Arxiu de la categoria ‘Climatologia’

Rècord de CO2 a l’Antàrtida

divendres, 1/07/2016

Des de l’inici de la Revolució Industrial, la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha anat augmentant constantment. Fa tres anys, a l’observatori de referència mundial en mesures de CO2, situat a Mauna Loa (Hawaii, EUA), es va superar el llindar simbòlic de 400 ppm.

Segons ha informat la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA), l’última estació de la Terra en assolir aquesta marca ha estat la situada al Pol Sud. Va ser el 23 de maig de 2016 quan, per primera vegada durant els darrers 4 milions d’anys, va arribar al nivell de 400 ppm.

És evident que l’augment del diòxid de carboni s’està produïnt arreu del planeta, inclús al bell mig del continent antàrtic, segurament un dels punts dels allunyats de la civilització. Recents investigacions publicades indiquen que és probable que el planeta hagi creuat el llindar de 400 ppm de forma permanent. Aquest fet és un recordatori més de que les activitats humanes segueixen remodelant el planeta de forma profunda.

Està científicament comprovat com el nivell del mar ha augmentat uns 30 centímetres durant els últims 120 anys i que la temperatura s’ha incrementat al voltant d’un grau centígrad. El gel àrtic s’ha reduït un 13,4% per dècada des dels anys 70 i els episodis de calor extrema s’han fet més habituals juntament amb els fenòmens de temps sever. Aquests canvis també han afectats als oceans, que han assolit els nivells d’acidesa més elevats dels últims milions anys provocant l’emblanquiment i mort de grans extensions de coralls.

L’Acord de París, signat el 12 de desembre de 2015, ha de ser un bon punt de partida per a frenar les emissions de diòxid de carboni i així poder evitar alguns dels pitjors impactes del canvi climàtic.

Fonts d’informació consultades: NOAA / Climate Central

Arriba la tardor

dimecres, 23/09/2015

Avui dimecres, a les 10:21 hora oficial peninsular, comença la tardor astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 25 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora. L’hivern arribarà el proper 22 de desembre.

L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, es dóna el dia en que el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. El dia en que això succeeix, la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. És l’anomenat equinocci de tardor.

El 28 de setembre hi haurà un eclipsi total de Lluna visible a Europa, Àfrica, l’oceà Atlàntic i Amèrica. Assolirà el seu màxim a les 4:48 hora oficial peninsular. D’altra banda, Mercuri serà ocultat pel Sol en la seva conjunció superior del dia 17 de novembre.

Respecte a les pluges de meteors, conegudes popularment com d’estels, tindrem l’oportunitat de veure’n tres durant aquesta propera estació. La primera important és la de les Dracònides, amb un màxim al voltant del 8 d’octubre. A continuació serà el torn de les Leònides, al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. Finalment, la de les Gemínides, amb el seu màxim prop del 13 de desembre.

Les previsions estacionals elaborades per AEMET indiquen que durant aquesta tardor hi ha una major probabilitat de que la temperatura assoleixi valors superiors a la mitjana del període de referència 1981-2010 a la Península, Balears i Canàries. Respecte a la precipitació, és més probable que sigui superior a la mitjana a la Península (especialment a la meitat oriental) i Balears, mentre que a Canàries no s’aprecien diferències significatives respecte a la climatología (període de referència 1981-2010).

El canvi d’estació arriba coincidint amb un canvi de temps que ens durà una entrada de vents de component nord, un descens de les temperatures i alguns ruixats al vessant nord del Pirineu i a diverses comarques de Barcelona i Girona.

Font text: Elaboració pròpia, AEMET i dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).

Autor fotografia: Diego Lázaro

Un any en la vida del CO2 de la Terra

dimarts , 18/11/2014


El diòxid de carboni (CO2) és un dels principals gasos d’efecte hivernacle responsable de l’escalfament global del planeta. La major part d’aquest CO2 d’origen antropogènic prové de la crema de combustibles fòssils i malauradament la seva concentració a l’atmosfera continua incrementant-se.

Científics de la NASA Goddard Space Flight Center’s Global Modeling and Assimilation Office, mitjançant el conjunt de models GEOS-5, han fet una simulació de l’atmosfera del planeta que il·lustra el període comprès entre el gener i desembre de 2006. Les concentracions més altes de CO2 es mostren en vermell i taronja. Podem veure com els vents dispersen aquest gas lluny de les seves fonts d’origen i també s’observen diferències en els nivells de CO2 entre els hemisferis nord i sud, així com els canvis en les concentracions a nivell mundial provocats per les variacions estacionals en el cicle de creixement de les plantes i arbres. Les simulacions d’aquest tipus, combinades amb les dades observacionals, ajudaran a millorar la nostra comprensió de les emissions humanes de diòxid de carboni i els fluxos naturals de tot el món.

El setembre més càlid des de 1880

dimarts , 21/10/2014

Cada vegada hi ha més evidències respecte a l’escalfament global del nostre planeta. El National Climatic Data Center de la NOAA acaba de publicar les dades corresponents al darrer mes de setembre. Ha estat el més càlid dels últims 135 anys i s’han batut diversos rècords històrics.

La temperatura mitjana combinada de les superfícies terrestres i oceàniques del planeta va ser la més alta registrada en un mes de setembre amb 0,72°C per sobre de la mitjana del segle XX (15,0ºC).

La temperatura global de la superfície terrestre va ser de 0,89°C per sobre de la mitjana del segle XX (12,0°C), la sisena més alta en un mes de setembre. La temperatura global de la superfície del mar va ser de 0,66°C per sobre de la mitjana del segle XX (16,2°C), el registre més alt en un mes de setembre i també el més alt registrat per a qualsevol mes de l’any.

Tot sembla indicar que aquest 2014 podria ser l’any més càlid de la història. Fins ara, la temperatura mitjana global (combinant terra i oceans) entre els mesos de gener i setembre ha estat de 0,68ºC per sobre la mitjana del segle XX (14,1ºC), empatant amb el 1998 com el període més càlid resgistrat fins ara. Durant el mes de gener de 2015 en sortirem de dubtes un cop s’hagin dut a terme els corresponents càlculs amb els registres de tot l’any.

Equinocci de tardor

dimarts , 23/09/2014

Avui dimarts, a les 04:29 hora oficial peninsular, comença la tardor astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 26 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora. L’hivern arribarà el proper 22 de desembre.

L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, es dóna el dia en que el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. El dia en que això succeeix, la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. És l’anomenat equinocci de tardor.

Durant la tardor es produiran dos eclipsis. El 8 d’octubre un eclipsi total de Lluna serà visible a Àsia, Austràlia, l’oceà Pacífic i Amèrica. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d’un parcial de Sol, el 23 d’octubre, que serà visible a l’est d’Amèrica del Nord.

Respecte a les pluges de meteors, conegudes popularment com d’estels, tindrem l’oportunitat de veure’n tres durant aquesta propera estació. La primera important és la de les Dracònides, amb un màxim al voltant del 8 d’octubre. A continuació serà el torn de les Leònides, al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. Finalment, la de les Gemínides, amb el seu màxim prop del 13 de desembre.

L’AEMET va informar ahir que Catalunya ha tingut l’estiu amb les temperatures més baixes dels últims 12 anys, el més plujós dels darrers 17 anys i amb la major activitat tempestuosa de tota la península. Pel proper trimestre, a partir de les prediccions d’alguns models estacionals, s’aprecia una major probabilitat de que la temperatura assoleixi valors superiors als normals a la meitat oriental peninsular i Balears. A la resta no s’aprecien diferències significatives respecte al període de referència (1981-2010). I pel que fa a les precipitacions, tot sembla indicar que podrien ser les normals per aquesta època de l’any. Bona tardor!!!

Font dades astronòmiques: Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).

El rècord de fred del 1956

dimecres, 20/08/2014

Durant el mes febrer de 1956 gran part d’Europa occidental va patir una successió d’invasions d’aire fred, d’origen siberià, que van quedar registrades en els anuaris meteorològics i a la memòria de totes les persones que les van viure. Va ser l’episodi de fred més intens des de la Petita Edat de Gel amb un impacte social i econòmic molt notable.

La primera irrupció d’aire fred es va iniciar el 2 de febrer de 1956. Les temperatures a alta muntanya van caure en picat i a l’estació meteorològica situada al costat de l’Estany Gento (Lleida), a 2.141 metres d’altura, es va assolir una temperatura mínima de -32ºC, la més baixa registrada a Espanya des de l’inici de les observacions instrumentals.

Mapa de temperatura i alçada geopotencial a 850 hPa (02-02-1956) (Font: NCEP-Reanalysis)

Recentment, el meteoròleg Eloi Cordomí va visitar el Museu Hidroelèctric de Capdella (Pallars Jussà) i ens va fer arribar aquesta fotografia del document on podem veure, escrit a mà, el rècord de fred que a dia d’avui segueix vigent. I amb l’actual escalfament global sembla que serà un registre difícil de batre durant els propers anys.

Ciclons tropicals rumb als pols

diumenge, 18/05/2014

Durant els últims 30 anys, la ubicació on els ciclons tropicals experimenten la seva màxima intensitat s’ha anat desplaçant cap als pols en els hemisferis nord i sud a una velocitat d’uns 35 quilòmetres, o la meitat d’un grau de latitud, per dècada, segons un nou estudi publicat a la revista Nature.

Si els ciclons tropicals es mouen cap a latituds més altes, algunes regions més properes a l’equador poden experimentar una reducció del risc mentre que poblacions costaneres i infraestructures més pròximes als pols, no preparades adequadament davant de forts vents i devastadores inundacions, experimentaran un augment del risc. A més a més, les regions dels tròpics on gran part dels recursos hídrics provenen de les pluges provocades pel ciclons es poden veure afectades per una menor disponibilitat d’aigua.

Aquesta migració cap als pols varia segons la regió. El major desplaçament s’ha observat al nord i sud de l’Oceà Pacífic i al sud de l’Oceà Índic. De moment no hi ha cap evidència que la màxima d’intensitat dels huracans de l’Atlàntic s’hagi desplaçat cap als pols durant els últims 30 anys.

Durant aquest mateix període, altres estudis estan mostrant una expansió del tròpics que pot estar influint en els factors ambientals que controlen la formació dels ciclons tropicals i la intensificació. Els científics han atribuït aquesta expansió a l’augment dels gasos d’efecte hivernacle d’origen antròpic, l’esgotament de l’ozó estratosfèric i l’augment de la contaminació atmosfèrica. La migració dels ciclons tropicals requereix de més investigacions a llarg termini per a determinar la seva vinculació respecte a l’activitat humana.

Fonts d’informació: NOAA

Un 2014 amb El Niño?

diumenge, 4/05/2014

Les temperatures subsuperficials de les aigües del Pacífic tropical s’han elevat fins a nivells similars als que solen registrar-se abans de l’inici d’un episodi d’El Niño, i els models climàtics estudiats pels experts de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) prediuen un escalfament progressiu del Pacífic tropical durant els propers mesos. La majoria de models indiquen que podria produir-se un episodi d’El Niño cap a mitjans d’any, tot i que encara és massa aviat per determinar quina serà la seva intensitat.

El Niño es caracteritza per temperatures inusualment càlides de la superfície de l’oceà a la part central i oriental del Pacífic tropical. Repercuteix de forma important sobre el clima de moltes parts del món i eleva les temperatures de tot el planeta. El seu fenomen oposat és La Niña, que està associat al refredament.

Secció transversal de la temperatura mitjana de cinc dies en els primers 300 metres de l’Oceà Pacífic respecte a la temperatura mitjana del període 1981-2010 corresponent al 18 d’abril de 2014.

Des del segon trimestre de 2012 els indicadors del fenomen El Niño/Oscil·lació del Sud (ENOS) (temperatures de la superfície del Pacífic tropical, la pressió al nivell del mar, la nuvolositat i els vents alisis) s’han mantingut en general en nivells neutres. No obstant això, des de febrer s’han donat dos episodis de vents forts de l’oest i un debilitament generalitzat dels vents alisis al Pacífic tropical. Això ha generat un escalfament considerable de les aigües sota la superfície del Pacífic central, el que històricament ha estat un precursor d’un episodi d’El Niño. Encara que no és possible assegurar que aquesta situació vagi a desembocar en un episodi d’El Niño, com més perduri el debilitament dels vents alisis i més temps es mantinguin càlides les temperatures subsuperficials per sobre de la mitjana, més alta és la probabilitat que es produeixi un episodi d’El Niño.

Els pronòstics dels models assenyalen que hi ha possibilitats bastant grans que es produeixi un episodi d’El Niño, probablement cap al final del segon trimestre del 2014, segons indica el Butlletí El Niño/La Niña que s’elabora recopilant les dades que aporten els experts sobre el clima i els models de pronòstic de tot el món.

Fonts d’informació: OMM i NOAA Climate.gov-Dan Pisut-CPC

La lluita contra el canvi climàtic

dimarts , 15/04/2014

Un nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) mostra que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat a nivells sense precedents malgrat un nombre creixent de polítiques per reduir el canvi climàtic. Les emissions van augmentar més ràpidament entre 2000 i 2010 que en cada un dels tres decennis anteriors.

Segons la contribució del Grup de treball III al Cinquè Informe d’Avaluació de l’IPCC, amb una àmplia gamma de mesures tecnològiques i canvis de comportament seria possible limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus Celsius per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, només un canvi institucional i tecnològic important faria que hi hagués més del 50% de probabilitats que l’escalfament global no superés aquest llindar.

Els escenaris mostren que limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus Celsius amb un grau de probabilitat de “probable” implica rebaixar les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle respecte a les de 2010 entre un 40 % i un 70% per a mitjans de segle i fer gairebé desaparèixer per a finals del present segle. Una mitigació ambiciosa pot fins i tot exigir que eliminem diòxid de carboni de l’atmosfera.

La temperatura mitjana global tendeix a l’alça. Però a nivell local, quin és el seu comportament? La pàgina web de la revista NewScientist ens ofereix un interessant mapa interactiu elaborat a partir de les dades de temperatura de superfície analitzades pel Goddard Institute for Space Studies de la NASA. Clicant un punt del mapa o escrivint el nom de la població a la casella de recerca podem veure tots els canvis relatius a les temperatures mitjanes que han tingut lloc des del 1894 fins a l’any passat. Per posar aquestes xifres en context, l’equip de la NASA estima que la temperatura mitjana global per al període de referència 1951-1980 va ser d’uns 14ºC.

Diòxid de carboni en augment

dimarts , 25/03/2014

Des de la setmana passada, els nivells de diòxid de carboni superen les 400 parts per milió a l’observatori de la NOAA situat a Mauna Loa (Hawaii). Això ha succeït dos mesos abans respecte a l’any passat, quan la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle va superar per primera vegada aquest llindar.

L’increment de les emissions de combustibles fòssils provoca que el diòxid de carboni segueixi augmentant a l’atmosfera. Les previsions indiquen que al maig s’assolirà la màxima concentració d’enguany, segurament per sobre de 402 ppm. I l’any vinent podria superar les 404 ppm.

La concentració de diòxid de carboni experimenta oscil·lacions estacionals al llarg de l’any. Es produeix un màxim a la primavera, just abans de que el creixement vegetal capti diòxid de carboni per a transformar-lo, juntament amb aigua i llum solar, en nutrients i oxigen. El mínim esdevé a la tardor, previ a la reducció de la fotosíntesi i al retorn del diòxid de carboni a l’atmosfera procedent de la matèria vegetal en descomposició.

Les concentracions de diòxid de carboni han augmentat cada any des que Charles Dave Keeling va començar a fer les mesures en els vessants del volcà Mauna Loa, l’any 1958. La taxa d’increment s’ha accelerat des de les 0,7 ppm/any a finals de la dècada dels 50 fins a les 2,1 ppm/any de la darrera dècada.