Planetes habitables

Fa unes setmanes es va saber que uns astrònoms nordamericans van descobrir un planeta (Gliese 581g) a 20 anys-llum de distància de la terra que orbita al voltant d’un altre Sol (Gliese 581). De planetes extrasolars ja se n’han descobert alguns centenars en els darrers anys però la particularitat d’aquest és que sembla que reuneix les condicions necessàries perquè hi pugui haver vida tal com la coneixem nosaltres. I això el fa, de moment, únic.

Es pensa que Gliese 581g és rocós i de composició semblant a la Terra, però una mica més gran i que no rota sobre ell mateix. Per tant una cara sempre dóna al seu Sol i l’altra sempre queda a l’ombra fent que la diferència de temperatures entre les dues meitats sigui segurament molt alta. La zona més habitable, on hi podria haver aigua líquida, seria l’àrea de penombra entre les dues meitats amb temperatures més atemperades. A més, per la seva mida i massa, el planeta hauria de poder retenir una atmosfera gràcies a la gravetat.

Arribar a saber si hi pot haver vida, o més aviat descobrir-hi vida, seria fantàstic i posaria fi a debats i discussions que hi ha hagut des de l’antiguitat. De fet, probablement seria un d’aquells descobriments científics que ho canvien tot, no tant per les aplicacions pràctiques sinó per les conseqüències filsòfiques que tindria, especialment si hi hagués indicis de vida intel·ligent. Però bé, de moment serà difícil descobrir tot això perquè el planeta és força lluny i els mètodes de detecció són encara bastant primitius. Per tant, paciència.

Hi ha, però, una manera potser més assequible de saber si les probabilitats de que hi hagi vida a d’altres planetes és gaire alta o no. La cosa va així: de moment tots els éssers vius terrestres dels quals tenim constància, directa o fòssil, sembla que provenen d’un mateix organisme primigeni. És a dir, de moment només hi ha evidència d’una sola emergència de vida a la Terra. Si aquest fos efectivament el cas, no podríem aventurar gaires estimacions sobre la probabilitat de vida en d’altres planetes: tant podria ser una cosa absolutament excepcional i única, com una cosa banal que es troba per tot arreu. Amb un sol cas conegut d’aparició de la vida -el nostre- no podem fer extrapolacions. Per contra, si es descobrís que la vida s’ha originat diverses vegades a la Terra, encara que els inicis previs haguessin acabat sense deixar cap descendent viu, la probabilitat de que en planetes semblants a la Terra s’hi hagi originat vida comparable a la nostra es dispara. Per entendre’ns, que passi més d’una vegada un fet excepcional en un únic planeta -el nostre- és tant summament improbable que el més plausible és que, donades unes determinades condicions, la vida aparegui de forma més o menys inevitable. Per tant, podria ser que la feina de biòlegs, paleontòlegs, arqueòlegs i geòlegs sigui tant rellevant com la dels astrònoms per donar resposta a la pregunta fonamental de si estem sols a l’univers.

Aquesta història  no s’acaba aquí però. Ja de per si la notícia exemplifica bé com va això de la ciència: sol caldre la col·laboració de molta gent de disciplines diverses per poder fer avenços significatius. Però és que a més a més, després de la descoberta del planeta, un altre grup d’astrònoms, estudiant les mateixes dades que els astrònoms que van fer l’anunci inicial, han arribat a la conclusió de que Gliese 581g senzillament no existeix. Bé, ja veurem com s’acaba, però això posa de manifest que a diferència d’altres maneres de pensar, la ciència sempre està oberta al debat, a refutar idees prèvies i a créixer “sobre les espatlles de gegants” (tal com va dir Newton referint-se als seus predecessors i modestament traient-se mèrits a ell mateix).

Un enllaç amb més informació: http://www.sciencenews.org/view/generic/id/63868/title/Distant_world_could_support_life

3 comentaris

  • Brian

    29/11/2010 20:42

    Doncs si la vida va aparèixer més d’una vegada, em temo que no va deixar rastre. Potser els nostres avantpassats, els bacteris, se’ls van cruspir…

  • Arnau Bassols

    29/11/2010 19:35

    Potser estampant algunes coses a la seva superfície els científics podrien aconseguir que es mogués!
    Tot i així és imaginable la quantitat de moviment que es deu haver de projectar contra el planeta per fer-lo entrar en rotació permanent!

  • vacacega

    29/11/2010 14:06

    Ja l’havia llegida aquesta notícia a la revista science. Evidentment, és massa d’hora per treure’n cap conclusió, però és una notícia molt esperançadora per l’espècie. Espero que tinguem temps d’avançar suficientment tecnològicament abans que ens despertem el somni tel·lúric. De moment, les úniques reserves de petroli que sembla que queden a la Terra són a l’antàrtic. A veure què passarà quan s’acabi la font d’hidrocarburs de cadena llarga més important que tenim.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús