ARA Ciència

Des que l’iPhone va ser presentat als Estats Units al 2007, ningú ja nega la seva immensa popularitat. Els motius que han fet arribar l’iPhone a esdevenir un producte tant apreciat i amb un èxit comercial demolidor són diversos i en cada etapa de la seva pròpia evolució s’han anat transformant. Al principi va ser la seva gran pantalla tàctil, després la finesa del multitouch, l’iPod incorporat o fins i tot el logo d’Apple al darrera que fa que immediatament sigui un producte que un gruix important de la societat defineix “d’estil”. Però des de el meu punt de vista res no ha marcat tant l’iPhone com l’App Store. Va ser amb la introducció del aleshores anomenat iPhone Os 2.0 (el sistema operatiu que fa servir el telèfon) Al 2008 Apple va presentar una nova manera de conèixer, comprar i instal·lar aplicacions al seu terminal.

L’usuari pot navegar entre un aparador d’Aplicacions classificades per genere, n’agafa una, mira les imatges, llegeix la descripció, avalua les anàlisis fetes per altres usuaris, considera el preu (si és de pagament ja que n’hi ha de gratuïtes) i si finalment la vol, fa un click a un botó i en qüestió de segons l’aplicació  s’instal·la i desa al seu telèfon on és accessible amb un sol click.

Aquest procés, que avui sembla tant obvi va revolucionar la manera en que es descarreguen aplicacions i sobre tot, un mitjà pels  desenvolupadors que poden accedir a milions d’usuaris sense haver d’invertir pràcticament res en infraestructura de distribució.

L’acord que accepten els desenvolupadors per a poder publicar Aplicacions a l’Apple store conté diversos punts. Els més rellevants són:

1) l’Aplicació ha de ser avaluada i Aprovada per Apple. Aquesta és pot ser la clàusula més polèmica ja que molts usuaris i programadors la titllen de censura per a les aplicacions rebutjades. Els motius que Apple dóna quan rebutja una aplicació són (entre d’altres) Els continguts pornogràfics estan prohibits, programes que no funcionen correctament i/o fan servir API’s privades, es pengen etc. També s’ha de dir que als últims mesos aquestes restriccions s’han relaxat bastant.

2) Si l’aplicació és de pagament, el desenvolupador es queda amb el 70% de l’import. El 30% restant va a Apple que assumeix el cost de la distribució, del pagament amb targeta de crèdit i dels servidors.

L’App Store va cridar l’atenció de moltes empreses i programadors que van veure-hi una gran oportunitat de negoci. Apple ha venut més de 50 milions d’iPhones arreu del món, i els càlculs són fàcils, si una aplicació la compren només l’1% dels usuaris ja són 500.000 vendes.

Però el veritable èxit des del meu punt de vista és el preu. La gran majoria d’aplicacions tenen un preu inferior a un euro (0.79 cèntims). Aquest és un preu que molts usuaris estan disposats a pagar per a una aplicació o joc que els cridi l’atenció, un efecte que pot minvar totalment la pirateria, (que també existeix a l’iPhone en forma de Jailbreak) Al món informàtic i de consoles de videjocs, un títol pot fàcilment costar més de 30 euros, una despesa considerable. En canvi, 79 cèntims és menys del que costa un cafè i això afavoreix a que l’usuari compri, i de manera molt continuada. Al mateix càlcul que havíem fet abans, si apliquem el benefici net, aquell programador que ha creat un programa que ven a un preu de  79 cèntims i aconsegueix que només l’1% dels usuaris el compri, pot arribar a ingressar 276.500€. Si encanvi el preu és una mica superior, per exemple 3.99€ i aconsegueix arribar al 10% d’usuaris el desenvolupador ingressa: gairebé 6 milions d’Euros. Aquests, són números que des d’una perspectiva empresarial tenen un potencial enorme, i precisament així ho veuen grans empreses com Gameloft, EA, i d’altres que inverteixen grans capitals en desenvolupar jocs i programes de qualitat a preus realment competitius.

I això a qui beneficia? Doncs directament a l’usuari, que disposa d’un ventall de més de 300.000 aplicacions a escollir. Això fa que el rati de descàrrega de tota la App Store és de 10 milions d’aplicacions al dia (120 per segón). Un mercat de 200 milions de dòlars al mes.

Aquest és un fenomen que ha canviat profundament el panorama de distribució digital, ja que quan algú vol un programa o joc, no vol anar a un lloc per comprar-lo quan disposem de la tecnologia suficient com per distribuir-lo immediatament per internet amb un sol click. Aquesta mateixa filosofia ja s’aplica als ordinadors Windows i Mac per la venda de jocs (Steam) i Apple ha avançat que al gener obrirà la Mac App Store pels ordinadors fixes i portàtils Apple on aplicarà una filosofía similar. Veurem si és capaç de tenir el mateix èxit.

Entrada publicada a General el diumenge, 5/12/2010 a les 14:42.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.