Arxiu de la categoria ‘General’

Un timelapse molt “espacial”

dissabte, 27/12/2014

L’astronauta alemany Alexander Gerst va tornar a la Terra el passat 10 de novembre després d’haver estat gairebé sis mesos a l’Estació Espacial Internacional (EEI) en el marc de la missió Blue Dot. Durant la seva estada va anar enviant espectaculars imatges del planeta a través de Twitter. I ara, un cop processades les més de 12.500 imatges obtingudes, algunes d’elles a intervals regulars, han permès que la ESA hagi pogut elaborar aquest magnífic timelapse. Aurores, sortides de Sol, núvols, estrelles, la Via Làctia, tempestes, ciutats il·luminades durant la nit, la pròpia EEI… conformen aquest vídeo que ens mostra la gran i fràgil bellesa del nostre planeta.


Bones Festes i Feliç 2015

dimecres, 24/12/2014

Les altes pressions ja fa unes quantes jornades que ens acompanyen. A les comarques de l’interior hi regna la boira. En canvi, al litoral s’imposa el sol amb bona visibilitat, una mar tranquil·la i temperatures força agradables al migdia. Amb aquesta fotografia, realitzada el passat diumenge a poques milles de la ciutat de Barcelona, us desitjo un Bon Nadal i Feliç Any Nou.

Severa tempesta d’estiu

dimecres, 30/07/2014

El juliol d’enguany passarà als anuaris per una major inestabilitat atmosfèrica de l’habitual per aquestes dates i unes temperatures inferiors a la mitjana. Durant aquestes darreres setmanes hem gaudit d’un ampli ventall de fenòmens meteorològics però el d’ahir a la tarda va ser de primera categoria.

Després d’un matí encalmat, les nuvolades van crèixer amb molta força gràcies a la presència d’aire fred en altura. A primera hora de la tarda, el cel de la ciutat comtal es va anar enfosquint de nord a sud. Els núvols procedien de l’enorme enclusa d’una tempesta severa que es va formar entre el Barcelonès nord i Baix Maresme. El cumulunimbus arcus va ser de llibre i la tempesta va mostrar una rotació ciclònica, típica de les supercèl·lules.

Una tempesta d’aquesta magnitud acostuma a portar associats diversos fenòmens de temps sever. En aquesta ocasió, les rieres van baixar ben plenes entre el Masnou i Mataró provocant diversos problemes i inundacions. Els patacs d’aigua van anar acompanyats de pedregades. En algunes localitats del Maresme, els grans de gel van assolir els tres centímetres de diàmetre i les ventades van fer caure diversos arbres/palmeres. Inclús es va observar la formació d’una mànega davant les platges del Prat del Llobregat. Una tarda de les que fan afició!!!

Imatge dels radars METEOCAT mostrant com la tempesta s’allunyava mar endins

L’Alfons Puertas, des de l’Observatori Fabra de Barcelona, va poder fotografiar l’espectacular tempesta amb tota la seva extensió i detall. Les imatges parlen per sí soles…

I en Jordi Campos, des del seu observatori meteorològic situat a Montbau, ha realitzat un magnífic time-lapse que permet veure l’evolució i la rotació de la possible supercèl·lula. De ben segur que aquest document ajudarà a l’estudi d’aquesta gran tempesta.


El temps del 2013 a vista de satèl·lit

dimecres, 29/01/2014

Els satèl·lits meteorològics ens proporcionen una valuosa informació del temps i clima del nostre planeta. Per primera vegada, amb les imatges obtingudes pels satèl·lits geoestacionaris d’EUMETSAT, JMA i la NOAA, totes elles superposades a les imatges Blue Marble de la NASA, s’ha realitzat una animació que ens mostra l’evolució de l’atmosfera durant l’any 2013.

Des d’uns 36.000 quilòmetres d’altura es poden observar diversos fenòmens meteorològics extrems. Per exemple, durant el mes de novembre és fàcil veure la ràpida expansió i avanç cap a les Filipines del gran tifó Haiyan, que va provocar una de les majors catàstrofes naturals de l’any. A l’octubre, una gran tempesta de neu va afectar al Midwest dels Estats Units. Profundes depressions amb fortes ventades van visitar l’Europa atlàntica durant els mesos de novembre i desembre. I les tempestes tropicals, presents durant tot l’any als oceans del planeta, són perfectament visibles des d’aquests privilegiats miradors.


També podem detectar alguns dels trets característics del nostre sistema climàtic. Per exemple, a l’oceà Austral s’observen perfectament un conjunt de tempestes que durant tot l’any circulen empeses pels Quaranta Rugents. Sobre el Sàhara, el desert càlid més gran del món, rarament hi passen núvols mentre que a les zones tropicals, depenent de l’època de l’any, veiem el desplaçament de les pluges al nord o sud de l’equador.

L’animació, en alta definició i d’uns vuit minuts de durada, va acompanyada d’una interessant i detallada explicació (en anglès) a càrrec d’en Mark Higgins (EUMETSAT).

Tornado de foc a Alaska

dimecres, 21/08/2013

Malauradament, els incendis forestals tornen a ser notícia a molts estats de l’oest dels Estats Units d’Amèrica. Les flames han obligat a evacuar milers de vivendes i els bombers lluiten sense descans contra uns incendis de grans dimensions.


L’estat d’Alaska també està sent afectat per aquesta terrible onada d’incendis. L’Alaska Division of Forestry ha publicat un vídeo, enregistrat a Tetlin Junction el passat 16 d’agost de 2013, on podem apreciar la formació d’un tornado de foc. Es tracta d’un rar fenomen en el qual el foc, al mig d’un incendi forestal i sota certes condicions (depenent de la temperatura de l’aire i els corrents), adquireix una vorticitat vertical i forma un remolí o columna d’aire vertical semblant a un tornado. Alguns poden assolir un quilòmetre d’altura i provocar vents superiors als 160 quilòmetres per hora. La devastació és enorme i qualsevol tasca d’extinció resulta ineficaç.

Des d’aquest blog, agrair la gran feina que realitzen cada any els bombers i el personal voluntari en la lluita contra els incendis forestals.

Incendis a l’altra banda de l’Atlàntic

divendres, 28/06/2013

El 27 de juny de 2013,  el satèl·lit Terra de la NASA va capturar aquesta imatge d’uns plomalls de fum sobre la península Ibèrica i la Mediterrània occidental. El fum tenia un color gris, lleugerament groc-marró clar en comparació amb els núvols blancs brillants. Tenint en compte que no hi havia grans incendis en aquest sector del continent, d’on provenia tot aquest fum?

A l’hemisferi nord, entre els 30 i 60 graus de latitud dominen els vents de l’oest (en anglès coneguts com a westerlies) impulsats per grans centres d’acció com l’anticicló de les Açores. Així doncs, la resposta calia buscar-la a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Segons les dades registrades per la NASA i altres satèl·lits, aquest fum podria tenir el seu origen en els grans incendis forestals que s’han originat al Canadà.

El 19 de juny de 2013, el satèl·lit Aqua (també propietat de la NASA) va capturar aquesta imatge on es pot apreciar una gran crema d’incendis forestals a l’oest del Quebec. El vent s’encarregava d’empènyer l’espès fum cap al nord-est.

I una altra opció, menys probable però també possible, fixa l’origen d’aquest fum en els incendis forestals que recentment hi hagut al Colorado i altres parts del sud-oest dels Estats Units d’Amèrica. Durant la mateixa jornada, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional (EEI) van realitzar aquesta fotografia que mostra diverses columnes de fum desplaçant-se d’oest a est. West Fort Complex era la combinació de tres incendis, el primer dels quals va ser provocat per la caiguda d’un llamp el 5 de juny de 2013. Algunes d’aquestes columnes de fum van arribar fins als 13,5 quilòmetres d’altura! Observacions realitzades per satèl·lits mostren com el fum va arribar a l’espai aeri europeu el passat 24 de juny.

El gel del mar Caspi

dijous, 4/04/2013

El mar Caspi és la massa d’aigua interior més gran del món, amb una superfície de gairebé 372.000 quilòmetres quadrats. Durant l’època hivernal, la part nord d’aquest llac queda glaçada mentre que el centre i sud acostumen a quedar lliures de gel. Les temperatures són més baixes al sector nord (en part per efecte de la latitud) però cal analitzar les diferències en la salinitat i profunditat per entendre l’existència d’aquest gel.

El 7 de març de 2.013, el satèl·lit Terra de NASA va capturar aquesta imatge on es pot apreciar el nord del mar Caspi glaçat. El mapa inferior mostra la batimetria de la part més septentrional del mar. Els tons més foscos de blau indiquen una major profunditat.

Les diferències de profunditat al mar Caspi són molt importants. La zona nord presenta una profunditat al voltant dels 10 metres. En canvi, a la part sud aquesta es mesura en centenars de metres, inclús en algunes zones supera els 1.000 metres.

El mar Caspi també mostra diferents nivells de salinitat. En general, la seva aigua és aproximadament un terç més salada que l’aigua dels oceans. Al voltant de 130 rius alimenten aquest llac gegant, i gairebé tots ells entren pel nord i l’oest. El més gran és el Volga, que aboca una gran quantitat d’aigua dolça. Això provoca que al sud, amb menys aportacions hídriques i una major evaporació, l’aigua sigui molt més salada.

L’aigua dolça es congela a 0ºC però el mar Caspi és salobre. Per cada cinc parts per mil de contingut de sal (salinitat), el punt de congelació disminueix en 0,28ºC. Cal doncs que la temperatura sigui inferior per a que l’aigua salada es congeli.

Però un punt de congelació més baix no és l’únic impediment per a la congelació de l’aigua salada, ja que aquesta es comporta de forma diferent respecte a l’aigua dolça, dificultant la formació d’una capa de gel a la superfície.

El gel sura perquè l’aigua líquida és més densa que el gel. Però l’aigua líquida no és uniforme en la seva densitat. L’aigua dolça és més densa a 4ºC, diversos graus per sobre del seu punt de congelació. Mentre es refreda per sota d’aquest llindar, aquesta comença a pujar cap a la superfície. I si una capa de gel ja s’ha format a la superfície del llac, aquesta anirà augmentant el seu gruix gràcies a l’aigua freda en ascens.

En canvi, l’aigua salada típicament aconsegueix la màxima densitat més a prop del seu punt de congelació. Com que l’aigua salada s’enfonsa generalment just abans d’assolir el seu punt de congelació, més quantitat de la columna d’aigua s’ha de refredar per a que l’aigua salada pugui formar una capa de gel.

En definitiva, la poca profunditat del nord de la conca del mar Caspi facilita la congelació d’aquesta aigua salada.

Llàgrimes de Sant Llorenç

dimarts , 7/08/2012

Els models meteorològics ens indiquen que durant els propers dies tindrem una nova onada de calor al nostre país. La calor serà ben intensa entre dijous i el cap de setmana, amb temperatures que podran assolir els 40ºC a les comarques de Ponent i de la vall de l’Ebre. A la costa, el mercuri dels termòmetres no s’enfilarà tant però caldrà conviure amb una marcada sensació de xafogor. En general farà sol, amb alguna nuvolada de tarda en punts de muntanya de la meitat nord.

Els professionals i aficionats a l’astronomia estan molt pendents aquests dies de la predicció del temps. Malgrat el pronòstic de pols sahariana en suspensió, ara mateix les condicions meteorològiques sembla que seran força favorables per a l’observació de les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç, la pluja de meteors més popular i observada de l’hemisferi nord.

El període d’activitat de les Perseides és llarg i s’estén entre el 17 de juliol i el 24 d’agost. Es tracta de la tercera major pluja de meteors de l’any, que assoleix el seu màxim quan el nostre planeta creua l’òrbita del cometa Swift-Tuttle, que té un període de 133 anys. L’última vegada que va passar prop del Sol va ser ara fa 20 anys. La seva òrbita està plena de petites partícules que van ser alliberades pel cometa. Quan una d’aquestes entra a l’atmosfera terrestre, la fricció l’escalfa de tal manera que es vaporitza a gran altura (aproximadament a uns 100 quilòmetres). Durant uns segons, la partícula brilla tant com una estrella, i per això rep el nom d’estrella ó estel fugaç.

L’any passat, la Lluna plena va dificultar-ne la seva observació. Enguany la Lluna estarà en fase minvant, i per tant el fenomen astronòmic es podrà veure millor. El màxim està previst per al diumenge dia 12 d’agost, entre les 12:00 i les 14:30 hores (UTC). Per tant, el millor moment per a observar-les serà la primera part de la nit del 12 al 13 d’agost, abans de que la Lluna aparegui sobre l’horitzó.

Cada vegada que en veieu una, no us oblideu de demanar un desig!

Incendis a les illes Canàries

dimarts , 17/07/2012

L’estiu avança i malauradament seguim parlant, gairebé cada dia, de nous incendis forestals. Durant les últimes 48 hores s’han declarat diversos focs a l’arxipèlag canari, concretament a les illes de Tenerife, La Palma i La Gomera. Les altes temperatures, les baixes humitats relatives de l’aire i els vents dificulten les tasques d’extinció. Fins ara ja han calcinat més de 3.000 hectàrees i nombroses persones han hagut de ser desallotjades de les seves vivendes.

Aquesta imatge va ser obtinguda ahir, 16 de juliol de 2012, pel satèl·lit Aqua de la NASA. Es poden observar les diverses columnes de fum procedents dels incendis que estaven en actiu.

Ara fa un any estava fent senderisme per l’illa de La Palma. Allò és un autèntic paradís i, veient les imatges que ens arriben a través del diversos mitjans de comunicació, només puc sentir tristesa i molta ràbia. Alguns d’aquests ecosistemes, amb espècies de flora i fauna úniques en el món, quedaran greument afectats. Esperem que totes les persones que estan treballant en la seva extinció puguin apagar-los el més aviat possible.

Aquesta és la darrera crònica del mes de juliol que publico. Arriba l’hora de descansar uns quants dies. Us desitjo que passeu un molt bon estiu!

En memòria d’en Toni Nadal

dilluns, 2/07/2012

Feia dies que volia escriure al blog però la manca de temps no m’ho permetia. Vivim a contrarellotge i moltes vegades no en som conscients, fins que succeeix quelcom que t’obliga a aturar-te, reflexionar i veure com de fugaç és la vida. Avui ha estat un d’aquests dies. Un dia molt trist per al món de la meteorologia. En Toni Nadal, meteoròleg de Televisió de Catalunya, ens ha deixat com a conseqüència d’un accident a la muntanya. Hem perdut un gran meteoròleg, un gran geògraf i millor persona. Des d’aquí vull expressar el meu més sentit condol a la seva família, companys i amics.

La primera vegada que vaig parlar amb en Toni va ser l’any 1997. Va ser via e-mail, quan vaig posar en marxa el meu primer observatori meteorològic, al barri de l’Eixample de la ciutat comtal. Pocs mesos després el vaig poder conèixer en persona en un seminari de meteorologia a la facultat de Física de la Universitat de Barcelona, poc abans de començar-ne la llicenciatura. Des de llavors, coincidíem en molts esdeveniments/actes relacionats amb la méteo que organitzaven l’ACOM, l’ACAM, el Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT), l’antic INM (ara AEMET)… Sempre que l’horari de la feina li permetia, en Toni no hi faltava.

L’any 2001, mentre estudiava a la universitat, vaig poder realitzar una beca a la secció de meteorologia de TV3. Per mí va ser un somni fet realitzat el poder treballar i aprendre amb els homes del temps que a diari veia per la televisió. En Toni va ser el meteoròleg amb qui més hores vaig passar a la redacció. Va ser com un professor particular, que cada matí durant aquells sis mesos m’explicava com funciona el “món de la tele”, la climatologia de les diferents comarques catalanes, on estaven els pobles dels observadors que ens trucaven, anècdotes de situacions meteorològiques viscudes…, tot plegat amb la passió que en Toni tenia per la méteo i la geografia de Catalunya.

Anys després, a través d’un grup d’amics sorgit d’un fòrum de meteorologia, vaig descobrir una altra de les seves passions: la muntanya. Van ser diverses les vegades que vam sortir a passejar per Montserrat i inclús vam fer alguna travessa pel Pirineu. Conservo un molt bon record d’aquelles sortides, on demostrava ser un gran coneixedor del territori. Podies preguntar-li sobre climatologia, muntanyes, plantes, animals, poblacions, cultura popular… I sempre estava pendent de la resta del grup, donant un cop de mà a qui ho necessitava.

A partir d’ara se’m farà estrany no veure’l els caps de setmana anunciant-nos un important canvi de temps, mostrant-nos el país que tant estimava a través de l’helicòpter de l’Espai Terra o compartint taula en algun dels diversos dinars de germanor que fèiem amb els amics de la méteo. De ben segur que ara estaràs ben amunt, en alguna muntanya del Pirineu, més a prop encara dels núvols. No t’oblidarem. Descansa en pau.