Lyssenko: (pseudo)ciència i política

A mi, el terme “tecnòcrata”, només em sonava de classe d’història quan parlaven de l’època dels governs franquistes que van dirigir Espanya després de la postguerra i que van servir per treure el país de la fase de deliris autàrquics propiciats pel falangisme.  Es va entrar en una fase ben lamentable però menys delirant. En qualsevol cas, darrerament, això de “tecnocràcia” s’ha posat de moda altre cop per designar la composició dels governs que han estat imposats no se sap massa per qui a Grècia i Itàlia. El terme, de fet, es refereix a un sistema on qui mana són individus que actuen (o miren de fer-ho) segons criteris tècnics que es basen en evidència científica, en contraposició als polítics convencionals que manen per a contentar els seus votants i, a la llarga -potser- realitzar uns ideals. Gairebé per definició, la política partidista viu en el territori de les idees preconcebudes i les mesures predefinides. Aquesta manera de fer és enemiga declarada del progrés científic, que requereix una reavaluació constant dels seus postulats, intervencions i conclusions. No és que la pràctica política hagi de fer ciència en el seu dia a dia, però la virtud de la tecnocràcia és que, idealment, miraria d’imposar la raó científica a l’acció política, duent-la a territoris més racionals però probablement més allunyats de la voluntat popular. El despostisme il·lustrat que comentàvem l’altre dia.

Sense cap voluntat de fer d’advocat dels governs tecnocràtics, sí que voldria fer notar que les experiències històriques de supeditació de la ciència a la política han estat més aviat desastroses. El cas de Trofim Lyssenko és un bon exemple de com la política es pot carregar un camp sencer de la ciència i provocar la desgràcia, ruïna i mort de multitud de persones.

El tal Lyssenko va ser un  agrònom soviètic d’origen pagès que va “regnar” en el camp de la ciència agrícola -i per extensió en tota la biologia- al bloc soviètic des dels anys 20 fins als anys 60s del segle passat. L’home en qüestió era un pseudocientífic que va aconseguir fer creure als dirigents dela URSS, notablement a Stalin, que havia descobert un mètode de crear híbrids de blat i altres vegetals de forma poc menys que nigromàntica. El seu plantejament era oposat a la naixent ciència genètica i es basava en l’heretabilitat de característiques no codificades als gens que recordava els plantejaments de Lamarck, amb allò de que les  girafes tenen el coll llarg perquè durant generacions l’han anat estirant molt per menjar les copes dels arbres més alts. D’acord que hi ha conceptes com els de l’epigenètica i la metilació de l’ADN que van una mica per aquí, però la cosa del Lyssenko era molt poc sofisticada, bàsicament errònia i sobretot d’una reproducibilitat nul·la. Feia servir una sèrie de tractaments prehibridació als quals sotmetia les llavors que mai van ser aclarits i que eren la base de tota la seva argumentació. El fet va ser especialment dramàtic perquè va arrancar de soca-rel la ciència genètica a la URSS, va condemnar a l’ostracisme una multitud de científics que van acabar a gulags, morts o marginats i que va crear un retard en el camp de la biologia del qual la URSS mai se’n van poder rescabalar. L’Stalin estava encantat amb el personatge perquè encarnava l’ideal del pagès que guanyava en el seu territori científics i intel·lectuals. A més, el concepte d’heredar caràcters apresos donava un marc teòric al pla de crear un “home nou” lliure de tots els “vicis burgesos” a base d’educació socialista. De fet, en una exhibició d’idees preconcebudes, Stalin considerava la genètica contrària a l’ideal socialista ja que si trets com la intel·ligència tenien un origen genètic, tota la construcció de l’edifici socialista, tal com ell el concebia, s’esfondrava. Per tant, la solució fou senzilla: si l’explicació raonable no anava bé, es canviava la definició de raonable i endavant. I bé, la cosa va acabar com va acabar.

Un altre exemple de perversió de la ciència en mans de la política, en el qual no hi entraré per conegut i escabrós, és l’intent de demostrar la supremacia racial ària sobre la resta. Ja se sap com van anar les coses.

En aquests temps que corren, sembla que se’ns imposen governs tecnocràtics que actuaran amb l’eficiència i el sentit comú en ment. Un dels problemes és que la gran majoria de la població no tindrem les eines necessàries per jutjar si aquestes mesures són encertades o no. I per tant, ens poden facilment fer passar bou per bèstia grossai que la tecnocràcia amagui una agenda ideològica sense provada solvència científica i el que és més greu, sense veritable refrendació democràtica. Jo espero el meu avançat giny electrònic de diversió massiva.

 

PS: trobo que el Lyssenko, a banda de fer cara de dolent, s’assembla força al Putin. Deu ser un clàssic eslau. Encara que ben mirat, també s’assembla al que fa de James Bond.

15 comentaris

  • davidgreene

    16/07/2019 14:54

    I think that https://www.findwritingservice.com/blog/find-the-essay-maker-for-your-essay-with-us has something common, so you can browse the website anytime!

  • Julia Brown

    04/07/2019 20:55

    The fact is that participation in research is a social activity and a political activity. Imagine you have a new country today. Some of the things you need to do by default, for example, create songs. I do job at VFMSEO which is best source of providing Best PBN Service Online at an economical prices.

  • james bruce

    17/06/2019 14:01

    Science and politics are not two different things they’re connected together as politics is about the governance of a country or a region while political science is affected by the best essay writing service norm and values of the region and it deals with the political behavior and analysis.

  • Morgan Alice

    07/05/2019 8:03

    Science and politics both are different and those people get education in field of politics they become politician and which choose field of science they become scientist. I am doing cipd course and need cipd assignment writing help in Dubai because I have to submit it on time to get best marks on project. Some scientists find science above politics, while some others state that scientist have to be familiar with their post within culture and society.

  • Charlize Krish

    16/02/2019 11:34

    It is governments which subsidize most logical innovative work. It took an administration to put individuals on the moon. Government officials regularly don’t see much about science, however, and their choices depend on popular assessment and financial substances. homework help online. I am apprehensive it is an essential fiendishness we should keep on managing. Ideally over the long haul, the actualities of science will transcend the political babble.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús