Des que l’iPhone va ser presentat als Estats Units al 2007, ningú ja nega la seva immensa popularitat. Els motius que han fet arribar l’iPhone a esdevenir un producte tant apreciat i amb un èxit comercial demolidor són diversos i en cada etapa de la seva pròpia evolució s’han anat transformant. Al principi va ser la seva gran pantalla tàctil, després la finesa del multitouch, l’iPod incorporat o fins i tot el logo d’Apple al darrera que fa que immediatament sigui un producte que un gruix important de la societat defineix “d’estil”. Però des de el meu punt de vista res no ha marcat tant l’iPhone com l’App Store. Va ser amb la introducció del aleshores anomenat iPhone Os 2.0 (el sistema operatiu que fa servir el telèfon) Al 2008 Apple va presentar una nova manera de conèixer, comprar i instal·lar aplicacions al seu terminal.
L’usuari pot navegar entre un aparador d’Aplicacions classificades per genere, n’agafa una, mira les imatges, llegeix la descripció, avalua les anàlisis fetes per altres usuaris, considera el preu (si és de pagament ja que n’hi ha de gratuïtes) i si finalment la vol, fa un click a un botó i en qüestió de segons l’aplicació s’instal·la i desa al seu telèfon on és accessible amb un sol click.
Aquest procés, que avui sembla tant obvi va revolucionar la manera en que es descarreguen aplicacions i sobre tot, un mitjà pels desenvolupadors que poden accedir a milions d’usuaris sense haver d’invertir pràcticament res en infraestructura de distribució.
L’acord que accepten els desenvolupadors per a poder publicar Aplicacions a l’Apple store conté diversos punts. Els més rellevants són:
1) l’Aplicació ha de ser avaluada i Aprovada per Apple. Aquesta és pot ser la clàusula més polèmica ja que molts usuaris i programadors la titllen de censura per a les aplicacions rebutjades. Els motius que Apple dóna quan rebutja una aplicació són (entre d’altres) Els continguts pornogràfics estan prohibits, programes que no funcionen correctament i/o fan servir API’s privades, es pengen etc. També s’ha de dir que als últims mesos aquestes restriccions s’han relaxat bastant.
2) Si l’aplicació és de pagament, el desenvolupador es queda amb el 70% de l’import. El 30% restant va a Apple que assumeix el cost de la distribució, del pagament amb targeta de crèdit i dels servidors.
L’App Store va cridar l’atenció de moltes empreses i programadors que van veure-hi una gran oportunitat de negoci. Apple ha venut més de 50 milions d’iPhones arreu del món, i els càlculs són fàcils, si una aplicació la compren només l’1% dels usuaris ja són 500.000 vendes.
Però el veritable èxit des del meu punt de vista és el preu. La gran majoria d’aplicacions tenen un preu inferior a un euro (0.79 cèntims). Aquest és un preu que molts usuaris estan disposats a pagar per a una aplicació o joc que els cridi l’atenció, un efecte que pot minvar totalment la pirateria, (que també existeix a l’iPhone en forma de Jailbreak) Al món informàtic i de consoles de videjocs, un títol pot fàcilment costar més de 30 euros, una despesa considerable. En canvi, 79 cèntims és menys del que costa un cafè i això afavoreix a que l’usuari compri, i de manera molt continuada. Al mateix càlcul que havíem fet abans, si apliquem el benefici net, aquell programador que ha creat un programa que ven a un preu de 79 cèntims i aconsegueix que només l’1% dels usuaris el compri, pot arribar a ingressar 276.500€. Si encanvi el preu és una mica superior, per exemple 3.99€ i aconsegueix arribar al 10% d’usuaris el desenvolupador ingressa: gairebé 6 milions d’Euros. Aquests, són números que des d’una perspectiva empresarial tenen un potencial enorme, i precisament així ho veuen grans empreses com Gameloft, EA, i d’altres que inverteixen grans capitals en desenvolupar jocs i programes de qualitat a preus realment competitius.
I això a qui beneficia? Doncs directament a l’usuari, que disposa d’un ventall de més de 300.000 aplicacions a escollir. Això fa que el rati de descàrrega de tota la App Store és de 10 milions d’aplicacions al dia (120 per segón). Un mercat de 200 milions de dòlars al mes.
Aquest és un fenomen que ha canviat profundament el panorama de distribució digital, ja que quan algú vol un programa o joc, no vol anar a un lloc per comprar-lo quan disposem de la tecnologia suficient com per distribuir-lo immediatament per internet amb un sol click. Aquesta mateixa filosofia ja s’aplica als ordinadors Windows i Mac per la venda de jocs (Steam) i Apple ha avançat que al gener obrirà la Mac App Store pels ordinadors fixes i portàtils Apple on aplicarà una filosofía similar. Veurem si és capaç de tenir el mateix èxit.
Sóc un dels resultats de la globalització 2.0 barrejat amb moviments migratoris de l'Europa de mitjans del segle XX. NouMèdia reneix amb la intenció de connectar els seus lectors al més vibrant dels móns d'informació tecnològica.
Enric Blanch
08/02/2011 17:20
Al erticle es diu:
Apple ha avançat que al gener obrirà la Mac App Store pels ordinadors fixes i portàtils Apple on aplicarà una filosofía similar. Veurem si és capaç de tenir el mateix èxit.
Doncs be, ja funciona i força be, per cert. Us recomano una aplicació que vaig baixar de seguida. Es diu Lyrica i en un no res incorpora les lletres de tota la musica que tingueu al iTunes, traspassant-se automaticament a la musica que tingueu als dispositius movils. Per fi entenc moltes de les lletres que abans només era capaç de cantar com un lloro:-)
gustau
28/12/2010 0:33
apple es la secta del segle XXI, on alguns us quedeu bocabadats,obviant la resta. és increible com desprecieu a la resta.jo vaig amb android, pq no parlen mai del meu?
Miquel Simó i Artola
15/12/2010 0:52
Vaja, avui ja sé una cosa més, he aprés que coi és el APP-Store del i-Phone i com funciona.
Jo més aviat soc fan del món linux, però és bo saber de tot.
Salut Cosimo!!, et mereixes un bon ram de roselles.
Ignacio Torres
13/12/2010 1:23
Jailbreaking no es pirateria. Així i tot, la DMCA no pinta res fora de USA.
iTunes no ha contribuït gens a carregarse la industria musical, ja s’ho fan els sols. De fet iTunes ha sigut la mostra de que es pot vendre música per Internet sempre que el preu sigui correcte i las grans distribuïdores matarien per aconseguir crear el seu propi iTunes.
Per cert, Apple es queda un 30% del preu de venda de qualsevol article (música, apps, vídeos, ebooks…)
Josep Madorell Bonora
10/12/2010 13:11
Però per què ningú parla d’Android de Google??? Trobo que sou molt parcials (suposo que per evident vinculació ja que el vostre regal de subscripció és un ipad). L’altre dia (dissabte) en un article sobre el declivi de “Symbian” també es posava en relació als seus competidors Apple i Blackberry (RIM), sense parar atenció a Android i Google que amb les dades oficials els hi està passant la mà per la cara.
Si us plau, més rigor en la informació!
Jordi
10/12/2010 2:44
s’ha de tenir en compte que apple fa negoci venent Iphones, Ipods o Ipads. No busquen fer negoci de les aplicacions o cancons, i per aixo incentiven que siguin com mes barates millor.
Es conegut que va ser apple qui s’ha carregat la industria musical, ja que a traves d’itunes es venen cancons quan abans la gent comprava cds (o sigui, que van passar de rebre 15euros a rebren 1). Negociar amb l’steve jobs es molt dificil i el resultat final acostuma a ser el millor, els intermediaris queden exprimits al maxim ja que l’Steve jobs el que vol es fer contents al seus clients (els usuaris) perque comprin molts aparells apple.
Eduard Badia
09/12/2010 0:08
Molt be, m’agrada llegir-te.
Eladi
08/12/2010 3:49
Mob article en general. Ben estructurat i amb detalls interessants. Tot i que, jo que no practico el Jailbreaking, no considero que sigui piratèria fer-ne us.
Jaume Badalona God
06/12/2010 17:55
M’agraden aquests articles. Això promet.
Joanma
06/12/2010 8:45
No estic gens d’acord que fer el Jailbreak sigui equivalent a pirateria. Tenir el Jailbreak per instal·lar software no controlat (via cydia) no te res d’ilegal. Per favor una mica de criteri, reviseu els estatus de la Digital Millenium Copyright Act.