassut professor amb les ulleres de Harry Potter ja havia començat a repartir el treball d’avaluació continuada – avaluació que representava el valuosíssim 10% de la nota final.

- Abans que diguis res, tu, l’impuntual, asseu-te ràpid al teu a la velocitat de la llum i així em podré creure que no fas tard en el teu temps propi.

A veure, Joan Mestres, la teva exposició serà sobre la diagonalització de matrius densitat d’estats impurs.

- Però… professor Ernest, això és impossible.

- Ah, bé, sí, demostra-ho. Tu o qualsevol dels xinos-observables que tinguis lliures, però exposa-ho.

I tu, Shane, a l’exposició ens explicaràs l’entropia de Shannon. No és la interpretació quàntica de la informació, així que res de metàfores amb xinos tancats en caixetes actuant com a observables, d’acord?

- Sí, senyor.

I aquest va ser el primer pas cap a la il·luminació de Shane, més conegut entre nosaltres com a capità entropia.