Oslo i el nazisme

En relació a la matança que el Sr. Breivik va perpetrar a Oslo fa un parell de setmanes, he llegit diversos escrits alertant de la permeació de l’ideari neonazi i xenòfob a totes les societats europees i que aquest és el principal responsable dels fets. El corolari és que prohibint aquests partits i organitzacions evitarem fets com el d’Oslo.

El tema és de nou molt col·lateral a la ciència, però crec que la discussió hi té certa relació: des d’un punt de vista evolutiu i pel que fa a les atribucions de causalitat.

La meva opinió és que les nostes societats estan bàsicament indefenses davant d’aquest tipus d’esdeveniment. De fet, opino que són un preu a pagar per viure en societats grans, lliures i complexes que generen tota mena de beneficis per aquells que hi vivim. Malauradament, una de les contrapartides de viure interconnectats i amb un alt grau de llibertat individual, és que ens exposen a les accions salvatges d’individus més o menys aïllats. Aquesta opinió es basa en el fet que els humans hem evolucionat durant 4 o 5 milions d’anys per viure en grups de no més de 100 persones i és només en els darrers 10,000 anys -com a molt- que hem començat a viure en grups més grans. En grups petits el control social és molt més estricte, els llaços familiars són més intensos i les interaccions socials són més continuades. No em fa l’efecte que hi hagi gaire lloc -i això és una opinió- per als psicòpates que un dia reventen i cometen una massacre. Un grup reduït pot tolerar un molt petit percentatge de psicòpates que poden ser útils en temps de guerra o d’altres crisis agudes o per ocupar certs càrrecs molt concrets (els xamans per exemple), però crec que el % ha de ser forçosament petit perquè hi hagi una mica d’ordre i concert en el grup. També és probable que un psicòpata aïllat en mig d’un grup de gent “normal” no trobi tant de reforçament per les seves idees i possiblement el grup limiti i canalitzi l’abast de la seva “maldat”. Com que no sembla viable una societat composada majoritariament per gent sense moral, d’alguna manera hi deu haver hagut mecanismes evolutius -de selecció diferencial- que hagin limitat el número i abast dels psicòpates desbocats.

Per contra, en una societat global com la nostra, la capacitat per als “dolents” d’amagar-se entre la gent és molt més gran, especialment si la seva psicopatia s’acompanya d’una intel·ligència normal (o alta).  Els psicòpates en les societats modernes poden identificar-se i interaccionar entre ells, reforçar les seves opinions, viure més o menys dissimulats i accedir fàcilment a eines per fer més mal del que podrien fer a cops de puny. M’imagino que és en aquest punt on s’involucren els partits neonazis, com a catalitzadors d’aquestes actituds. El que passa és que no crec que siguin els partits neonazis la causa de l’existència d’aquests individus sinó més aviat que en són la conseqüència. Hi ha partits nazis perquè hi ha psicòpates;  la relació inversa no la veig tant clara i, de fet, de persones amb una moralitat deslligada del bé comú i insensible al patiment d’altri en trobem a molts llocs i tots en coneixem algun; i la majoria no són Nazis.  Una altra cosa és que la gent “normal” en segons quines circumstàncies pugui fer els ulls grossos o trobar necessàries certes accions clarament  psicopatològiques, com ara l’actitud dels ciutadans alemanys davant la Shoà a la Segona Guerra Mundial. Diria que les masses es caracteritzen per la seva inèrcia, i un cop orientades i posades en moviment, se solen comportar de forma poc intel·ligent i bastant covarda. Però la immensa majoria d’alemanys no hagués tingut el valor -aquí entès com la manca de moralitat necessària- per obrir l’aixeta del Zyklon B i mirar per l’ull de bou.

Crec que és important que en les discusions sobre aquestes qüestions d’abast polític profund (prohibir partits, il·legalitzar idees, etc) no es subverteixin les relacions de causalitat i que no s’adaptin a les idees preconcebudes (per molt comprensibles que siguin) perquè al final els arguments mal construïts se solen girar en contra dels qui els sostenen.

3 comentaris

  • Froilan

    01/11/2011 17:04

    El que passa és que no crec que siguin els partits neonazis la causa de l’existència d’aquests individus, sinó més aviat que en són la conseqüència.El Psicòpata és un personatge ple d’obsessions i davant la societat reaccionen per instint i no pas per lògica.

  • antropòloga

    25/10/2011 15:17

    Em temo que un tema tan complex com el del racisme, el nazisme i els grups neonazis té una complexitat social i política massa àmplia com reduir-ho a simplement un problema de psicopatia, sense negar, evidentment, que alguns membres d’aquests grups puguin ser psicòpates. El pitjor de tot, però, és reduir el problema del racisme i la xenofòbia a un grup de ” dolents” que solem reduir a quatre caps rapats eixalabrats, com si molta de la ideologia racista i excloent no formés part dels discursos soterrats (per políticament incorrectes, però no per això no compartits) de molta de la població “normal i corrent”. D’això, ja fa molts anys, Manuel Delgado en va fer un molt encertat article a la premsa, amb l’explícit títol de “Reductio at Hitlerium”.

  • Itaca10

    25/10/2011 10:12

    Molt interessant el punt de vista. Seguint els teus arguments dedueixo és inevitable que existeixin els psicopates. La pregunta és què hem de fer per evitar que el psicòpates augmentin en aquest món global?, o , si més no, com els podem neutralitzar o reconduir com es feia abans?. Em sobta que tractis els xamans de psicòpates, en tot cas, entenc que és una manera de reconduir positivament aquestes persones.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús