Capitalisme i biologia (o com nedar contracorrent sol acabar malament)

Aquest nou post me’l suscita la qüestió del capitalisme que tractava en el darrer escrit i els comentaris que s’hi han fet. Allà hi deia que perquè la ciència sigui productiva ha de regir-se per paràmetres capitalistes: és bo que els científics competeixin entre ells per recursos limitats per tal d’incrementar la qualitat de la seva producció. Avui, estirant una mica més aquest fil, escric tal com raja sobre un tema que directament no és el meu i per tant només compartiré idees vagues. Altre cop, em mouré per terrenys molt colaterals a la ciència.

Hi ha una situació que sempre m’ha semblant xocant. Els països socialistes van tenir durant dècades uns governs estables teòricament centrats en el “poble”. Podien destinar grans quantitats de recursos en problemes de salut rellevants però malgrat això, la seva indústria sanitària va tenir una capacitat innovadora escassíssima, sorprenentment insignificant. Que jo sàpiga, no en va sortir pràcticament cap nou fàrmac, cap tractament eficaç per cap malaltia. Jo pensava que si tenien diners i gent formada, n’hi hauria hagut d’haver prou, però no va ser el cas. Donant-hi voltes se m’acut la següent explicació, suposo que descobreixo la sopa d’all.

El Socialisme com a doctrina política i filosòfica és fruit de les bones intencions de gent essencialment bona i amb esperit científic que veu les desigualtats i el patiment dels seus semblants i s’empesca tot un model de societat que per força, pensen, ha de millorar les coses. Com no hauria de funcionar bé si està raonat des de la base fent servir el mètode científic: s’observa el passat i el present, es mira d’entendre i se’n fan teories que es testen fent servir els coneixements històrics i situacions presents quasi-experimentals. De tot això se n’obté una teoria completa que s’aplica amb entusiasme i… fracassa miserablement.

Mentrestant, a l’altra banda, el Capitalisme funciona. És pragmàtic: no mira de canviar-ho tot per fer-ho tot més just. Parteix de la base que el món és un lloc injust, un lloc essencialment aliè al concepte de Justícia, on els animals es mengen els uns als altres, on hi ha gent llesta i gent ruca, sense cap mena de relació amb el sentit de Justícia. El Capitalisme dóna el protagonisme a l’individu i a les seves ganes de sobreviure i de deixar descendència. Uns 3000 milions d’anys d’evolució empenyen en aquest sentit i malgrat la complexíssima estructura social que hem creat els humans, la biologia ho permea tot i finalment tots som individus amb interessos individuals. És cert que quan els interessos de molts individus convergeixen això dóna una gran força, però al final, aquesta força sempre es manté gràcies a un fràgil equilibri de voluntats individuals i està sotmesa a permanent revisió. I el fet és que un sistema econòmic i social que vulgui maximitzar els beneficis de cada individu –el capitalisme- rema a favor de la corrent biològica i té molt de guanyat d’entrada: no requereix un acord global, estable i de llarga durada entre milions de persones que renunciïn als seus interessos personals immediats i canviants. El Socialisme (i no diguem l’assembleari) en tant que sistema revolucionari, requereix d’una harmonia en les voluntats individuals que dificilment es dóna i encara menys es manté.

Però no tot és tant terrible: la Justícia, que em sembla la principal força motriu del Socialisme, resulta que també és un subproducte del Capitalisme, com l’oxigen ho és de la fotosíntesi. Es crea sense voler-ho: la recerca i obtenció individualista de riquesa fa que poc a poc –molt poc a poc- la Justícia es vagi extenent a mesura que s’acumulen les eines, tècniques i riquesa que el propi sistema genera. Aquesta difusió es fa malauradament amb tota mena d’entrebancs i reculades locals, però globalment i amb prespectiva històrica, es difon progressivament.
Certament, el sistema crea també nous i creixents problemes com ara la degradació medioambiental. Però seguint el principi de parsimònia és més plausible que el propi sistema sigui capaç de generar solucions pels problemes que ell mateix causa -ja ho ha fet en múltiples ocasions- que no pas que aquestes solucions vinguin d’un canvi global de soca-rel: massa coses poden anar malament.

Em fa l’efecte que és millor acceptar-nos tal com som i nedar a favor de la corrent prenent cura d’haver dissenyat un bon timó per regular el viatge aigües avall que no pas entestar-nos en canviar radicalment el curs de tots els rius del món.

15 comentaris

  • Akki12

    22/05/2019 9:05

    Thanks for this post.

  • anil yadav

    04/03/2019 11:24

    that is a veary intresting post we can use it now
    bing rewards botbing is search engin

  • Geek squad

    18/02/2019 14:15

    Thanks for this information. In case of any tech help contact Geek Squad Online Support

  • Thanos

    01/02/2019 9:27

    Thanks for the amazing post to all users you need know here how to find computer specs windows 10 and access the all windows setting for batter find the space.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús