Arxiu de la categoria ‘Meteorologia’

La Setmana dels Barbuts

divendres, 14/01/2011

En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, popularment s’ha batejat tal lapse de temps amb el nom de la “Setmana dels Barbuts”.

Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Fruitós (20 de gener), Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

La Setmana dels Barbuts ha estat considerada, a través d’anys i panys, com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Segons “Assaig d’un vocabulari meteorològic català” escrit per Eduard Fontserè (1948), al nostre país el dia de menor temperatura mitjana s’escau cap al 15 de gener.

Mapa500hPa_15012011.jpg

Enguany però, observant els diversos models meteorològics, no serà aquesta la setmana més freda de l’any.  La presència d’altes pressions sobre la Mediterrània occidental provoca que les depressions circulin per latituds superiors a la nostra. El temps està sent anticiclònic, marcat pel domini del sol i amb unes temperatures diurnes molt suaus, tenint en compte l’època de l’any en la qual ens trobem. Hi ha però una excepció: a les planes interiors de Catalunya no gaudeixen d’aquesta bonança meteorològica degut a la formació de boires. Cada dia que passa són més persistents, donant lloc a un ambient fred i humit. Durant les properes jornades seguirem amb aquesta tònica de temps, a l’espera d’un descens de les temperatures previst cap a mitjans de la setmana vinent.

Queensland sota l’aigua

diumenge, 9/01/2011

El tram final de la tardor i l’inici de l’hivern, pluviomètricament parlant, han estat secs o molt secs a gran part de Catalunya. Avui però, parlem d’una altra zona del planeta, on la situació meteorològica que estan vivint és completament inversa a la nostra. Viatgem lluny, molt lluny. Fins a Austràlia, el sisè país més gran del món. I concretament fins a l’estat de Queensland, situat al nordest del país.

Sovint, Queensland és anomenat l’Estat del Sol, degut al seu clima càlid, ja que gran part d’aquest es troba en zona tropical. Hi ha dues estacions ben marcades: un hivern, amb temperatures càlides i mínima pluviometria, i un període d’estiu sofocant, amb altes temperatures i els majors nivells de precipitació.

Durant els últims dos mesos, les intenses precipitacions han estat notícia en aquest estat australià. Un fenomen de La Niña, inusualment fort, ha provocat aquestes greus inundacions, que a la vegada han fet que tota aquesta àrea s’hagi tenyit de color verd, després d’haver patit una greu sequera al llarg dels darrers anys. El desbordament de molts cursos fluvials i l’acumulació de gran quantitat d’aigua a les planes ha afectat a més de 200.000 persones.

Les següents fotografies van ser realitzades els dies 14 de desembre de 2010 i 4 de gener de 2011, pel satèl·lit Aqua de la NASA. Comparant-les podem veure tot el terreny que ha quedat  sota les aigües, com a resultat del desbordament de rius com el Dawson, Mackenzie o el Fitzroy, que al final del seu recorregut aboquen una gran quantitat d’aigua al Mar de Corall.

Queensland1.jpg

Queensland2.jpg

Un dels nuclis de població més afectats ha estat la ciutat de Rockhampton. Amb un cens d’uns vuitanta mil habitants, aquesta ciutat gaudeix d’uns 300 dies de Sol a l’any, el que facilita les activitats turístiques, sobretot a l’aire lliure. En aquests moments, la situació és ben diferent. Una part important del nucli urbà es troba completament inundada per les aigües del riu Fitzroy i molts dels seus ciutadans han estat evacuats. A hores d’ara es manté aïllada per terra i aire, ja que l’autopista del sud i l’aeroport estan sota l’aigua. Segons ha informat l’Australian Bureau of Meteorology, el passat 7 de gener de 2011, el riu Fitzroy va assolir una alçada de 9,15 metres, uns 2,15 metres per sobre de la fase d’inundació. Preveuen que, durant la propera setmana, el nivell del riu començarà a disminuir molt lentament.

El satèl·lit Terra de la NASA ens ofereix una imatge del passat 7 de gener de 2011, amb la seva corresponent ampliació, de la important massa d’aigua que cobreix part de la ciutat de Rockhampton. Des del passat 1 de novembre de 2010 fins avui, en aquesta ciutat s’han recollit un total de 686,8 litres/m². La mitjana anual, del període 1939-2010, és de 803,6 litres/m². Moltíssima aigua caiguda en poc més de dos mesos.

Rockhampton1.jpg

Rockhampton2.jpg

Blanca Nova York

dimarts , 28/12/2010

La costa est nord-americana ha viscut, entre els dies 26 i 27 de desembre de 2010, una gran nevada que passarà als anuaris meteorològics. La vida diària a diversos estats ha quedat gairebé paralitzada. Els transports (aeri, ferroviari i per carretera) s’han vist greument afectats, dificultant notablement la mobilitat de milers de persones.

Nova York ha patit la sisena nevada més forta en la història de la ciutat. Les imatges i les informacions que han arribat des de la ciutat dels gratacels ens donen una idea de la magnitud del fenomen. Segons el National Weather Service, els 70 centímetres de neu mesurats al Central Park superen els registres del 26 de desembre de 1947, quan la ciutat va quedar sepultada sota 67 centímetres de neu i més de 70 persones van perdre la vida.

El satèl·lit Aqua de la NASA va captar ahir aquesta imatge, on podem apreciar la gran extensió de terreny coberta per la neu. Tota la franja costanera ben blanca, inclosa la coneguda l’illa de Manhattan. El centre de l’activa depressió, molt ben definit, es deplaçava cap a la costa del Canadà.

EastUSA271210.jpg

El National Operational Hydrologic Remote Sensing Center, a través de la seva pàgina web, ofereix en temps real el gruix de neu acumulat a qualsevol punt dels Estats Units. Ahir al matí (primera hora de la tarda a Catalunya), els gruixos de neu a l’àrea metropolitana de Nova York oscil·laven entre les 12 i 20 inches, és a dir, entre els 30 i 51 centímetres.

SnowNY271210.jpg

A l’estat veí de New Jersey també va caure una gran quantitat de neu. En Michael Black en va ser testimoni i ho ha volgut mostrar a la resta del món a través aquest original vídeo, registrat amb la tècnica time-lapse. Són 40 segons que equivalen a 20 hores de nevada, durant les quals van caure 32 inches (uns 81 centímetres) de neu. Unes imatges que valen més que mil paraules.


El regne de la boira

dimecres, 15/12/2010

La boira és la formació de núvols arran de terra com a conseqüència de la condensació del vapor d’aigua present en l’aire. Existeixen diversos tipus, però en aquesta ocasió parlem de la boira d’irradiació. S’anomena així degut a que la seva formació és provocada pel refredament del sòl per irradiació. Habitualment apareix durant les nits, quan la calor absorbida per la superfície terrestre durant el dia s’irradia de nou cap a l’atmosfera.

Aquest refredament per irradiació comporta una condensació de les capes immediatament superiors al nivell del sòl. Si la capa d’aire humit és prima, es forma la rosada; si la capa d’aire humit és més gruixuda, es forma la boira (i també rosada). Aquesta boira oscil·la entre els 0 i els 300 metres d’altura, i l’efecte més evident és la reducció de la visibilitat. Normalment es dissipa durant les primeres hores del matí, quan els raigs del Sol escalfen el terreny. No obstant, l’acumulació de molt aire fred, l’absència de vent o la presència d’alguns núvols mitjos pot provocar que la boira no es dissipi durant tota la jornada. I inclús, pot persistir al llarg de diversos dies.

Durant aquestes últimes jornades, la boira ha estat present a moltes comarques de l’interior de Catalunya. El Pla de Lleida és una de les àrees on és habitual que es formi, especialment durant l’hivern i sota el domini de les altes pressions. La següent imatge, presa el passat 11 de desembre de 2010, pel satèl·lit Aqua de la NASA, ens mostra la boira situada al llarg de la vall del riu Ebre. Fora d’aquesta àrea, el sol s’imposava amb claredat, podent observar també la neu acumulada a la serralada pirinenca.

Aquesta dualitat de sol-boira va quedar palesa en els valors de temperatura registrats per les estacions meteorològiques automàtiques de la xarxa Meteoclimatic. A les comarques del Pla de Lleida, l’ambient va ser de ple hivern, amb poca oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit. En canvi, en d’altres comarques van poder gaudir d’un ambient més confortable, amb unes temperatures màximes que en algunes localitats van arribar fins als 17 graus.

El fred també marxa de pont

dilluns, 6/12/2010

L’1 de desembre va començar l’hivern meteorològic, que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer. Enguany però, el fred ja feia dies que havia arribat a Catalunya. Les baixes temperatures han estat notícia durant la segona quinzena de novembre i les primeres jornades del present mes. La disposició dels diversos centres d’acció ha afavorit l’arribada de masses d’aire fred, procedents de latituds superiors. Les glaçades han estat destacables a moltes zones del nord i l’interior del país. Al Pirineu, tant a alta muntanya com en algunes valls, s’han assolit temperatures mínimes inferiors als -10ºC i, puntualment, per sota del llindar dels -15ºC.

El passat 30 de novembre, l’arribada d’una pertorbació en combinació amb la massa d’aire fred que hi havia instal·lada a Catalunya, va produir la primera nevada a cotes baixes de la temporada. Va nevar a gran part del Pirineu i del Prepirineu, però també ho va fer a la Depressió Central per sobre dels 500 metres. En alguns punts, els gruixos de neu van superar els 20 centímetres.  A La Seu d’Urgell (capital de l’Alt Urgell, situada a 691 metres sobre el nivell del mar) es van mesurar gruixos d’entre 9 i 15 centímetres, depenent del barri. A continuació, tres fotografies de la ciutat ben coberta de neu realitzades per Albert de Gracia.

Aquest fred no ha estat exclusiu de casa nostra. L’ambient plenament hivernal ha afectat a gran part del continent europeu. Durant la darrera setmana hem pogut llegir a l’ARA com la neu provocava problemes en el trànsit aeri d’alguns països pròxims al Mar del Nord o com les gèlides temperatures s’enduien la vida de diverses persones a Polònia. El mapa d’anomalies tèrmiques, que setmanalment elabora el Climate Prediction Center de la NOAA, ens mostra en colors blaus les àrees on la temperatura ha estat inferior a la mitjana. Mentrestant, al sudest d’Europa han viscut una veritable onada de calor fora de temporada. A Turquia, Grècia i els Balcans han registrat temperatures màximes que s’han aproximat als 30ºC  i mínimes superiors als 20ºC. Segurament ha estat un fet sense precedents, en un mes de desembre, en aquesta zona del planeta.

Com podem veure, la meteorologia és ben diversa i canviant. Podem passar d’un extrem a un altre, en poc espai o temps. Tant és així que el fred de les últimes jornades ha quedat ràpidament substituït per un ambient molt més suau. La presència d’una pertorbació a l’oest de la península està impulsant vents de component sud, molt més càlids. Les temperatures, tant diurnes com nocturnes, han experimentat un clar ascens. Segons els models meteorològics tocaran sostre el proper dimecres, amb màximes que podrien arribar fins als 20ºC a punts del litoral. I a partir de dijous, de nou cap a l’hivern, amb un nou descens tèrmic. No hi ha temps per a l’avorriment!

Ha nevat a gran part del Pirineu i del Prepirineu, però també ho ha fet a punts de la Depressió central per sobre dels 500 metres d’alçada