84 anys observant el temps

divendres, 25/07/2014

Els observadors meteorològics constitueixen un dels pilars de la meteorologia. Les dades que obtenen ens permeten conèixer quin temps ha fet i fa i, per tant, disposar d’una valuosa informació a l’hora d’elaborar les prediccions meteorològiques.

L’any 1930 en Richard Hendrickson va realitzar la seva primera lectura com a observador meteorològic del programa del U.S. National Weather Service al seu observatori ubicat a Bridgehampton (Nova York). Aquest agricultor continua elaborant informes diaris que han reportat més de 150.000 observacions meteorològiques (temperatura, precipitació, vent i altres fenòmens destacables) que, a dia d’avui, estan jugant un paper fonamental a l’hora de reconstruir la història del clima del seu país.


El passat 27 de juliol de 2014, als seus 101 anys d’edat, en Hendrickson va rebre un premi pels seus 84 anys de servei a la nació. Al ser la primera persona en la història del programa que ha dedicat més de vuit dècades de la seva vida a l’observació meteorològica, tindrà l’honor de que aquest nou premi porti el seu nom.

Retuits de méteo (Juny 2014)

divendres, 4/07/2014

En línies generals, aquest mes de juny ha estat càlid i, a bona part del país, poc plujós. Tot i ser el primer mes de l’estiu, el temps clàssic de sol i calor no ha arribat a casa nostra. La inestabilitat s’ha manifestat a moltes comarques en forma de ruixats i tempestes, localment fortes i acompanyades de calamarsa/pedra. Entre els dies 12 i 14 de juny vàrem viure la primera glopada d’aire càlid de l’any, amb valors màxims per sobre del llindar dels 30 graus a la costa i dels 35 graus a l’interior. Durant la resta del mes les temperatures s’han mantingut a ratlla tenint en compte l’època de l’any en què ens trobem.

Com cada mes fem un repàs a alguns dels fenòmens meteorològics que s’han produït a través de les vostres fotografies rebudes via Twitter.

RT @alfons_pc: Altocúmuls i ombra projectada al mar #Barcelona. – (03-06-14)

RT @AntoniJaume: La boira al mar que pronosticava @Monica_Usart. – (07-06-14)

RT @jordirodoreda3: Corró d’Amunt aquest migdia de encluses al Vallès Oriental. – (12-06-14)

RT @officewithviews: #storms #inflight On the way back to BCN avoiding CB’s. – (14-06-14)

RT @meia_ff: No és neu ni és a l’alta muntanya; és la pedregada que ha caigut aquesta tarda a #Torelló. – (15-06-14)

RT @JanCertascan: El llac de #certascan encara està força glaçat. – (18-06-14)

RT @MONTSEC_: La tempesta al Pantà de Sant Antoni, Serra de Carreu. Nit de llams, llums de colors i riures amb @llibertca #Pallars. – (19-06-14)

RT @meteocat: Darrera sortida del sol d’aquesta primavera 2014 vista des de l’Estartit. – (21-06-14)

RT @alfons_pc: Inestabilidad #kelvinhelmhotz hoy #Barcelona. – (25-06-14)

RT @meteopallars: Espectacular cel d’altocumuls a #Tarragona ciutat. – (30-06-14)

Cartografiant els tornados dels EUA

dilluns, 16/06/2014

Als Estats Units d’Amèrica continuen en plena època de tornados. Els més grans i destructius acostumen a produir-se en l’anomenat Tornado Alley. Es tracta d’un ampli territori, situat a les Grans Planes, on es donen les millors condicions per a la seva formació ja que hi conflueixen el fred aire polar de Canadà amb el càlid aire tropical del Golf de Mèxic. Aproxidament aquesta zona quedaria situada entre les Muntanyes Rocalloses i els Apalatxes.

Intentant buscar una localització més exacta d’on toquen terra els tornados, Tim Brice, meteoròleg del NWS, ha elaborat els següents mapes a partir de la informació registrada entre els anys 1950 i 2013, mostrant-nos la seva distribució segons la longitud i latitud.

Si ens fixem en la longitud, detectem tres màxims que es corresponen amb el famós Tornado Alley, seguit de Dixie Alley i l’estat de Florida, on a l’estiu es produeixen moltes mànegues que no tenen l’origen en tempestes supercèl·lulars com en els Alleys.

En el mapa que ens mostra la seva distribució segons la latitud, observem un nord i sud del país amb pocs tornados. En canvi és la zona central on el recompte de tornados és major. No obstant, s’aprecia una davallada just al centre com a conseqüència dels pocs tornados observats a West Virginia i al sud de Missouri.

Retuits de méteo (Maig 2014)

dijous, 5/06/2014

Hem deixat enrere un mes de maig amb un inici i final ben diferenciats. Les altes temperatures i l’absència dels típics ruixats i tronades d’aquesta època de l’any van marcar el temps de les primeres deu jornades. A continuació, molts núvols però de pluja ben poca amb unes temperatures que van experimentar una sensible davallada. Va ser durant els últims dies del mes quan finalment vàrem tenir força enrenou meteorològic. L’arribada d’aire fred en alçada va afavorir el creixement de nuvolades que van deixar precipitacions, localment fortes i abundants, i un ampli ventall de fenòmens meteorològics, alguns dels quals repassem a continuació a través de les vostres fotografies rebudes via Twitter.

- RT @meteopallars: El mateix halo solar de la ciutat de #Tarragona. – (06-05-14)

- RT @MONTSEC_: continua fresqueta i seca aquesta primavera per la Conca de #Tremp, avui 4º de mínima #Pallarsjussà. – (16-05-14)

- RT @Cercavores: Gloriosa vista amb #ArcdeSantMartí, pont entre Esterri i València A., des d Son – (23-05-14)

- RT @officewithviews: #mammatuscloud Look at that pure energy in the atmosphere!! – (25-05-14)

- RT @Jordillivia: Impresionant després de la tempesta al Far de Cala Nans, Cadaqués. – (26-05-14)

- RT @AlfredRPico: Super foto dels #llamps de dilluns del company del fòrum Teslaweather… Gràcies per les fotos! – (27-05-14)

- RT @MeteoSAB: Arcus ahir (28-05-14) a #Barcelona. Platja Nova Mar Bella. – (29-05-14)

- RT @apereirasole: Mànega a la Secuita, a les 18:44 – (30-05-14)

- RT @thebarcelonist: La bella #Barcelona coronada por un doble #arcoiris?? Foto by @carlosalpa – (30-05-14)

- RT @alfons_pc: Tormenta y cielo despejado #Barcelona – (31-05-14)

Nova temporada d’huracans

divendres, 30/05/2014

Diumenge començarà la temporada 2014 d’huracans a l’Atlàntic. I segons el pronòstic elaborat pel Climate Prediction Center (CPC) de la NOAA aquesta serà una temporada gairebé normal o per sota del normal.

Les perspectives d’enguany tenen molt en compte el desenvolupament previst del fenomen d’El Niño durant l’estiu. El Niño pot provocar una major cisalladura del vent, reduint el nombre i la intensitat de les tempestes tropicals i huracans. També pot enfortir els vents alisis i augmentar l’estabilitat atmosfèrica a través de l’Atlàntic tropical, situació que dificulta la sortida d’Àfrica dels sistemes de núvols per posteriorment poden intensificar-se i esdevenir tempestes tropicals.

Per a la temporada, de sis mesos de duració, la NOAA prediu, amb una probabilitat del 70%, un total de 8 a 13 tempestes tropicals amb nom, de les quals 3 a 6 podrien convertir-se en huracans, incloent-hi d’un a dos huracans majors (categoria 3, 4 i 5). Aquests números s’acosten a la mitjana estacional (entre 1981 i 2010) de 12 tempestes amb nom i sis huracans dels quals tres són de gran intensitat. La regió d’huracans de l’Atlàntic inclou l’Oceà Atlàntic Nord, Mar Carib i Golf de Mèxic.

Les dades recollides pel CPC de la NOAA mostren que des de l’any 1995 s’ha viscut una era d’elevada activitat huracans (temporades superiors al normal en 12 dels últims 20 anys). Aquest patró d’elevada activitat quedarà compensat aquest 2014 pels impactes d’El Niño i per les temperatures més fredes de l’oceà observades durant els últims anys.

Els vint-i-un noms previstos per a les tempestes tropicals d’aquesta temporada són: Arthur, Bertha, Cristobal, Dolly, Edouard, Fay, Gonzalo, Hanna, Isaias, Josephine, Kyle, Laura, Marco, Nana, Omar, Paulette, Rene, Sally, Teddy, Vicky i Wilfred.

Ciclons tropicals rumb als pols

diumenge, 18/05/2014

Durant els últims 30 anys, la ubicació on els ciclons tropicals experimenten la seva màxima intensitat s’ha anat desplaçant cap als pols en els hemisferis nord i sud a una velocitat d’uns 35 quilòmetres, o la meitat d’un grau de latitud, per dècada, segons un nou estudi publicat a la revista Nature.

Si els ciclons tropicals es mouen cap a latituds més altes, algunes regions més properes a l’equador poden experimentar una reducció del risc mentre que poblacions costaneres i infraestructures més pròximes als pols, no preparades adequadament davant de forts vents i devastadores inundacions, experimentaran un augment del risc. A més a més, les regions dels tròpics on gran part dels recursos hídrics provenen de les pluges provocades pel ciclons es poden veure afectades per una menor disponibilitat d’aigua.

Aquesta migració cap als pols varia segons la regió. El major desplaçament s’ha observat al nord i sud de l’Oceà Pacífic i al sud de l’Oceà Índic. De moment no hi ha cap evidència que la màxima d’intensitat dels huracans de l’Atlàntic s’hagi desplaçat cap als pols durant els últims 30 anys.

Durant aquest mateix període, altres estudis estan mostrant una expansió del tròpics que pot estar influint en els factors ambientals que controlen la formació dels ciclons tropicals i la intensificació. Els científics han atribuït aquesta expansió a l’augment dels gasos d’efecte hivernacle d’origen antròpic, l’esgotament de l’ozó estratosfèric i l’augment de la contaminació atmosfèrica. La migració dels ciclons tropicals requereix de més investigacions a llarg termini per a determinar la seva vinculació respecte a l’activitat humana.

Fonts d’informació: NOAA

Retuits de méteo (Abril 2014)

dijous, 8/05/2014

La primavera avança deixant enrere un abril càlid i amb unes precipitacions força irregulars depenent de la comarca. Com acostuma a succeir en aquesta època de l’any, el temps va ser variat i canviant. És moment de recordar-ho a través d’una petita selecció de les fotografies sobre fenòmens meteorològics que vau compartir a Twitter durant el mes passat.

- RT @alfons_pc: 3.3mm de pluja de #fang i boira vermellosa a #observatorifabra. – (03-04-2014)

- RT @alfons_pc: La #boira s’atansa al #aeroport de #Barcelona. – (07-04-2014)

- RT @MONTSEC_: La tempesta d’ahir per la nit des de el pantà de Sant Antoni amb el Roc de #Pessonada #Aramunt #SantMartí #Pallars. – (11-04-2014)

- RT @BCNmeteo: Woww!! Magnífica imatge… Quin espectacle!! “@Tarregaracons: Tempesta vista des de #Guissona cap al #Solsones”. – (11-04-2014)

- RT @meteopallars: Altocumuls lacunosus virga sobre la ciutat de Tarragona. – (15-04-2014)

- RT @carlesvall: Això ens ha caigut a osona aquesta tarda. Al mas Tartera de #Orís #Osona. – (11-04-2014)

- RT @eliseuvilaclara: Al cim del Costabona es veu perfectament la capa de neu corresponent a la precipitació amb fang del 3 d’abril. – (18-04-2014)

- RT @jordirodoreda3: Una fotografia del cel ondulat d’aquest matí de diumenge 20 d’abril des de el Pla de Vilamajor, amb el Montseny. – (20-04-2014)

- RT @elisabetroch: I com s’ha format l’enclusa! – (25-04-2014)

- RT @BcnSkyline: La platja de Barcelona aquesta tarda. – (28-04-2014)

Un 2014 amb El Niño?

diumenge, 4/05/2014

Les temperatures subsuperficials de les aigües del Pacífic tropical s’han elevat fins a nivells similars als que solen registrar-se abans de l’inici d’un episodi d’El Niño, i els models climàtics estudiats pels experts de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) prediuen un escalfament progressiu del Pacífic tropical durant els propers mesos. La majoria de models indiquen que podria produir-se un episodi d’El Niño cap a mitjans d’any, tot i que encara és massa aviat per determinar quina serà la seva intensitat.

El Niño es caracteritza per temperatures inusualment càlides de la superfície de l’oceà a la part central i oriental del Pacífic tropical. Repercuteix de forma important sobre el clima de moltes parts del món i eleva les temperatures de tot el planeta. El seu fenomen oposat és La Niña, que està associat al refredament.

Secció transversal de la temperatura mitjana de cinc dies en els primers 300 metres de l’Oceà Pacífic respecte a la temperatura mitjana del període 1981-2010 corresponent al 18 d’abril de 2014.

Des del segon trimestre de 2012 els indicadors del fenomen El Niño/Oscil·lació del Sud (ENOS) (temperatures de la superfície del Pacífic tropical, la pressió al nivell del mar, la nuvolositat i els vents alisis) s’han mantingut en general en nivells neutres. No obstant això, des de febrer s’han donat dos episodis de vents forts de l’oest i un debilitament generalitzat dels vents alisis al Pacífic tropical. Això ha generat un escalfament considerable de les aigües sota la superfície del Pacífic central, el que històricament ha estat un precursor d’un episodi d’El Niño. Encara que no és possible assegurar que aquesta situació vagi a desembocar en un episodi d’El Niño, com més perduri el debilitament dels vents alisis i més temps es mantinguin càlides les temperatures subsuperficials per sobre de la mitjana, més alta és la probabilitat que es produeixi un episodi d’El Niño.

Els pronòstics dels models assenyalen que hi ha possibilitats bastant grans que es produeixi un episodi d’El Niño, probablement cap al final del segon trimestre del 2014, segons indica el Butlletí El Niño/La Niña que s’elabora recopilant les dades que aporten els experts sobre el clima i els models de pronòstic de tot el món.

Fonts d’informació: OMM i NOAA Climate.gov-Dan Pisut-CPC

Llarg hivern als Grans Llacs

divendres, 25/04/2014

Un mes després de l’inici de la primavera astronòmica, l’hivern encara no s’ha donat per vençut a l’àrea dels Grans Llacs (Estats Units-Canadà). A 22 d’abril de 2014, el gel cobria el 33,9% de la superfície dels cinc llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario).

El passat 20 d’abril de 2014, el satèl·lit Aqua de la NASA va capturar aquesta imatge, en color natural, del Llac Superior amb el 63,5% de la seva superficie coberta de gel, amb un promig de 22,6 centímetres de gruix. La capa de gel d’aquesta primavera és significativament superior a la normal. Per exemple, ara fa un any, el gel només ocupava un 3,6% del llac. I l’any 2012, el gel va desaparèixer per complet abans del 12 d’abril.

La temperatura mitjana de l’aigua dels Grans Llacs ha anat augmentat durant els últims 30-40 anys. Això ha comportat una progressiva reducció de la capa de gel. Però enguany, les masses d’aire polar persistents durant tot l’hivern van fer que el gel cobrís, el 6 de març de 2014, el 92,2% de la superfície dels diversos llacs. Va ser el segon valor més elevat en quatre dècades de registres continuats.

El Llac Superior és el llac d’aigua dolça més gran del món en quant a extensió (82.100 quilòmetres quadrats) i el tercer més gran en volum. La profunditat mitjana de les seves aigües és de 147 metres i es calcula que la seva conca pot contenir el 10% de l’aigua dolça líquida del planeta.

Sens dubte, aquest ha estat un hivern molt rigorós, amb temperatures molt baixes i nevades molt abundants que han provocat grans pèrdues econòmiques i molts problemes en la vida diària de diversos milions de persones.

La lluita contra el canvi climàtic

dimarts , 15/04/2014

Un nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) mostra que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat a nivells sense precedents malgrat un nombre creixent de polítiques per reduir el canvi climàtic. Les emissions van augmentar més ràpidament entre 2000 i 2010 que en cada un dels tres decennis anteriors.

Segons la contribució del Grup de treball III al Cinquè Informe d’Avaluació de l’IPCC, amb una àmplia gamma de mesures tecnològiques i canvis de comportament seria possible limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus Celsius per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, només un canvi institucional i tecnològic important faria que hi hagués més del 50% de probabilitats que l’escalfament global no superés aquest llindar.

Els escenaris mostren que limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus Celsius amb un grau de probabilitat de “probable” implica rebaixar les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle respecte a les de 2010 entre un 40 % i un 70% per a mitjans de segle i fer gairebé desaparèixer per a finals del present segle. Una mitigació ambiciosa pot fins i tot exigir que eliminem diòxid de carboni de l’atmosfera.

La temperatura mitjana global tendeix a l’alça. Però a nivell local, quin és el seu comportament? La pàgina web de la revista NewScientist ens ofereix un interessant mapa interactiu elaborat a partir de les dades de temperatura de superfície analitzades pel Goddard Institute for Space Studies de la NASA. Clicant un punt del mapa o escrivint el nom de la població a la casella de recerca podem veure tots els canvis relatius a les temperatures mitjanes que han tingut lloc des del 1894 fins a l’any passat. Per posar aquestes xifres en context, l’equip de la NASA estima que la temperatura mitjana global per al període de referència 1951-1980 va ser d’uns 14ºC.