Un desert de neu (temporalment)

Fa pocs dies en Miquel Bernis, l’home del temps del diari ARA, ens va parlar en el seu blog de la important i històrica nevada que havia afectat al desert d’Atacama (Xile). Aquesta regió del continent sudamericà és considerada la més àrida de tot el planeta. A partir del 3 de juliol i durant diverses jornades, el pas d’un front fred va arribar a deixar fins a 80 centímetres de neu.

Avui la NASA ha publicat les fotografies que el passat 7 de juliol de 2011 va realitzar el satèl·lit Terra al sobrevolar territori xilè. Habitualment, les taques blanques que s’acostumen a veure al desert d’Atacama corresponen a les diverses salines existents. Però en aquesta ocasió, una extensa àrea va aparèixer coberta de neu. Sense dubte, es tracta de la nevada més important caiguda durant el darrer mig segle.

La primera imatge, en l’espectre visible, ens mostra el terreny cobert de neu juntament amb alguns intervals de núvols, tal i com els veuríem des de l’espai. La segona fotografia, que combina l’espectre visible i l’infrarroig, ens permet distingir millor la neu, de color vermell fosc, dels núvols, que aquí adquireixen tonalitats blanques i ataronjades.

Atacama1.jpg

Atacama2.jpg

A més a més de la neu, aquest temporal va comportar temperatures notablement baixes, com per exemple els -8,5ºC registrats a Santiago de Xile. Diverses regions d’Uruguai i d’Argentina també van haver de fer front a unes temperatures de cru hivern. El transport per carretera va quedar greument afectat com a conseqüència de la neu, les fortes pluges i inundacions. Més de 5.000 persones van haver d’abandonar les seves cases situades al nord de Xile, degut a que els sostres dels habitatges d’aquesta regió desèrtica no estan dissenyats per a soportar unes precipitacions d’aquesta magnitud.

 

2 comentaris

  • Diego Lázaro

    05/08/2011 22:08

    El desert d’Atacama és la regió més àrida del planeta. Quan alguna vegada hi plou, o hi neva com en aquesta ocasió, una sèrie d’herbes i flors silvestres, que sobreviuen en forma de llavors, floreixen i fan canviar completament l’apariència d’una meseta seca per un desert de flors.

    La majoria de les plantes són petites, algunes presenten espines, i amb arrels llargues, que constitueixen una extensa xarxa superficial, com en el cas dels cactus, per aprofitar les pluges esporàdiques, o que aprofundeixen en la terra fins a assolir nivells freàtics o simplement humits. Les petites fulles carnoses contenen líquid aquós que ajuda a retenir la humitat. A l’interior del desert no hi ha vegetació, degut a les condicions tan extremes que s’hi registren.

  • Valentí Obradors

    31/07/2011 2:48

    Quines conseqüències a nivell de flora tindrà aquesta important nevada en aquest desert? Hi florirà alguna cosa?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús