Matar marcianets en 3D

Avui, amb el garbuix mental que em provoca el terrabastall informatiu sobre la crisi econòmica, m’ha vingut al cap aquella sèrie d’apunts sobre l’avaluació de l’evidència que vaig penjar mesos enrera. Allà s’hi explica que en un assaig clínic, el científic és amo i senyor del que passa i les decisions es prenen de forma informada i coherent, seguint un mètode diàfan i repetible. Ben bé el contrari de la sensació que tinc quan aquests dies llegeixo el diari.

Malgrat que avui podem accedir, com mai abans a la història, a una multitut de visions parcials del que  passa, la informació que obtenim és  generalment inconnexa i sovint contradictòria. A més, les fonts de la informació: mitjans de comunicació, governs, organismes europeus i mundials, grans corporacions, ONGs, agències de rating, etc tenen les seves pròpies agendes més o menys ocultes i no sabem del cert quina validesa els podem atorgar. Internet posa a l’abast però (de moment) no interpreta. I tot i que actualment és quan la població està més formada intel·lectualment (si més no de mitjana), el caire global de la crisi i la multitut d’actors fan que la complexitat de la situació hagi crescut molt més que la nostra capacitat d’entendre el que passa. Bé, com a mínim que la meva capacitat.

La crisi econòmica ha transformat el món en un immens experiment on s’assagen múltiples remeis per solucionar els desastres econòmics.  Per jugar el paper del científic que dirigeix l’experiment hauríem de conèixer totes les condicions que poden afectar-lo, però, de fet, no sabem realment ni com està l’economia del país (estem arruïnats o ens enreden?), ni quins factors externs poden jugar un paper (si Israel perd la paciència amb Iran, en sortirem escaldats?),  ni quines intervencions s’estan aplicant a l’economia, ni si tothom les aplica igual, ni són les millors o potser les úniques o si se n’han estudiat els efectes a llarg termini. Tampoc sabem del cert qui valorarà els resultats de les reformes ni quins barems farà servir. Tenim una visió desesperadament parcial del que ens envolta i a més a més, les nostres opinions de com arreglar les coses, avui compten ben poc. No vull dir que abans comptessin molt, ni tant sols que hagin de comptar gaire, només remarco que ara no ho fan gens. De fet, es pot constatar amb certa consistència i esglai la progressiva marginalització de la voluntat popular com a motor de canvi. Dels actors principals en tot aquest treatre global, cada cop menys són organismes escollits per sufragi directe. Molts són triats de forma secundària o terciària (UE, organismes com l’FMI, el Banc Mundial, etc) i molts d’altres són directament privats (agències de qualificació, grans empreses, ONGs). De fet, hi acaba d’haver dos derrocaments de governs legítims europeus –a Grècia i a Itàlia- que han passat com aquell qui res.  A mi m’ha semblat xocant però la cosa no ha aixecat gaire polseguera. Semblaria doncs que avancem cap a un neo-despotisme il•lustrat, una espècie de Back to the Future on tindrem un govern global de gent tècnicament molt capacitada (n.b.: “molt” no té perquè voler dir “prou”) que actuarà cada cop més al marge de la voluntat popular. “Tot per al poble, però sense el poble”.

Ben mirat, tot plegat potser només és un reflex del fet que la ciència està renyida amb la democràcia: hom no escull democràticament com es fa un experiment, es fa de la manera que científicament ha demostrat ser la millor. En un estudi, el científic no demana la opinió als animals -perquè no en tenen- sinó que bàsicament s’espera d’ell que faci l’experiment de la forma menys lesiva possible i per a obtindre resultats que justifiquin els patiments causats. Així les coses, el paper de la majoria no serà el del científic sinó més aviat el del ratolí transgènic carent de opinió. Hom podria pensar que després de gairebé 250 anys de les revolucions americana i francesa, hauria de ser difícil que la població tolerés aquesta involució política cap a l’antic règim, però no sembla que de moment s’articuli cap resposta creïble. De fet, una resposta popular, malgrat ser democràtica, podria ser tècnicament equivocada i acabar empitjorant la situació. No ho sé, és complicat, però posats a ser malpensats i a creure en conspiracions globals, predic un abaratiment considerable i una millora ràpida i espatarrant de tots els ginys electrònics dedicats a l’oci. No serem actors amb vot al gran experiment socio-econòmic del segle XXI, però ens ho passarem raonablement bé matant marcianos en 3D.

14 comentaris

  • Chasbugh

    05/08/2017 20:33

    Zithromax Available In Canada viagra Cialis Achat Montreal

  • Kelfreego

    23/07/2017 14:23

    Levothyroxine Without A Script viagra Comparatif Viagra Procalis Levitra

  • KennKemowl

    20/07/2017 19:43

    Cheap Amoxicillin viagra online Amoxicillin Clav And Dosage

  • Chasbugh

    20/07/2017 17:15

    Canadian Medications Online buy viagra online Buy Tadacip India

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús