Això és eficaç (o no)

Tres eslògans: “La nostra crema antiarrugues és molt eficaç”, “El nostre medicament fulmina el colesterol” i “La nostra política contra l’atur funcionarà magníficament”.

Tots tres són missatges que sentim sovint i que, en general, tendim a creure’ns. La gent de màrketing sap molt bé que dubtar sempre de tot és pesadíssim i que la vida és més agradable si som crèduls. Però ja que la ciència es basa justament en dubtar sistemàticament de tot, en els propers apunts del blog escriurem una mica sobre com es pot avaluar això de l’”eficàcia”.

D’entrada i simplificant una mica, entendrem per eficàcia la situació en la qual una actuació, sigui la que sigui, aconsegueix satisfactòriament el resultat per a la qual ha estat dissenyada.

Ara per ara, la millor eina de que disposem per avaluar l’eficàcia d’una actuació (p.ex: posar-se una crema, prendre un medicament o implementar una política) és el que en medicina es coneix com a “assaig clínic” i que de forma més general en ciència es coneix com a “experiment”. L’essència de la cosa consisteix en valorar de forma objectiva el resultat d’una actuació i disposar d’algun patró, també objectiu, per comparar.

Anem a pams. Abans de pensar en com es fa un experiment, cal tenir una pregunta. Això que sembla una obvietat, no ho és tant. Per poder dissenyar un estudi com cal, s’ha de tenir una pregunta concreta, perquè és en base a ella que farem totes les operacions necessàries per dur a terme l’estudi. Per exemple, l’afirmació “la nostra crema antiarrugues és molt eficaç” es basa en una pregunta prèvia del tipus: “és la nostra crema eficaç?”. Però per poder dissenyar un estudi, sigui pel que sigui, la pregunta ha de ser força més específica: alguna cosa com “pot la nostra crema reduïr en un x% les arrugues d’una part concreta del cos després d’aplicar-la d’una manera determinada durant un temps concret a raó d’una quantitat determinada per aplicació?” De fet, la pregunta hauria de ser encara més concreta, perquè caldria definir primer què és una “arruga” per exemple. Però bé, no ens emboliquem més. En qualsevol cas, si la pregunta no és prou específica, el que per una marca seria “eficaç” per una altra no ho seria prou -o ho seria massa- i el missatge resultant seria enganyós pel consumidor final. I jo diria que massa sovint, els problemes en els missatges d’eficàcia que veiem a la TV, ja siguin als anuncis o als telenotícies, ve justament del fet que no hi ha una pregunta concreta al darrera de cada afirmació que es transmet. L’absència de pregunta clarament establerta pot ser deixadesa o simplement per mala fe: “tothom sap què vol dir reduïr les arrugues…” o “si no definim què vol dir reduïr l’atur, sempre podrem dir que l’hem disminuït en algun sector obscur de l’economia o a base de contractes precaris sense sou i no podran acusar-nos d’incompliment de promesa electoral”.

Bé doncs, un cop fixada la pregunta, en el següent apunt entrarem en el disseny de l’experiment/estudi/avaluació pròpiament dit.

I bon any, per cert.

1 comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús