Arxiu de la categoria ‘General’

Curiós temporal d’escuma

dilluns, 2/01/2012

El 28 de desembre de 2011, la localitat anglesa de Cleveleys va despertar-se ben emblanquinada. D’entrada, hom associaria el color blanc a la neu o la calamarsa, però en aquesta ocasió parlem d’escuma. I encara que sembli una innocentada, no ho és. De fet, durant l’any 2011 aquest fenomen es va produir en tres ocasions en aquest mateix indret. I n’hi ha documentades més en d’altres punts del planeta.

Les fotografies i els vídeos disponibles a Internet són realment espectaculars, ja que a prop del mar es van acumular gruixos d’escuma superiors al mig metre d’altura.


Quin és l’origen d’aquesta escuma i quina relació té amb la meteorologia? L’Agència de Medi Ambient va prendre mostres de l’escuma per a analitzar-la i determinar la seva formació. Un cop descartada la presència d’algun agent contaminant, com ara detergent, calia buscar quins factors naturals la podien haver originat. Les primeres hipòtesis parlen de la combinació de matèria en descomposició (algues o altres microorganismes marins) agitada per la marea i els forts vents de component oest (westerlies) que bufaven en aquella àrea com a conseqüència del pas d’una activa i profunda pertorbació.

Els mitjans de comunicació locals van informar que el gram volum d’escuma, com en anteriors ocasions, va acabar desapareixent amb una certa rapidesa. Per això, en aquests moments s’estudia quin és el factor que provoca aquest curiós fenomen, cada cop més freqüent.

 Font imatges i vídeo: Daily Mirror – Youtube

Postals de tardor des del Montseny

divendres, 18/11/2011

Després de les abundants precipitacions d’aquesta primera quinzena del mes de novembre, vaig anar al Parc Natural del Montseny per a veure com estaven els boscos. A aquestes altures de la tardor, les fulles dels arbres caducifolis ja havien adquirit els típics colors groc, marró i taronja.

L’itinerari realitzat va ser el del camí del turó de Morou, amb origen i final a Can Casades, un dels centres d’informació del parc. Des d’aquest punt es poden recórrer diversos camins, tots ben senyalitzats, descobrint així el mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus que formen aquesta Reserva de la Biosfera.

L’efecte de les pluges ha estat gairebé immediat. El pantà de Santa Fe del Montseny estava al seu nivell màxim, quan poques setmanes abans presentava un estat ben diferent, amb una reserva d’aigua molt menor. Molts dels camins estaven coberts per una veritable catifa de fulles seques. La sequera viscuda fins a finals d’octubre i l’impacte de les gotes d’aigua ha fet que molts d’aquests arbres caducifolis estiguin ja completament nus.

A continuació, una petita mostra de les fotografies que vaig fer durant la passejada.

La salinitat dels oceans

dilluns, 24/10/2011

El 10 de juny de 2011, la NASA i l’agència espacial d’Argentina van posar en òrbita un nou satèl·lit, l’Aquarius/SAC-D. L’Aquarius, un dels instruments que hi ha a bord i que està format per un radiòmetre i un scateròmetre en banda L, és l’encarregat d’obtenir informació de les variacions de la salinitat de la superfície dels oceans, un component clau del clima de la Terra. Els canvis de salinitat estan relacionats amb el cicle d’aigua dolça de tot el planeta, la circulació oceànica i la seva influència.

Amb les primeres dades obtingudes s’ha pogut realitzar un primer mapa global de la salinitat de la superfície dels oceans. Aquarius permetrà als científics explorar les connexions entre la precipitació global, els corrents oceànics i les variacions del clima.

Tot i que encara resten alguns mesos de calibratge addicional i de treball de validació, els científics estan impressionants per la qualitat de les dades obtingudes. Aquest mapa representa un gran moment en la història de l’oceanografia. La primera imatge planteja moltes preguntes que els oceanògrafs tindran el repte d’explicar.

El mapa mostra diverses característiques ben conegudes de la salinitat dels oceans, com ara la major salinitat a les zones subtropicals, una salinitat mitjana superior a l’oceà Atlàntic en comparació amb els oceans Pacífic i Índic, i la baixa salinitat en els cinturons de pluja propers a l’equador, a l’oceà Pacífic septentrional i en d’altres llocs del planeta. Aquestes caraterístiques estan relacionades amb patrons a gran escala de les precipitacions i l’evaporació en els oceans, descàrrega dels rius i els corrents marins. Aquarius controla com aquestes característiques canvien i estudia la seva relació amb les variacions climàtiques i meteorològiques.

Altres característiques regionals són evidents, incloent-hi un marcat contrast entre les zones àrides, l’alta salinitat del mar d’Aràbia a l’oest del subcontinent indi, i la baixa salinitat de la badia de Bengala a l’est, que està dominada pel riu Ganges i les pluges monsòniques del sud d’Àsia. Les dades mostren també importants detalls més petits, com una mesura més gran de l’esperada d’aigua de baixa salinitat associada al riu Amazones.

Premis Blocs Catalunya 2011

dijous, 6/10/2011

El dia 1 d ‘octubre de 2011, a La Seu d’Urgell, es va fer l’entrega dels Premis Blocs Catalunya corresponents a l’any 2011. Aquest certamen està organitzat per l’Associació STIC.CAT,  amb l’objectiu de promoure la creació, manteniment i promoció de blocs en català.

Temps pel temps va ser un dels tres blocs finalistes (a nivell professional) dins la categoria Universitats, Recerca i Ciència. Primer de tot vull felicitar al Daniel Closa, també blocaire de l’ARA Ciència, que va resultar-ne el guanyador amb el seu bloc Centpeus. I en segon lloc, agrair a tots els blocaires que vau votar per aquest bloc.

Contaminació atmosfèrica natural

diumenge, 8/05/2011

La contaminació de l’aire és un dels problemes ambientals més importants. Les causes que originen aquesta contaminació són diverses, però el major índex és provocat per les activitats industrials, comercials, domèstiques i agropecuàries realitzades per l’ésser humà.

S’entén a la contaminació atmosfèrica com la contaminació de l’atmosfera per residus o productes secundaris gasosos, sòlids o líquids, que poden posar en perill la salut de l’home i la salut i benestar de les plantes i animals, atacar a diversos materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables.

Cal, però, tenir en compte que la contaminació atmosfèrica no només té un origen antropogènic, sinó que també pot ser provocada per causes naturals. Entre els contaminants atmosfèrics emesos per fonts naturals cal destacar el radó, un gas radioactiu, considerat com a molt perillós per a la salut. Algunes fonts naturals són:

Erupcions volcàniques. Són fenòmens absolutament naturals, que poden emetre a l’alta atmosfera gran quantitat d’aerosols, arribant a provocar repercussions a nivell climàtic. L’erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el 15 de juny de 1991 va ser una de les més violentes de les últimes dècades.

Incendis.jpg Incendis. Quan es produeixen en la zona tropical continental i en les regions boreals tenen efectes de gran magnitud sobre la salut humana i el clima. Els incendis forestals causats pels llamps desprenen quantitats importants de monòxid de carboni, components orgànics volàtils i partícules. Els incendis poden també tenir origen humà i derivar-se, per exemple, d’activitats relatives a la producció agrícola i del carbó. Les condicions més caloroses i més seques, que s’associen amb el canvi climàtic, fomenten la freqüència dels incendis.

Plantes i arbres. La vegetació produeix components orgànics volàtils i pol·len, que causen asma i reaccions al·lèrgiques. L’isoprè és un component orgànic volàtil comú que emet la vegetació; és summament reactiu i pot contribuir considerablement a una forta contaminació de l’aire estival. Algunes plantes produeixen contaminants més reactius que unes altres. Les pràctiques forestals poden modificar les emissions naturals.

Altres activitats biològiques. L’activitat microbiana emet diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i gasos de sofre en l’atmosfera. Les vaques i altres animals remugants desprenen metà a través els seus singulars aparells digestius. Un augment en la quantitat de remugants necessaris per a satisfer a una població mundial creixent ha contribuït a intensificar les conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle.

Llamps. Les descàrregues elèctriques que es produeixen en les tempestes generen elevats nivells d’òxids de nitrogen i provoquen incendis forestals. En conseqüència, els llamps contribueixen directament a la formació de l’ozó atmosfèric. El canvi climàtic pot influir en l’aparició de tempestes de gran intensitat en tot el món.

Sand storm.jpg Tempestes de sorra i de pols. Originen una gran quantitat de partícules que, sovint, viatgen fins a llocs distants d’on s’originen. Poden tenir repercussions sobre el temps, el clima, la salut respiratòria, les epidèmies i, possiblement, la formació d’huracans. Poden veure’s afectades per les activitats humanes com la modificació de la superfície de la terra i les pràctiques agrícoles.

Els diversos contaminants de l’aire són introduïts en els models numèrics a l’hora de realitzar prediccions de la qualitat de l’aire, del temps i del clima.

Les al·lèrgies primaverals

dilluns, 4/04/2011

Alergia.jpg Cada any creix el nombre de persones afectades per las al·lèrgies. Els experts apunten que les causes no estan tant en el pol·len com en la creixent contaminació atmosfèrica de les ciutats.

Què és una al·lèrgia? És una resposta exagerada del nostre sistema immunològic davant de qualsevol substància estranya que considera potencialment perillosa. L’organisme posa en marxa una sèrie de mecanismes de reconeixement, detecció i producció d’anticosos per combatre als agents invasors. Quan el número d’anticossos és exagerat es produeix una reacció al·lèrgica.

Hi ha molts tipus d’al·lèrgies i es classifiquen segons la causa i la part del cos a la que afecten. La més freqüent a la primavera és la rinitis al·lèrgica, provocada per partícules que transporta l’aire, com pol·len, herbes, floridures, pols i, fins i tot, caspa dels animals. Existeixen altres tipus d’al·lèrgies ben diverses, com la intolerància a un aliment concret, a un fàrmac, a les picadures d’alguns insectes, a la llum solar, a la calor, a l’exercici físic excessiu, etc. Hi ha moltes plantes que en aquesta estació realitzen la pol·linització a través de l’aire; és el que s’anomena “pol·linització anemòfila” i és la responsable de moltes de les al·lèrgies. Entre aquestes estan les gramínies – espigues de prats i camps –, l’olivera, el bedoll, algunes brolles i una planta mediterrània: la parietaria judaica.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya publica, cada setmana a Internet, els resultats dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens obtinguts a vuit punts de mostreig repartits per tot el territori català. Podeu consultar aquesta informació visitant la seva pàgina web.

Pol·len Banyoles.jpg

Degut a la gran quantitat de pol·len de pi en suspensió a l’atmosfera, l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany) presentava, el passat 31 de març de 2011, aquest insòlit color groc. Les pluges dels dies anteriors havien dipositat el pol·len sobre l’aigua. Els ànecs de l’estany sembla que el trobaven agradable. La fotografia va ser realitzada per Enric Estragués, observador meteorològic de Banyoles.

Eclipsi parcial de Sol (04-01-11)

dilluns, 3/01/2011

La crònica d’avui no és estrictament meteorològica. No obstant, de les condicions del temps atmosfèric en dependrà l’observació d’aquest fenomen astronòmic. Em refereixo a l’eclipsi parcial de Sol que demà, 4 de gener de 2011, es podrà observar des de Catalunya.

Un eclipsi solar és el fenomen que es produeix quan la Lluna oculta al Sol, des de la perspectiva de la Terra. Això només pot succeir durant la Lluna nova (Sol i Lluna en conjunció).

Un eclipsi parcial de Sol té lloc quan la Lluna no està del tot alineada amb la Terra i el Sol. En aquests casos, una part de la Terra s’introdueix en la penombra de la Lluna però, degut a la posició del satèl·lit, l’ombra d’aquest no toca en cap moment la superfície de la Terra. Es pot observar com una part del disc lunar cobreix la superfície del Sol, però sense cobrir-la per complet.

Aquest proper eclipsi serà visible des d’Europa, la meitat nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i la meitat occidental d’Àsia. La magnitud màxima de l’eclipsi serà de 0.8576, és a dir, que aproximadament el 81% del diàmetre del Sol quedarà cobert per la Lluna. Això només es podrà observar a països com Suècia i Finlàndia. Des de la ciutat de Barcelona només veurem ocult el 53% del diàmetre solar. L’eclipsi començarà de matinada, quan a casa nostra encara serà de nit. El sol sortirà parcialment eclipsat. Per a gaudir-ne d’una bona observació caldrà situar-se en un lloc des d’on sigui visible l’horitzó sudest, que és per on sortirà el Sol.

A continuació, els horaris per a l’observació de l’eclipsi des de les quatre capitals catalanes, on hi figuren l’hora de la sortida del Sol, l’hora del màxim i l’hora de finalització de l’eclipsi:

Barcelona: 8:19 – 8:58 – 10:18

Girona: 8:19 – 8:59 – 10:20

Lleida: 8:26 – 8:57 – 10:15

Tarragona: 8:22 – 8:57 – 10:15

Si voleu seguir-lo en directe via Internet, aquí teniu uns enllaços:

- Retransmissió en directe a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.

- Retransmissió en directe des del Montsec, realitzada pel Parc Astronòmic del Montsec i la Societat Astronòmica de Lleida.

Mirar el Sol directament o a través d’instruments no adequats pot provocar greus lesions oculars. La forma més segura de fer-ho és projectar la imatge del Sol a través d’un telescopi sobre una pantalla blanca. Un altre mètode de projecció, més cassolà, és l’anomenada cambra fosca. També es pot observar a través d’un telescopi equipat amb filtres solars de gran qualitat o mitjançant unes ulleres específiques per a l’observació solar.

Esperem que els núvols, presents avui dilluns a moltes comarques, ens permetin demà gaudir d’aquest espectacle celeste.

Bon Nadal

dissabte, 25/12/2010

Recordant un dels moments màgics d’aquest 2010, us desitjo unes Bones Festes i un Feliç Any Nou.

Les primeres passes

diumenge, 28/11/2010

Molts de nosaltres, una de les primeres coses que fem de bon matí és mirar per la finestra per a veure quin temps fa. Aquesta simple observació ens ajuda a prendre decisions com ara quina roba ens posarem per anar a treballar, si hem d’agafar el paraigües o si millor deixar la motocicleta i utilitzar el transport públic per a evitar el “mal temps” en els nostres deplaçaments.

Avui en dia, la meteorologia ens afecta a tots. Influeix decisivament en el desenvolupament de moltes activitats, des de les econòmiques, com poden ser el turisme, la pesca, l’agricultura o la construcció, fins a les més lúdiques, com l’esport o l’excursionisme. Sovint, aquesta influència meteorològica és en forma de risc, amb aiguats torrencials, ventades, nevades, onades de calor, temporals marítims… Catalunya és un país amb una diversitat climàtica extraordinària, fruit de la seva posició i situació en el planeta, dels factors geogràfics i de la proximitat del Mediterrani. Això provoca una gran varietat de climes i fenòmens meteoròlogics en només 32.000 quilòmetres quadrats.

Fa uns quants mesos vaig rebre la proposta de l’equip d’Ara de fer un blog de meteorologia a la comunitat de blogs del diari. No vaig dubtar en acceptar-la. Així doncs, cada setmana publicaré escrits relacionats amb aquestes dues disciplines. Ambdues han evolucionat amb el pas dels segles i han desenvolupat àrees d’estudi diferents entre sí, però tenen en comú focalitzar el seu estudi en la mateixa zona: la troposfera, la capa de l’atmosfera on tenen lloc els fenòmens meteorològics.

Avui, 28 de novembre de 2010, comencem a donar les primeres passes.