Arxiu de la categoria ‘Meteorologia’

Pronòstic d’huracans

dimecres, 25/05/2011

La temporada d’huracans a l’Atlàntic nord començarà el proper dimecres, 1 de juny, i finalitzarà el 30 de novembre de 2011. Segons els pronòstics de la NOAA, es preveu que aquest sigui un any amb força activitat ciclònica. Amb una probabilitat del 70%, els experts han pronosticat de 12 a 18 tempestes tropicals amb nom, de les quals entre 6 i 10 esdevindran huracans. I d’aquestes, entre 3 i 6 podrien arribar a ser huracans de gran intensitat (categories 3, 4 i 5 de l’escala Saffir-Simpson). Aquest pronòstic és superior a la mitjana estacional, que és d’onze tempestes tropicals amb nom, sis huracans i dos huracans de gran intensitat.

Alguns factors que podrien afavorir l’augment de l’activitat ciclònica són:

- continuació de l’era d’elevada activitat: des de 1995, la senyal tropical multi-decadal ha estat favorable quan les condicions al mar i atmosfèriques han estat en sincronia. Nou de les últimes setze temporades estan entre les deu temporades amb més tempestes tropicals amb nom, destacant l’any 2005, amb un total de 28.

- la càlida aigua de l’oceà Atlàntic: en aquests moments, a la zona on es desenvolupen i es mouen les tempestes, la temperatura superficial de l’aigua del mar es troba dos graus centígrads per sobre de la mitjana.

- el fenomen de La Niña: actualment continua debilitant-se a l’oceà Pacífic equatorial. S’espera que es dissipi a finals d’aquest mes o durant el juny, però els seus efectes es mantindran durant la temporada d’huracans. El cisallament del vent, que frena el desenvolupament de les tempestes, tendirà a reduir-se.

L’any passat, el règim de vents dominant va afavorir que la majoria de les tempestes tropicals i tots els huracans de la temporada no arribessin a les costes dels Estats Units d’Amèrica. Caldrà veure que passarà enguany, després de la primavera que estan vivint, plena de fenòmens meteorològics adversos. Els  tornados que han devastat el sud del país i la gran quantitat d’inundacions que han afectat a diversos estats, ens fan recordar que els desastres poden succeïr en qualsevol moment i a qualsevol lloc.

Els noms previstos per als huracans d’aquesta temporada són: Arlene, Bret, Cindy, Don, Emily, Franklin, Gert, Harvey, Irene, Jose, Katia, Lee, Maria, Nate, Ophelia, Philippe, Rina, Sean, Tammy, Vince, Whitney.

Per a consultar tot tipus d’informació relacionada amb els huracans, visiteu la pàgina web del National Hurricane Center de la NOAA.

Tornados destructius

dimarts , 17/05/2011

Un tornado és una columna d’aire que gira violentament i que s’estén des de la base d’un núvol de tempesta fins al terra. Es tracta d’un dels fenòmens més destructius de la natura, capaç de generar vents superiors als 400 quilòmetres per hora en casos extrems.

Els mecanismes atmosfèrics que generen els tornados no es coneixen ben bé del tot. Acostumen a formar-se relacionats amb les tempestes, quan aquestes entren en la fase de maduresa, en la qual un ràpid ascens d’aire càlid i humit del terra cap a la base del cumulonimbus allibera una gran quantitat de calor latent de la condensació de la humitat de l’aire. Un altre factor determinant és la presència de dues masses d’aire amb característiques molt diferents: una de molt càlida i humida i una altra de freda i més seca.

A Catalunya es formen tornados i trombes marines, especialment durant l’època de la tardor, però són de menys intensitat que els observats als Estats Units d’Amèrica (EUA), on es donen les millors condicions per a la formació d’un nombre més elevat de tornados, amb un poder destructor més gran.

Entre els dies 25 i 28 d’abril de 2011, el sudest dels EUA va patir l’episodi de tornados (tornado outbreak) més sever i devastador registrat fins a dia d’avui. En total van haver-hi 305 tornados, dels quals 3 van ser de categoria EF-5, la màxima a escala de Fujita, que determina la força d’aquest fenomen meteorològic. La destrucció va ser majúscula, així com la pèrdua de vides humanes, que va ascendir fins a 326.

Un dels mortífers tornados va ser el de Cordova, que va creuar l’estat d’Alabama de sudoest a nordest. El 27 d’abril de 2011, durant més de dues hores, va destruir tot el que trobava al seu pas. Va deixar un rastre de 198 quilòmetres de llarg i 1,2 quilòmetres d’amplada en alguns punts. Segons el National Weather Service, el tornado va ser classificat com a EF-4, amb vents estimats de fins a 275 quilòmetres per hora.

El passat 7 de maig de 2011, l’Advanced Land Imager (ALI) instal·lat al satèl·lit Earth Observing-1 (EO-1) de la NASA, va capturar aquesta imatge en color natural d’una part del recorregut efectuat pel tornado. El color marró de la pista, com a resultat de l’erosió i desaparició de la vegetació, contrasta amb la verdor del paisatge. A la imatge s’observa també l’existència d’una important xarxa de pous de gas repartida pel territori. Desenes de ferits, 10 víctimes mortals i quantiosos danys materials van ser el tràgic balanç d’aquest gran tornado.

El mes d’abril de 2011 passarà als anuaris meteorològics per l’elevat nombre de tornados que s’ha registrat. El National Weather Service va comptabilitzar més de 600 tornados, molt per sobre del 267 esdevinguts durant l’abril de 1974. També s’ha batut el rècord de tornados en un mes qualsevol de l’any, ja que l’anterior registre corresponia al maig de 2003, quan van haver-hi 542.

25 anys de l’accident de Txernòbil

divendres, 22/04/2011

De vegades la història es repeteix. Mentre la comunitat internacional segueix pendent dels diversos esdeveniments que estan tenint lloc al Japó, el proper 26 d’abril es compliran 25 anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil. Un accident que fins ara es posava com a exemple del perill de l’energia nuclear i per a il·lustrar que la proliferació d’aquestes centrals productores d’energia no és la solució vers un món més sostenible. Un quart de segle després, el desastre de Txernòbil encara persisteix i es mantindrà al llarg del temps. Actualment continuen les feines de construcció del nou sarcòfag per a aïllar el combustible nuclear (plutoni i americi) que encara hi ha a l’interior del reactor. Aquesta tampoc serà la solució definitiva, ja que els materials radioactius seguiran sent una amenaça durant milers d’anys.

L’explosió del reactor número quatre va tenir lloc a la 1 h i 23 min de la matinada del 26 d’abril de 1986, i fins el 6 de maig es va anar alliberant radioactivitat a l’atmosfera. El núvol radioactiu, altament tòxic, va tenir un abast de fins a 1.200 quilòmetres al voltant de la central nuclear, impregnant més de 160.000 quilòmetres quadrats de terreny amb material radioactiu. Les condicions meteorològiques van jugar un paper clau en aquesta situació ja que, malahuradament, el vent es va encarregar d’estendre la radiació per mitja Europa. Els mapes del temps d’aquelles dates així ens ho confirmen:

26 d’abril de 1986: Un fort anticicló, amb una pressió atmosfèrica superior als 1.030 hPa en el seu centre, impulsava vents des del mar Caspi cap a Escandinàvia, passant per sobre d’Ucraïna.

27 d’abril de 1986: Un dia més tard, la radiació es va detectar en una central nuclear de Suècia, situada a més de 1.000 quilòmetres de distància. L’anticicló, estenent el seu radi d’acció, seguia impulsant vents cap a latituds més septentrionals.

30 d’abril – 1 de maig de 1986: L’anticicló de les Açores va entrar en joc, llançant una dorsal cap a l’Europa més occidental. La presència d’una baixa sobre la península d’Anatòlia va crear un passadís on els vents circulaven ara cap l’oest. A l’endemà, aquesta circulació cap a l’oest es va reforçar com a conseqüència d’un segon nucli de l’anticicló sobre Alemanya, Països Baixos i França, formant un pont anticiclònic.

3 de maig de 1986: El nucli secundari de l’anticicló de les Açores es va desplacar cap al sud dels països nòrdics, fent que els vents giressin cap a component sud, estenent la radiació cap a nous territoris.

6 de maig de 1986: Després de 10 dies, l’incendi va ser extingit, havent alliberat a l’atmosfera unes 8 tones de material radioactiu. El mapa d’aquell dia ens mostra una dorsal anticiclònica sobre els països bàltics i Ucraïna, impulsant vents des de Sibèria cap l’Europa de l’est.

13 de maig de 1986: En dies posteriors, les altes pressions van dominar sobre l’àrea més pròxima a la central nuclear. L’escàs gradient de pressió va permetre que les partícules radioactives s’anessin dipositant sobre el terreny, contaminant-lo de per vida. Les primeres pluges posteriors a l’explosió van accentuar aquesta contaminació, ja que la radioactivitat va infiltar-se en el sòl.

Una verdadera catàstrofe ecològica i també humana. Centenars de persones van perdre la vida, i molts milers han patit i pateixen malformacions i càncers, com per exemple el de tiròides, que va augmentar en un 1.500%.

Ara caldrà veure quines seran les conseqüències del recent accident nuclear de la central Fukushima I. Serà un punt d’inflexió en l’ús de l’energia nuclear per a finalitats pacífiques? El debat està servit.

Núvols noctilucents

dissabte, 12/03/2011

Els núvols que cada dia observem al cel es troben a la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera on tenen lloc els diversos fenòmens meteorològics. El gruix de la troposfera oscil·la entre 8 i 16 quilòmetres, segons la latitud i l’època de l’any, de tal manera que augmenta amb la proximitat a l’equador i a l’estació estival. A l’estratosfera, al voltant dels 20 quilòmetres d’altura, es formen els núvols nacrats, que darrerament han estat relacionats amb la destrucció del gas ozó. I més amunt encara hi ha uns altres núvols, els més alts de l’atmosfera terrestre, que ara coneixerem una mica més.

Els núvols mesosfèrics polars es poden observar tant des de la superfície terrestre com des de l’òrbita on està situada l’Estació Espacial Internacional (EEI). Aquests núvols també s’anomenen “noctilucents”, ja que s’acostumen a veure durant el crepuscle, normalment durant els mesos d’estiu. Quan el Sol s’amaga sota l’horitzó i la superfície de la Terra s’enfosqueix, aquests núvols són encara breument il·luminats per la llum solar.

Polar mesospheric clouds.jpg

Aquesta inusual fotografia, que va ser presa sobre l’illa grega de Kos (prop de la costa sudoest de Turquia), mostra els núvols mesosfèrics polars il·luminats a l’alba, en lloc de l’habitual posta de Sol. Els núvols baixos de l’horitzó es veuen grocs i taronja, mentre que els núvols alts i els aerosols (partícules com la pols i la contaminació) s’il·luminen d’un blanc brillant. Els núvols mesosfèrics polars apareixen com les franges de llum blava que s’estenen a la part superior de la imatge. Aquests núvols solen formar-se a les altes latituds (50º – 70º) d’ambdós hemisferis, nord i sud, i a altituds elevades (de 76 a 85 quilòmetres, prop de la frontera entre la mesosfera i la termosfera).

Els núvols noctilucents són un fenomen meteorològic que encara no es comprèn del tot i del qual no hi ha cap evidència abans de 1885, dos anys després de l’erupció del volcà Krakatoa. Des del descobriment, la seva aparició ha anat augmentant en freqüència, lluentor i extensió. Alguns experts creuen que el seu increment podria estar relacionat amb el canvi climàtic.

Hivern amb poca precipitació

divendres, 4/03/2011

Ahir dijous, les precipitacions van ser notícia a moltes comarques catalanes. Feia molts dies que no plovia durant tantes hores. En punts de l’interior, la protagonista va ser la neu, que va aparèixer a cotes relativament baixes. Aquest episodi d’inestabilitat ha arribat tot just iniciada la primavera meteorològica, que comprèn els mesos de març, abril i maig. La primavera astronòmica començarà el proper dia 20 d’aquest mes. Ara podem fer balanç de les precipitacions caigudes durant els darrers mesos i, en general, l’hivern ha estat sec.

El darrer temporal de pluges importants va tenir lloc entre els dies 9 i 13 d’octubre de 2010. Una bona llevantada va deixar registres molt significatius a diverses àrees del país. Des de llavors, les precipitacions no han estat gaire destacables. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), a partir de les dades obtingudes per les seves estacions meteorològiques automàtiques, elabora mensualment uns butlletins on analitza diverses variables, entre elles la pluviometria. Si consultem els últims que s’han publicat (disponibles a la seva pàgina web), llegim com:

El mes de novembre de 2010 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec al litoral i prelitoral central i sud, i a punts de la Catalunya Central i al fons de la Cerdanya. En canvi, a l’extrem nord-occidental del país el novembre ha estat normal o plujós.

Pluviomètricament, el mes de desembre de 2010 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a l’extrem sud, cap de Creus, vessant nord del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central. En canvi, al vessant sud del Pirineu i al litoral central el desembre ha estat normal o plujós.

El mes de gener de 2011 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts de la depressió Central, de la serralada del Montseny, del Prepirineu i de la Val d’Aran. En canvi, a la costa Brava i part del litoral central i sud el mes ha estat normal o plujós.

Per últim, “el mes de febrer de 2011 ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a una àmplia zona que abraça el terç nord del país i al litoral i prelitoral de la demarcació de Tarragona. En canvi, a la Val d’Aran i a les parts més elevades del Pallars Sobirà el mes s’ha de qualificar com a plujós.

L’hivern no acostuma a ser una època de pluges abundants, però aquest dèficit de precipitacions s’ha començat a traduir en un progressiu descens en el nivell de l’aigua emmagatzemada als embassaments. Actualment, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 80,54% de la seva capacitat màxima. Aquesta dada és superior a la de l’any passat en aquestes mateixes dates, quan estaven al 70,61%, però amb una diferència: la quantitat de neu acumulada al Pirineu. Enguany, les nevades no han estat molt generoses.

El sector occidental del Pirineu ha estat el més afavorit per la neu. La primera nevada significativa de la temporada va caure entre els dies 29 i 30 de novembre de 2010. Posteriorment van arribar diverses irrupcions d’aire fred procedents de latituds superiors i de l’interior del continent que, en general, van ser bastant seques. El pas d’algunes línies frontals han anat donant lloc a algunes nevades, però no va ser fins el passat 22 de febrer de 2011, quan una abundant nevada va deixar gruixos de fins a 50 centímetres a la vessant nord de la serralada. El gruix del mantell nival és notablement inferior al d’ara fa un any i, per tant, el volum d’aigua que en sorgirà del desgel serà també menor. Caldrà doncs que la primavera sigui plujosa, per a que el nivell dels embassaments no disminueixi excessivament abans de l’arribada de l’estiu, l’estació seca al nostre clima mediterrani.

El passat 25 de febrer de 2011, un dels últims dies amb el cel serè a gran part del país, el satèl·lit Terra de la NASA va capturar aquesta imatge ,on es pot apreciar la neu acumulada a la serralada pirinenca.

CAT25feb11.jpg

Carrers de núvols

dilluns, 21/02/2011

Que succeeix quan entren en contacte, amb una temperatura de l’aire per sota dels zero graus, vents freds procedents del nordoest del Canadà i un oceà on la temperatura es troba al voltant dels 4 ó 5 graus centígrads? Apareixen carreteres pavimentades de núvols en el cels de l’Atlàntic Nord.

Cloud streets.jpg

Aquesta espectacular imatge va ser captada pel sensor MODIS, instal·lat en el satèl·lit Terra de la NASA, el passat 24 de gener de 2011. Des de gairebé uns 700 quilòmetres d’altura podem observar el territori corresponent a Nova Anglaterra i les seves aigües costaneres. Línies de núvols s’estenen de nordoest a sudest sobre l’Atlàntic Nord mentre que els cels, relativament serens sobre terra ferma, ens permeten veure la neu caiguda durant els dies previs.

Els carrers de núvols (o cloud streets) es formen quan bufa aire fred sobre aigües més càlides, mentre que una capa d’aire càlid o d’inversió tèrmica es recolça sobre la part superior d’ambdues. L’aigua relativament càlida de l’oceà dóna calor i humitat a la massa d’aire fred situada per sobre, formant-se columnes d’aire càlid (tèrmiques) que ascendeixen per l’atmosfera. A mesura que algunes d’elles aconsegueixen trencar la capa d’inversió tèrmica, l’aire passa cap amunt, com la circulació d’una cassola amb aigua bullint. L’aigua en l’aire càlid es refreda i acaba condensant-se, donant lloc als cúmuls, que s’alinien paral·lelament al vent.

Convrolls.jpg

Aquesta figura realitzada per Daniel Tyndall, del Department de Meteorologia de la Universitat de Utah, ens mostra de forma esquemàtica com aquests cilindres horitzontals convectius formen els carrers de núvols.

Observant el mar

dissabte, 12/02/2011

Cada setmana, des de la tardor de l’any 2005, realitzo una mesura de la temperatura de l’aigua del mar, juntament amb altres variables, a la platja de La Barceloneta de Barcelona. A continuació podeu llegir el resum de les observacions efectuades durant el 2010:

A mitjans del mes de febrer, la temperatura de l’aigua del mar va assolir el valor més baix de l’any, amb 12,1ºC. Fins a l’observació setmanal número 15 (09-04-2010), aquesta es va mantenir entre els 12 i 14ºC. L’increment de les hores de sol a partir de l’equinocci de primavera i l’arribada de masses d’aire menys fredes van permetre que la temperatura iniciés un progressiu ascens durant les següents setmanes. No va ser fins a l’observació número 26 (22-06-2010), quan la temperatura va superar el llindar dels 20ºC. Habitualment, aquesta temperatura s’acostuma a assolir abans, durant la primera quinzena del mes de juny. Com a conseqüència d’una marcada irrupció d’aire càlid, a principis del mes de juliol va produir-se un molt notable i brusc ascens de temperatura, superior als 3ºC. Posterioment va continuar l’ascens tèrmic, fins a l’observació número 30 (23-07-2010), quan es va mesurar, més aviat del que és habitual, el valor màxim de l’any, amb 26,1ºC.

Durant les cinc observacions següents, la temperatura va experimentar una clara tendència a la baixa. Però coincidint amb l’inici del mes de setembre, nou ascens per a assolir el segon màxim anual, amb 25,8ºC (03-09-2010). Noves oscil·lacions es van succeir fins a l’observació número 41 (16-10-2010). Un fort temporal de llevant i de la posterior entrada de vents de component nord van provocar que la temperatura de l’aigua del mar es desplomés, detectant-se un considerable descens (-5,6ºC). Al llarg de la segona quinzena del mes d’octubre, l’aigua del mar va intentar recuperar part de la temperatura perduda, superant inclús el llindar dels 20ºC, un comportament atípic en aquesta època de l’any. En posteriors observacions, la temperatura va tendir a la baixa, camí d’uns valors ja més propis de l’hivern. Respecte a l’estat de la mar, cal destacar l’esmentat temporal marítim de llevant que va tenir lloc entre els dies 9 i 13 d’octubre de 2010 a tot el litoral català. La regeneració artificial de les platges del litoral barceloní realitzada durant l’estiu que permetre que aquestes no en quedessin gaire afectades. Per altra banda, durant aquest 2010 només es va detectar, a l’observació del 18-03-2010, un descens del mar per sota del nivell habitual. Aquesta situació de “minves”, deguda a la presència d’altes pressions, és més pròpia del mesos de gener o febrer.

TAM a BCN_2010.jpg

Amb els registres del 2010 es completa el primer quinquenni d’observacions en aquest punt del litoral català. Si comparem les evolucions de la temperatura de l’aigua del mar al llarg d’aquests cincs anys detectem com l’evolució d’aquest darrer any ha estat lleugerament diferent. Destaquen, sobretot, els diversos altibaixos experimentats durant l’estiu i la tardor, amb importants variacions de la temperatura en poc espai de temps. La temperatura mitjana d’aquest 2010 ha estat de 17,75ºC, inferior als 18,60ºC de temperatura mitjana d’aquesta sèrie.

Cicló tropical Yasi

dissabte, 5/02/2011

El temps sever continua sent notícia a Austràlia, especialment a la zona de Queensland. Primer van ser les pitjors inundacions de la història del país. Una catàstrofe sense precedents, amb 35 víctimes mortals, més de 200.000 persones damnificades i unes pèrdues econòmiques properes als quatre mil milions d’euros.

Ara ha estat el torn de Yasi, el major cicló tropical que fins ara ha afectat a l’illa. Queensland ha tornat a ser la regió que s’ha endut la pitjor part. Els mitjans de comunicació australians informen avui d’una víctima mortal a la localitat de Ingham. Però de ben segur que, la bona gestió de la situació, realitzada a càrrec de les autoritats, i la correcta resposta per part de la ciutadania, ha salvat moltes vides humanes. La zona més afectada comprèn poblacions com Silkwood, Mission Beach, Innisfail, Cardwell i Tully. Aquestes dues últimes ciutats pràcticament han quedat esborrades del mapa.

El Servei de Meteorologia australià estima que la força de Yasi ha estat superior a la del cicló Larry, que l’any 2006 va destruir cases i comerços de la costa nordest, provocant danys materials valorats en mil millions de dòlars. Yasi va arribar a la costa amb categoria 5 (la més alta intensitat a l’escala Saffir-Simpson, que va de l’1 al 5). Les imatges i les dades obtingudes per satèl·lit, les mesures de la pressió dins de l’ull del cicló, i l’altura de la marea de tempesta registrada, indiquen que es van assolir ràfegues de vent de fins a 285 km/h.

Poc abans d’arribar a la costa de Queensland, Yasi ens va oferir imatges tan espectaculars com aquestes, captades per diversos satèl·lits meteorològics.

Yasi_sat1.jpg

Yasi_sat2.jpg

La instrumentació que va resistir al pas del cicló mostra una pressió atmosfèrica mínima d’uns 930 hPa, mesurats a Mission Beach i Tully, per on va passar el centre del cicló. Un canvi de direcció i de velocitat, poques hores abans de tocar terra, va fer que Yasi creués la costa amb marea baixa (uns 2 metres per sota de la màxima marea de tempesta), en una zona de baixa densitat de població. Aquest fet va reduir significativament el seu impacte destructiu.

La primera de les següents gràfiques ens mostra l’evolució de la pressió atmosfèrica a Willis Island, fins a poc abans de que es perdés la comunicació. En menys de 12 hores va haver-hi un descens superior als 60 hPa. A la segona, corresponent a les dades registrades per una boia del sistema d’alerta de tsunamis, també podem observar el brusc i fort descens de la pressió atmosfèrica, així com la disminució de la temperatura de l’aigua del mar, una de les principals fonts d’energia del ciclons tropicals.

Yasipressio.jpg

Yasipressiomar.jpg

El Dia de la marmota

dimarts , 1/02/2011

Demà, a la localitat de Punxsutawney (Pennsylvania), se celebrarà el Dia de la marmota. Aquesta festivitat, que en Bill Murray revivia innumerables vegades a la pel·lícula Atrapat en el temps, té com a principal protagonista a la marmota Phil. Cada 2 de febrer, des de 1887, els membres del Groundhog Club’s i nombrosos curiosos es reuneixen al voltant del cau d’aquest simpàtic animaló.

Al treure’l, si aquest s’amaga ràpidament és perquè s’ha espantat al veure la seva pròpia ombra. Això farà que estigui hibernant durant sis setmanes més. La raó és que si el sol llueix intensament a l’hivern és perquè predomina l’aire polar, molt sec i fred. En canvi, si no veiés l’ombra a causa de la nuvolositat i d’un aire més càlid i humit, que indicaria la imminència de la primavera, la marmota (l’animal més dormilega per excel·lència) posaria fi a la seva hibernació.

Als Estats Units i al Canadà, els grangers observen la marmota per a decidir quan plantar els seus cultius. Els defensors d’aquesta festivitat afirmen que el pronòstic del rosegador té una precisió d’entre un 75 i 90%. Però si consultem els estudis que s’han publicat al respecte, aquests arriben a conclusions ben diferents. Al Canadà, un estudi realitzat a 13 ciutats durant els darrers 30-40 anys, va establir un índex d’encerts del 37%. La National Climatic Data Center, a través del seus informes, ha establert que la precisió global de la predicció està al voltant del 39%.

Si voleu conèixer la predicció d’enguany de la marmota Phil, visiteu demà a la tarda la pàgina web oficial d’aquest esdeviment, que combina folklore i meteorologia.

El retorn de l’hivern

dimarts , 25/01/2011

La Setmana dels barbuts, tot i que va començar amb un temps força benigne, va acabar fent honor a la tradició. L’hivern ha tornat de forma sobtada i contundent, registrant-se els valors de temperatura més baixos de la present estació a tota Catalunya.

Les altes pressions sobre el Mediterrani, que ara fa una setmana provocaven temperatures superiors a les habituals, es van desplaçar cap a les illes Britàniques, originant una irrupció d’aire fred procedent del nord i centre del continent europeu. El canvi de temps es va iniciar la nit de dijous a divendres. On primer es va notar el descens tèrmic va ser a alta muntanya, on la sensació de fredor es va accentuar pels forts vents de component nord, amb cops màxims que van assolir els 150 km/h en alguns cims del Pirineu. La tramuntana també es va deixar sentir amb força a l’Empordà. Aquest vent va acumular nuvolositat a la cara nord de la serralada pirinenca, donant lloc a nevades febles durant la matinada de divendres.

L’entrada d’aire fred es va anar consolidant al llarg del cap de setmana. Matinades gèlides, amb temperatures sota zero a pràcticament totes les comarques. Glaçades, de fortes a molt fortes a tot l’interior i nord del país. Aquestes han estat negres, fruit de l’escassa humitat ambiental. Alguns dels valors més baixos registrats, segons ha informat Meteocat, van ser: -19,1ºC a Sasseuba (2.228 m)(Val d’Aran); -17,5ºC a Certascan (2.400 m) (Pallars Sobirà); -15,9ºC a Port del Comte (2.316 m)(Solsonès); -15,6ºC a Das (Cerdanya); -10,9ºC a la Seu d’Urgell (Alt Urgell); -11,5ºC a Prades (Baix Camp), entre d’altres molts registres. En general, les mínimes van oscil·lar entre els -19 i -15ºC al Pirineu, entre -15 i -10ºC al Prepirineu i Depressió central, entre -10 i -4ºC al prelitoral i entre -4 i 1ºC a les comarques litorals.

Durant la nit de dissabte a diumenge, la inestabilitat es va manifestar en forma de petits ruixats a la costa central, sobretot en el Barcelonès i el Maresme. En alguns punts van caure, de forma anecdòtica, petits flocs de neu o neu granulada. A primera hora del matí de diumenge es va poder observar la serralada de Marina lleugerament enfarinada per sobre els 350 metres, tal i com ens mostra la següent fotografia realitzada, des de Badalona, per l’Oriol Rodríguez.

La setmana ha començat mantenint-se aquest ambient de rigorós hivern. Les baixes temperatures han tornat a ser notícia, especialment a les planes interiors. En canvi, als observatoris meteorològics d’alta muntanya ja s’ha començat a notar una lleugera recuperació de les temperatures, degut a que l’entrada d’aire fred ja s’ha tallat. Aquesta situació d’estabilitat i fred es mantindrà avui i demà. A partir de dijous, nou canvi de temps. Una activa pertorbació avançarà des del sector de les illes Canàries cap a la mediterrània occidental. Durant el seu desplaçament podrà impulsar vents de component est sobre Catalunya, donant lloc a precipitacions. Caldrà estar atents a les properes actualitzacions dels mapes del temps, ja que degut a tot l’aire fred emmagatzemat al llarg d’aquestes jornades, podria ser que els primers ruixats fossin en forma de neu a cotes baixes o de pluja engelant. Aquestes situacions de llevant poden arribar a deixar importants quantitats de precipitació a la meitat oriental del país, que serien també en forma de neu al Pirineu, on a hores d’ara és necessària una bona nevada.