El gel del mar Caspi

El mar Caspi és la massa d’aigua interior més gran del món, amb una superfície de gairebé 372.000 quilòmetres quadrats. Durant l’època hivernal, la part nord d’aquest llac queda glaçada mentre que el centre i sud acostumen a quedar lliures de gel. Les temperatures són més baixes al sector nord (en part per efecte de la latitud) però cal analitzar les diferències en la salinitat i profunditat per entendre l’existència d’aquest gel.

El 7 de març de 2.013, el satèl·lit Terra de NASA va capturar aquesta imatge on es pot apreciar el nord del mar Caspi glaçat. El mapa inferior mostra la batimetria de la part més septentrional del mar. Els tons més foscos de blau indiquen una major profunditat.

Les diferències de profunditat al mar Caspi són molt importants. La zona nord presenta una profunditat al voltant dels 10 metres. En canvi, a la part sud aquesta es mesura en centenars de metres, inclús en algunes zones supera els 1.000 metres.

El mar Caspi també mostra diferents nivells de salinitat. En general, la seva aigua és aproximadament un terç més salada que l’aigua dels oceans. Al voltant de 130 rius alimenten aquest llac gegant, i gairebé tots ells entren pel nord i l’oest. El més gran és el Volga, que aboca una gran quantitat d’aigua dolça. Això provoca que al sud, amb menys aportacions hídriques i una major evaporació, l’aigua sigui molt més salada.

L’aigua dolça es congela a 0ºC però el mar Caspi és salobre. Per cada cinc parts per mil de contingut de sal (salinitat), el punt de congelació disminueix en 0,28ºC. Cal doncs que la temperatura sigui inferior per a que l’aigua salada es congeli.

Però un punt de congelació més baix no és l’únic impediment per a la congelació de l’aigua salada, ja que aquesta es comporta de forma diferent respecte a l’aigua dolça, dificultant la formació d’una capa de gel a la superfície.

El gel sura perquè l’aigua líquida és més densa que el gel. Però l’aigua líquida no és uniforme en la seva densitat. L’aigua dolça és més densa a 4ºC, diversos graus per sobre del seu punt de congelació. Mentre es refreda per sota d’aquest llindar, aquesta comença a pujar cap a la superfície. I si una capa de gel ja s’ha format a la superfície del llac, aquesta anirà augmentant el seu gruix gràcies a l’aigua freda en ascens.

En canvi, l’aigua salada típicament aconsegueix la màxima densitat més a prop del seu punt de congelació. Com que l’aigua salada s’enfonsa generalment just abans d’assolir el seu punt de congelació, més quantitat de la columna d’aigua s’ha de refredar per a que l’aigua salada pugui formar una capa de gel.

En definitiva, la poca profunditat del nord de la conca del mar Caspi facilita la congelació d’aquesta aigua salada.

2 comentaris

  • alba torrella

    21/11/2013 21:06

    jo vull saber si l’aigua es salada o dolça

    • Diego Lázaro

      25/11/2013 23:42

      Alba,
      La resposta a la teva pregunta està en un dels paràgrafs de la crònica:
      “El mar Caspi també mostra diferents nivells de salinitat. En general, la seva aigua és aproximadament un terç més salada que l’aigua dels oceans. Al voltant de 130 rius alimenten aquest llac gegant, i gairebé tots ells entren pel nord i l’oest. El més gran és el Volga, que aboca una gran quantitat d’aigua dolça. Això provoca que al sud, amb menys aportacions hídriques i una major evaporació, l’aigua sigui molt més salada.”
      Salutacions.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús