L’usuari pot navegar entre un aparador d’Aplicacions classificades per genere, n’agafa una, mira les imatges, llegeix la descripció, avalua les anàlisis fetes per altres usuaris, considera el preu (si és de pagament ja que n’hi ha de gratuïtes) i si finalment la vol, fa un click a un botó i en qüestió de segons l’aplicació s’instal·la i desa al seu telèfon on és accessible amb un sol click.
Aquest procés, que avui sembla tant obvi va revolucionar la manera en que es descarreguen aplicacions i sobre tot, un mitjà pels desenvolupadors que poden accedir a milions d’usuaris sense haver d’invertir pràcticament res en infraestructura de distribució.
L’acord que accepten els desenvolupadors per a poder publicar Aplicacions a l’Apple store conté diversos punts. Els més rellevants són:
1) l’Aplicació ha de ser avaluada i Aprovada per Apple. Aquesta és pot ser la clàusula més polèmica ja que molts usuaris i programadors la titllen de censura per a les aplicacions rebutjades. Els motius que Apple dóna quan rebutja una aplicació són (entre d’altres) Els continguts pornogràfics estan prohibits, programes que no funcionen correctament i/o fan servir API’s privades, es pengen etc. També s’ha de dir que als últims mesos aquestes restriccions s’han relaxat bastant.
2) Si l’aplicació és de pagament, el desenvolupador es queda amb el 70% de l’import. El 30% restant va a Apple que assumeix el cost de la distribució, del pagament amb targeta de crèdit i dels servidors.
L’App Store va cridar l’atenció de moltes empreses i programadors que van veure-hi una gran oportunitat de negoci. Apple ha venut més de 50 milions d’iPhones arreu del món, i els càlculs són fàcils, si una aplicació la compren només l’1% dels usuaris ja són 500.000 vendes.
Però el veritable èxit des del meu punt de vista és el preu. La gran majoria d’aplicacions tenen un preu inferior a un euro (0.79 cèntims). Aquest és un preu que molts usuaris estan disposats a pagar per a una aplicació o joc que els cridi l’atenció, un efecte que pot minvar totalment la pirateria, (que també existeix a l’iPhone en forma de Jailbreak) Al món informàtic i de consoles de videjocs, un títol pot fàcilment costar més de 30 euros, una despesa considerable. En canvi, 79 cèntims és menys del que costa un cafè i això afavoreix a que l’usuari compri, i de manera molt continuada. Al mateix càlcul que havíem fet abans, si apliquem el benefici net, aquell programador que ha creat un programa que ven a un preu de 79 cèntims i aconsegueix que només l’1% dels usuaris el compri, pot arribar a ingressar 276.500€. Si encanvi el preu és una mica superior, per exemple 3.99€ i aconsegueix arribar al 10% d’usuaris el desenvolupador ingressa: gairebé 6 milions d’Euros. Aquests, són números que des d’una perspectiva empresarial tenen un potencial enorme, i precisament així ho veuen grans empreses com Gameloft, EA, i d’altres que inverteixen grans capitals en desenvolupar jocs i programes de qualitat a preus realment competitius.
I això a qui beneficia? Doncs directament a l’usuari, que disposa d’un ventall de més de 300.000 aplicacions a escollir. Això fa que el rati de descàrrega de tota la App Store és de 10 milions d’aplicacions al dia (120 per segón). Un mercat de 200 milions de dòlars al mes.
Aquest és un fenomen que ha canviat profundament el panorama de distribució digital, ja que quan algú vol un programa o joc, no vol anar a un lloc per comprar-lo quan disposem de la tecnologia suficient com per distribuir-lo immediatament per internet amb un sol click. Aquesta mateixa filosofia ja s’aplica als ordinadors Windows i Mac per la venda de jocs (Steam) i Apple ha avançat que al gener obrirà la Mac App Store pels ordinadors fixes i portàtils Apple on aplicarà una filosofía similar. Veurem si és capaç de tenir el mateix èxit.


Sóc un dels resultats de la globalització 2.0 barrejat amb moviments migratoris de l'Europa de mitjans del segle XX. NouMèdia reneix amb la intenció de connectar els seus lectors al més vibrant dels móns d'informació tecnològica.
Mondir
27/02/2012 14:38
Jo tambe penso que van tenir molt bona sort. I mira que eren bons, pero aetqsus son aquells que el tenen al davant i se’ls hi passa.Salut!
Lluís Lledoner
22/05/2011 14:58
Doncs jo sóc la nota discordant, he mirat l’Ap Store, i no ne vist cap joc que em cridés gens l’atenció, de la mateixa manera que res del que porto de música, que, o no hi és o ja tinc el CD…
Al final vaig fer el JailBreack, però no hi porto ni un sol joc piratejat —ni sense piratejar—, ho vaig fer perquè per la meva feina necessito sincronitzar fotografies de dos ordinadors diferents, i ja estava tip d’haver de portar sempre amunt i avall una memòria USB amb les mateixes fotos que a l’iPhone.
annabet
03/04/2011 10:04
Sóc usuària de la botiga Apple pel meu Ipod. La fidelització que fa Apple-Itunes amb els seus usuaris depen del país. A l’Applestore d’Estats Units es poden trobar música i alguns vídeos totalment gratuïts, com a forma de promoció. A la d’Espanya és impensable, no hi ha música i vídeos de franc, llevat dels podcasts. A USA hi ha películ.les per descarregar, a un preu sensiblement inferior al d’un DVD. Aquí no n’hi havia fins fa poc, i els preus són semblants. Els preus d’una mateixa cançó són força diferents, tenint en compte el canvi del dòlar i l’euro… I amb un compte europeu de gmail, hotmail… no es pot comprar a USA, ho tenen controlat
Júlia
21/03/2011 18:36
Ei!! Molt bon article!!! M’ha interessat molt!! Gràcies!
Josep Molist
15/02/2011 10:25
Totes les empreses com les discografiques, les distribuidores de pel·lícules i ara aviat els editors de llibres, no s’han adonat del canvi de negoci. I aixo es increïble. Volen seguir guanyant diners com abans i es queden quiets. Itunes i la app-store son un exemple de com adaptar-se als nous temps. Sobretot la gent del llibre es la que es te que posar les piles el mes aviat possible. No pot ser que un llibre impres valgui, per posar un exemple, 20 euros i el format electrònic 18. Quan els costos de manipulació i de distribució son un 95% inferiors en el cas del llibre electrònic. No entenc com aquestes grans empreses amb tants recursos no son capaces d’adonar-se de tot aixo. Felicitats per l’article.
Jordi Guilleumes
14/02/2011 15:16
Una anàlisi molt encertada. Que porta a una reflexió: si el món de les aplicacions en general, i dels jocs en particular, que patia una “pirateria” gravíssima, ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies amb uns resultats tan bons, potser s’ho haurien de replantejar en el món de la música (que també s’ha demostrat molt eficaç amb l’iTunes) i amb el món del cinema i sèries de TV i, encara més verd, al món editorial.
roliver_
09/02/2011 20:58
si us plau: RÀTIO, no rati…