Capitalisme i biologia -comentaris rebuts

Aquest és només un breu apunt per comentar els comentaris rebuts al meu anterior post. Com sempre, molt content de que la gent opini i que es crei debat.

D’entrada voldria deixar clar que jo no considero que el Capitalisme sigui fruit de l’evolució biològica. El que jo dic és que, dels sistemes econòmics que conec, em sembla que és el que més s’adapta al fet que l’evolució (ara sí) hagi seleccionat prioritàriament aquells individus que siguin més hàbils en passar egoistament els seus gens a la següent generació. Això val per humans i altres animals. No pretenc dir tampoc que els humans ens comportem com els lleons o les marmotes, afortunadament (o no) som molt més complexos, només vull dir que hi ha una força motriu seleccionada al llarg de 3000 milions d’anys -la història de la Vida- que empeny cap a l’egoïsme i que, per tant, un sistema econòmic basat en l’egoïsme té molt de guanyat per triomfar sobre un sistema basat en l’altruisme generalitzat i sostingut.
També crec que malgrat que el concepte de repartiment equitatiu de la riquesa pot semblar atractiu, considero que és essencialment contrari al motor de generació de la riquesa i que per tant pot resultar contraproduent i desembocar en societats globalment més empobrides. Penso que el que majoritàriament motiva la gent a crear riquesa és la voluntat de millorar personalment i que les motivacions altruistes es dónen, però no són, ni de lluny, el principal motor. La bona notícia és que si el teu veí es fa ric, tindrà més diners per gastar i a la llarga part d’aquests diners es redistribuiran cap a tu, especialment si ets emprenedor i trobes la manera de vendre-li alguna cosa que vulgui/necessiti.
Quan feia referència en el meu anterior apunt al fet de “dissenyar un bon timó per navegar a favor de la corrent del Capitalisme” (cap al final de l’article) em referia justament a la necessitat de que hi hagi un Estat i una legislació que evitin els abusos que l’acumulació de poder econòmic en poques mans acaba creant i que assegurin un mínim de benestar per tothom. Entre d’altres coses això ha de servir per assegurar -fins al màxim possible- la igualtat d’oportunitats a la línia de sortida de la inevitable cursa en que consisteix això de la vida. Vida que acaba sent una broma de mal gust que sempre, indefectiblement, acaba malament.

10 comentaris

  • ardèvol

    01/07/2011 23:19

    Hola de nou, veig que jo encara m’he explicat pitjor ^_^

    1- Ok, m’havia semblat (dispensa) que et referies a que A: el capitalisme és egoista, B: els gens són egoistes, C: nosaltres som gens, aleshores som capitalistes. De totes maneres, tots els sistemes organitzatius tenen arrels 100% evolutives, o ens els ha donat Cthulhu.

    2- Ok, aclarit.

    3- Ho podriem discutir un dia, però en general estic d’acord amb el que dius. Per cert, jo també m’hi intento dedicar.

    4- No te la volia pas treure, només volia puntualitzar que la competència científica es pot donar sigui quin sigui el sistema econòmic del país (mentre aquest tingui diners). De totes maneres, aquí només intentava elogiar la feina feta pels científics vocacionals anteriors als temps moderns, que em sembla admirable.

    Bona nit!

  • ardèvol

    30/06/2011 18:24

    Hola, arribo una mica tard i veig que el tema ha anat virant… però volia fer algún comentari.

    això de les “arrels evolutives” del capitalisme, sona una mica trampós. Les mateixes arrels són encara vàlides per a un sistema de tipus feudal, tribal, … (egoistes a més no poder, com els gens) De fet, potser fins i tot socialista o anarquista. Tot és qüestió de la regulació que s’aplica i del concepte del bé propi.

    Defenses que la ciència no pot prosperar en un entorn de planificació socialista… Jo crec que el que passa és que la ciència no pot progressar en un entorn el-que-sigui si no té pasta! De fet, la URSS potser no va avançar en ciència mèdica perquè en la guerra freda no hi invertia diners, però en ciència i (sobre tot) tecnologia espacial i (sobre tot) militar, sí que va avançar, tant o més que els USA. Competien entre ells, diràs, d’acord, però aleshores no barregem temes.

    La única relació clara que veig és diners=ciència, i la correlació capitalisme=ciència no és causa-efecte. La correlació competència=ciència és bàsicament un corolari de la causalitat primera, doncs competència=diners.

    Per exemple (i per acabar), en un altre temps, la ciència la feien els aristòcrates o clergues, podrits de diners i sense competir amb ningú. Avançaven lentament podries dir, però eren pocs i amb pocs mitjans.

    A reveure!

    • jfortuny

      30/06/2011 21:55

      Hola. Aviam, jo em dec explicar fatal.
      1: jo no dic que el capitalisme sigui fruit de l’evolució (bé, de fet les seves arrels són 100% evolutives, o sinó és que ens l’ha transmès Déu nostro senyor), sinó que és el sistema que més bé s’adapta a com l’evolució ens ha fet.
      2: Enlloc dic la ciència no pugui progressar en un sistema socialista, només dic que progressa més en un sistema capitalista. Només cal comparar els EUA i la URSS: la capacitat tecnològica dels americans a partir dels anys 60 va distanciar-se exponencialment de la dels russos a expenses de la informàtica. Això no vol dir que la URSS no pugués fer res de bo en ciència i tecnologia, només que eren molt poc eficients, llastrats pel seu sistema econòmic.
      3: la relació competència:ciència és evident per a qualsevol que s’hi dediqui. Evidentment cal un mínim de diners per poder fer res, però a partir d’aquí, la competència entre grups és essencial per a millorar la producció científica. Per això totes les agències de finançament dels països seriosos funcionen de forma competitiva. En els instituts de recerca, fins i tot aquells gestionats per gent molt d’esquerres, valoren molt més els currículums dels candidats que hagin guanyat beques i finançament competitiu que no pas aquells que hagin rebut diners a dit. I ben fet que fan.
      4: el teu darrer punt em dóna la raó: no n’hi ha prou amb tenir diners per fer una producció científica abundant i de qualitat: cal una societat meritocràtica basada en la llibertat individual, la competència i el lliure mercat.

  • OCA

    28/06/2011 18:37

    En fi Joan, crec que tenim dues visions diferents de com ha de ser la societat, mentre ho poguem anar comentant tranquilament, això és positiu. I com que de fet no voldria pas “monopulitzar-te” els comentaris, cosa que crec que acabaria derivant la conversa cap a temes completament diferents del que era inicialment el teu post, continuarè llegin-te i comentant-te.

  • OCA

    28/06/2011 14:31

    Joan, no et nego pas que els antics governs socialistes actuèssin com dius, ara ve, si creus que l’actual capitalisme ha de poder tenir una segona oportunitat, perquè no un nou socialisme? O és que si erra el capitalisme se li poden anar donant oportunitats infinites en cavni si erra el socialisme com que ja ha errat ja l’hem d’eliminar de per vida? El capitalisme potser va bé per certs països “desenvolupats”, però pels països “desenvolupats” també? No se’n aprofiten? No són complices dels governs corruptes? Perquè ataquen en nom de la pau als països que tenen petroli, encanvi als països africans que no tenen res fot dequedes que es maten uns als altres i aquí ningú actua? Això passa, entre d’altres coses, pel que es defensa: la llei del més fort: Si jo puc anar amb un Volkwagen m’importa tres pepinos que els del sahara no pugin ni anar amb camell.

    • jfortuny

      28/06/2011 15:14

      Al Capitalisme no li cal cap “segona oportunitat”, per la seva pròpia naturalesa s’adapta a les canviants voluntats dels individus, aquesta és la seva principal força. Això no vol dir que hagi de ser etern i infal·lible, seria absurd afirmar-ho, tant absurd com negar la seva aclaparadora victòria momentània envers la resta de sistemes establerts al llarg de la Història. No és un judici de valors, és un fet objectiu si ens atenem a la seva creixent difusió global i eficiència al’hora de generar riquesa i benestar.
      També és evident que el món és un lloc encara molt millorable i que cada dia passen coses terribles que s’haurien de solucionar, i jo no tinc cap solució, lògicament. Els meus posts només diuen que em sembla el Capitalisme ha triomfat sobre la resta de sistemes economicosocials perquè és el que més s’adapta a com som els humans i que, com som els humans, ve dictat en gran mesura per l’evolució biològica que porta 3000 milions d’anys en marxa. I el fet que sigui el sistema més adaptat a tal com som el fa el més plausible per trobar solucions viables per als nostres problemes, més que res perquè la resta de sistemes, a banda d’haver de trobar solucions requereixen que tots els humans canviem la nostra manera de ser.
      Que la “llei del més fort” impera, és obvi, i que podem i hem fer coses per matisar-la i fer-la més tolerable pels que no són més forts, també és evident.

      Pel que fa a les segones oportunitats per al Socialisme, dubto que hi hagi cap país que vulgui realment provar-ho de forma lliure i voluntària, ara, si algú vol anar per aquest camí, allà ell.

  • Angel Ropit

    27/06/2011 19:31

    Gràcies per comentar els comentaris rebuts. Totalment d’acord amb els matisos que fas.

  • OCA

    27/06/2011 15:08

    “També crec que malgrat que el concepte de repartiment equitatiu de la riquesa pot semblar atractiu, considero que és essencialment contrari al motor de generació de la riquesa i que per tant pot resultar contraproduent i desembocar en societats globalment més empobrides. Penso que el que majoritàriament motiva la gent a crear riquesa és la voluntat de millorar personalment…”
    Entenc Joan que consideres que fins ara ens ha anat tot molt bé: Estem en unes de les crisis econòmiques, socials i mediambientals més importants de les últimes dèquedes i tot amb un sistema capitalista que és la hòstia. En fi, crec que potser no és tant la hòstia.
    Que la solució no és el comunisme soviètic? Si és que si, millorat, és clar. Si és que no: haviat fara l’any que aquests del G8 van dir allò de ‘Refundar el Capitalisme’ i encara s’espera i el que s’esperarà…….

    • jfortuny

      27/06/2011 15:43

      En cap moment he dit que el Capitalisme sigui “l’hòstia”. Només he dit que és el sistema que s’adapta més bé a tal com és la gent i que crec que això té arrels evolutives. Pel que fa als diferents experiments socialistes, no en sé de cap que hagi acabat bé i no sé de gaire gent que els hagi viscut que li agradés de tornar enrera. De fet és justament pel fet que com a sistema polític el Socialisme ràpidament xoca amb la voluntat individual de molts individus, que per força ha de sustentar-se en un règim totalitari que anul·li les voluntats individuals. No m’ho invento, és el que ha passat en el 100% dels casos fins ara. El Capitalisme, en canvi, s’adapta raonablement bé al sistema democràtic, malgrat totes les imperfeccions, desviacions i injustícies que aquest pugui crear i de les quals cal que els estats puguin defensar-se’n mantenint un complicat i variable equilibri entre llibertat i benestar social.

      D’altra banda, la crisi econòmica no és igual a tot arreu, i molts països ja l’estan superant i molts d’altres ni l’han ensumada. Aquí ens l’hem estat treballant durant molts anys aquesta crisi, i no hauríem de fer d’uns quants casos particulars, la norma.

      Finalment, els països dits socialistes eren bastant més terribles medioambientalment que no pas els capitalistes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús