Arxiu de la categoria ‘Meteorologia’

Estabilitat anticiclònica

dilluns, 18/06/2012

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix anticicló com la regió de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta a l’àrea central que a les àrees envoltants i on s’estableix una circulació de l’aire en el sentit de les busques del rellotge a l’hemisferi nord i en el sentit contrari a l’hemisferi sud.

En línies generals, el terme anticicló va associat a bon temps i cels relativament clars. Això mateix és el que va succeir a principis d’aquest mes davant la costa de Tasmània (Australia)… tot i que d’una forma força espectacular.

El satèl·lit Aqua de la NASA, a través de l’espectròmetre d’imatges de resolució moderada (MODIS), va obtenir aquesta singular imatge d’un forat de forma ovalada, d’aproximadament uns 1.000 quilòmetres de diàmetre, sobre un mar d’estratocúmuls marins. Un potent anticicló situat a la Gran Badia Australiana, amb pressions que en el seu centre van superar els 1.040 hPa, va ser-ne el responsable de la seva formació.

Els mapes del temps publicats per l’Australian Bureau of Meteorology mostraven com l’àrea lliure de nuvolositat coincidia amb la forma de la zona d’altes pressions. No obstant, els centres del forat i de l’anticicló no van condicidir exactament, ja que el centre del darrer estava situat al flanc occidental de la zona amb el cel serè, a uns 100 quilòmetres del mar de núvols.

En una zona d’altes pressions, els vents bufen cap a l’exterior i s’allunyen cap a les àrees de baixes pressions. Això comporta que hi hagi una subsidència, on l’aire que hi ha a la vertical cau per a reemplaçar-lo. Aquest aire s’escalfa, augmentant la velocitat d’evaporació i fent difícil que pugui sostenir els núvols. En canvi, a les àrees de baixes pressions té lloc una convergència, on l’aire ascendeix, generant núvols i un temps més inestable.

És època d’huracans!

divendres, 1/06/2012

A la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA), cada primer de juny declaren inaugurada la temporada d’huracans a l’Atlàntic nord. Durant els propers mesos, fins al 30 de novembre, es donaran les condicions favorables per a que es formin aquests sistemes de tempestes, caracteritzats per una circulació tancada al voltant d’un centre de baixa pressió i que produeixen forts vents i abundants precipitacions. A les àrees litorals també provoquen un augment del nivell del mar acompanyat d’un fort onatge. Els huracans, juntament amb els tornados, són els fenòmens meteorològics més devastadors que podem observar en el nostre planeta.

Enguany però, ha quedat demostrat que la natura no entén de calendaris. El 19 de maig es va formar la primera tempesta tropical de la temporada, que va rebre el nom d’Alberto. I aquest darrer cap de setmana va ser el torn de Beryl, que va tocar terra diumenge a la nit, prop de Jacksonville Beach, al nordest de l’estat de Florida, amb vents màxims sostinguts de 110 quilòmetres per hora. Segons els meteoròlegs de la NOAA, aquesta és la primera vegada que una tempesta tropical amb aquesta intensitat toca terra en un mes de maig als Estats Units d’Amèrica.

Depressió tropical Beryl, afectant als estats de Florida i Georgia. (28-05-2012) – NASA

Des de l’Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, amb seu a Miami (Florida), preveuen que la temporada d’huracans d’aquest any sigui “normal”, tenint en compte les condicions actuals de l’atmosfera i de l’oceà. Els models numèrics indiquen la possible formació d’entre 9 i 15 tempestes tropicals, de les quals entre 4 i 8 esdevindran ciclons tropicals (ó huracans). D’aquests, entre 1 i 3 seran de categoria major (de 3 a 5 a l’escala Saffir-Simpson). Analitzant el període 1981-2010, cada temporada es formen una mitjana de 12 tempestes tropicals. D’aquestes, sis esdevenen huracans, incloent-hi tres de categoria major.

Els noms previstos per als ciclons tropicals d’aquesta temporada són: Alberto, Beryl, Chris, Debby, Ernesto, Florence, Gordon, Helene, Isaac, Joyce, Kirk, Leslie, Michael, Nadine, Oscar, Patty, Rafael, Sandy, Tony, Valerie i William.

Vòrtexs de von Kármán

diumenge, 6/05/2012

Als que ens agrada la meteorologia, són moltes les vegades que ens quedem observant amb deteniment les curioses formes que presenten els núvols. Cada un d’ells és unic i sovint la seva forma ens recorda a la d’algun objecte o ésser viu.

Des de l’entrada en funcionament dels satèl·lits artificials tenim una altra perspectiva de la coberta nuvolosa que envolta el nostre planeta. Situats a uns quants centenars o milers de quilòmetres sobre la superfície terrestre, aquests enginys ens ofereixen imatges que ens permeten conèixer millor l’origen i el perquè de les capritxoses formes que presenten els diferents tipus de núvols.

L’enginyer i físic Theorodore von Kármán (1881-1963) és conegut per les seves investigacions sobre la dinàmica de fluids i el seu treball pioner sobre un fenomen conegut avui com a vòrtexs de von Kármán. Es tracta de llargues cadenes de remolins en espiral que es formen allà on el flux d’un fluid es veu pertorbat per un objecte. L’atmosfera es comporta com un fluid i, per tant, l’ala d’un avió, un pont, o inclús una illa poden originar aquest vòrtexs.

A la imatge superior, l’illa noruega de Jan Mayen, situada al nord de l’oceà Atlàntic, és la responsable d’aquest patró de núvols en espiral. El flux de vents procedents del nord es troben amb el volcà Beerenberg, un cim nevat a l’extrem oriental de l’illa que s’eleva fins als 2.227 metres sobre el nivell del mar. Quan els vents circulen al seu voltant, la pertorbació en el flux es propaga aigües avall en forma d’una doble fila de vòrtexs que alternen el seu sentit de gir.

A les illes Canàries també és freqüent observar aquest curiós conjunt de núvols. En aquesta àrea del planeta dominen els vents del nordest, coneguts com alisis. A sotavent de les illes, en unes determinades condicions d’estabilitat atmosfèrica i inversió tèrmica, es formen aquests carrers de vòrtexs que, des de la superfície terrestre, és difícil de poder-los observar.

Font imatges: NASA

Nevada de primavera

dimecres, 28/03/2012

Coincidint amb el canvi d’estació astronòmica i després de pràcticament quatre mesos de sequera, les precipitacions van reaparèixer la setmana passada a Catalunya. Entre dimarts i dijous, els ruixats, les tempestes i les nevades van ser la notícia meteorològica a totes les comarques. El territori estava ben assegedat, ja que les darreres precipitacions generals i abundants van tenir lloc el passat mes de novembre.

L’àrea de l’Altiplà central, on la sequera pot malmetre moltes collites, va ser la que menys quantitat de precipitació va rebre. A la resta del país va ploure amb més generositat, amb registres que van superar els 100 litres per metre quadrat al massís del Port i a les muntanyes del prelitoral tarragoní. I al vessant sud del Pirineu, diversos observatoris van recollir quantitats superiors als 150 litres per metre quadrat. El Servei Meteorològic de Catalunya va el·laborar el següent mapa, amb les precipitacions registrades durant aquest episodi.

Finalment, el Pirineu i Prepirineu van rebre la nevada més abundant i extensa de la temporada. Fins ara, les nevades més importants s’havien concentrat només al vessant nord de la serralada pirinenca. El sector oriental tan sols presentava una mica de neu a les cotes més altes. Tot feia preveure que el desglaç d’enguany seria ben escàs. Però en qüestió d’hores, la situació va canviar per complet, quedant tot ben cobert per la neu. Gràcies a aquesta nevada, les estacions d’esquí de fons han pogut obrir, ja que aquesta temporada no havien rebut prou neu per a poder pràcticar aquest esport d’hivern.

El satèl·lit Terra de la NASA, situat a uns 700 quilòmetres de la superfície terrestre, ens va permetre observar la magnitud de la nevada. La diferència entre dues imatges, realitzades els dies 14 i 24 de març de 2012, és prou evident. A les cotes altes es van acumular entre 50 i 100 centímetres de neu nova.

Però res millor que poder gaudir in situ d’aquesta nevada. En Bernat Baylina ens ha fet arribar les següents fotografies des de les estacions d’esquí de Port-Ainé i Espot. Realment fa goig veure les muntanyes del Pallars Sobirà ben cobertes de neu!

La neu també va arribar a les comarques del Prepirineu, com ara al Solsonès. Àlex Gomà, observador meteorològic del Port del Comte, va fer el seguiment de la nevada via Twitter. Els 40-50 centímetres de neu nova li van permetre realitzar fotografies ben maques i espectaculars com aquestes dues obtingudes al municipi de La Coma i la Pedra. Tot va quedar ben cobert per la neu, inclús aquest vehicle (model Seat Panda).

Alerta per tornados

dilluns, 5/03/2012

Aquest hivern ha estat inusualment càlid als Estats Units d’Amèrica. Segons ha informat el National Weather Service, aquesta podria ser una de les causes que explicarien els forts temporals que han originat nombrosos i destructius tornados durant aquests dos mesos i escaig del 2012. Durant la segona quinzena de gener però sobretot durant la darrera setmana, aquests fenòmens de temps sever han ocupat les portades de molts mitjans de comunicació.

Durant dos dies, un potent sistema de tempestes va afectar a més de 10 estats del midwest i del sud, des de la costa del golf de Mèxic fins a la regió dels Grans Llacs, provocant greus danys que les autoritats encara estan avaluant. Es van comptabilitzar més d’un centenar de tornados, amb cops màxims de vent huracanats, de fins a 257 quilòmetres per hora.

La següent animació d’imatges del satèl·lit GOES-East, elaborada per la NASA, ens permet veure l’evolució de les grans tempestes i tornados durant el passat 2 de març de 2012.


Malauradament, 39 persones han perdut la vida i diverses desenes n’han quedat ferides com a conseqüència d’aquest fort temporal. Segons el National Climatic Data Center, aquest març podria ser el més mortífer a causa dels tornados, ja que l’any 1994, en tot el mes, van morir 40 persones.

Amb aquest atípic inici de la temporada de tornados, preocupa força el temps que tindrà lloc durant la primavera, l’època de l’any més favorable a la seva formació. Fins al 4 de març, la mitjana diària de tornados, entre el 2005 i 2011, és de 123. I enguany ja s’han comptabilitzat 272! No és un bon presagi de cara als propers mesos.

Els mecanismes atmosfèrics que generen els tornados no es coneixen ben bé del tot. Acostumen a formar-se relacionats amb les tempestes, quan aquestes entren en la fase de maduresa, en la qual un ràpid ascens d’aire càlid i humit del terra cap a la base del cumulonimbus allibera una gran quantitat de calor latent de la condensació de la humitat de l’aire. Un altre factor determinant és la presència de dues masses d’aire amb característiques molt diferents: una de molt càlida i humida i una altra de freda i més seca.

Entre els anys 1981 i 2010, la mitjana anual de tornados als Estats Units d’Amèrica és de 1122. Tal i com podem veure en el següent mapa elaborat per la NOAA, l’estat de Texas registra una mitjana de fins a 150 tornados a l’any. Disposar d’un refugi subterrani al costat de la casa sembla imprescindible per a sobreviure als tornados en aquest estat del sud del país.

La #siberiana2012

dilluns, 20/02/2012

Després de dues setmanes ben carregades de meteorologia vam dir adéu a la onada d’aire fred (d’origen siberià però també de característiques polars durant les últimes tres jornades) que va afectar al continent europeu. Les baixes temperatures, el vent, el gel i la neu van ser els protagonistes d’aquesta situació que passarà als anuaris meteorològics.

La National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) ha publicat el mapa d’anomalia tèrmica d’Europa entre els dies 5 i 11 de febrer de 2012. Queda ben palés que les temperatures van ser notablement més baixes respecte a les habituals per aquesta època de l’any.

En general, la irrupció d’aire fred va ser bastant seca. No obstant, durant alguns dies van haver-hi nevades a cotes baixes en sectors del país on habitualment no hi neva gaire. La neu també va reaparèixer al Pirineu durant l’inici i al final d’aquest episodi, acumulant-se gruixos importants, novament al sector occidental i sobretot a la cara nord. Les imatges que diàriament realitza el satèl·lit Terra de la NASA ens permeten veure com ha evolucionat la superfície de la serralada pirinenca coberta per la neu. El canvi, en tan sols un mes de diferència, ha estat molt notable.

Durant aquestes gèlides jornades, nombrosos aficionats a la meteorologia van agafar la seva càmera i van sortir a fotografiar el territori, ben glaçat i nevat, tot suportant les baixes temperatures. A continuació una petita selecció fotogràfica d’aquesta #siberiana2012:

- En Jordi Costa, fent un recorregut pel Cabrerès, va fotografiar l’espectacular Salt de la Foradada, a Cantonigrós, completament glaçat. A Rupit, el riu s’havia convertit en una autèntica pista de gel, on moltes persones aprofitaven per a fer-se fotografies, tot passejant-ne per sobre i al costat dels grans caramells que penjaven d’una balma.

 

- A la comarca d’Osona també va fer força fred. El dia 5 de febrer, el riu Ter estava ben glaçat i cobert per una fina capa de neu al seu pas per La Gleva. La fotografia va ser realitzada per en Manel Dot.

- Al Pirineu és on es van assolir els valors més baixos de temperatura. Des de la Seu d’Urgell, Andreu Martin ens mostra com de glaçat estava el Parc Olímpic del Segre. Durant uns quants dies, fer esport en aquest espai va ser tot un repte per als diversos esportistes que habitualment s’hi entrenen. A alta muntanya, les condicions meteorològiques van ser més severes. La neu i el fort vent encara van accentuar més la sensació de fredor que hi regnava en aquelles altures. El Port de la Bonaigua va quedar tancat diverses jornades degut a la gran quantitat de neu caiguda i a l’elevat risc d’allaus. Tan sols alguns vehicles autoritzats i equipats amb cadenes van poder-hi accedir.

- Les glaçades van ser generals a tot el país, inclús a la mateixa costa. Les fonts, estanys i aiguamolls repartits al llarg del litoral català també van veure com l’aigua es convertia en gel. Al barri de Sant Andreu de Barcelona, la temperatura va baixar fins als -2,7ºC durant la matinada del 5 de febrer. La nit abans, en Sergi Corral va omplir amb aigua diversos tests i cubells al terrat de casa seva. A l’endemà va poder constatar com tota l’aigua s’havia transformat en blocs de gel com el que ens mostra en aquesta fotografia.

La Candelera (2 de febrer)

diumenge, 29/01/2012

Diu la dita popular: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu“. Els models meteorològics ens indiquen que el fred serà notícia aquesta propera setmana, amb unes temperatures que podrien tocar fons entre divendres i dissabte. Encara però hi ha força incertesa per a poder precisar si aquest fred intens anirà acompanyat de neu a cotes baixes.

Aquest cap de setmana hem tingut un primer tast, amb un marcat descens de les temperatures i amb la reaparició de les nevades. Les més abundants s’han concentrat al Pirineu occidental, especialment a la seva vessant nord, amb gruixos que a la Val d’Aran i Pallars Sobirà han arribat fins als 40 centímetres. Entre la nit de dissabte i matí de diumenge, la neu també ha aparegut en algunes comarques de Girona i l’interior de Barcelona. En aquesta àrea, els gruixos de neu han estat molt més discrets.

En Manel Dot, observador meteorològic de Vic, ens ha fet arribar un parell de fotografies que ens mostren l’enfarinada que hi hagut a la comarca d’Osona, concretament al Coll de Revell i a l’entorn de la població d’Espinelves.

Aquests propers dies caldrà abrigar-se i estar molts atents a les prediccions meteorològiques. L’hivern arriba tard però sembla que ho farà amb força.

Refranys meteorològics (I)

dimarts , 24/01/2012

Aquesta crònica és la primera d’una petita sèrie de quatre, de publicació trimestral, dedicades a les dites populars relacionades amb la meteorologia. Actualment, gràcies als avanços científics i tecnològics, disposem de diverses eines que ens ajuden a fer les prediccions del temps d’una forma cada cop més acurada. No obstant, cal tenir sempre present la saviesa popular que s’ha anat constituint al llarg dels segles. Són moltes les persones que, generació rera generació, han transmès les seves vivències, sovint marcades per esdeveniments de caire meteorològic.

Comencem amb un recull de dites populars corresponents als tres primers mesos de l’any. El fred, la neu i la pluja, així com referències al món agrari i a algunes espècies animals, ens permeten conèixer quin és el temps típic d’aquesta època de l’any, que comprèn l’hivern i l’inici de la primavera.

Gener:

– Aigua de gener, tot l’any va bé.

– Flors de gener no omplen el graner.

– Al gener, lluna en el cel a la terra fa gel.

– En gener, tanca la porta i encén el braser.

– La neu de gener, s’asseu com un cavaller.

– Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger.

– Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred.

– Aigua de gener, omple bótes i graner.

– Al gener, cada ovella amb el seu corder.

– A despit del gener floreix l’ametller.

 Febrer:

– La neu al febrer, fuig com un gos llebrer.

– A despit del febrer, floreix l’ametller.

– Per la Candelera, eixuga la bugadera.

– Al febrer, una estona al sol i l’altra al braser.

– Quan la Candelera plora, el fred és fora. Quan la Candelera riu, el fred és viu.

– Aigua de febrer, ordi al graner.

– Pel febrer has de llaurar el que pel març vulguis sembrar.

– Pel febrer, abriga’t bé.

– Si no plou pel febrer, mal va el graner.

– Si el febrer riu, el fred reviu.

Març:

– La lluna vella de març, no marxa sense glaç.

– Març ventós i abril plujós, fan al pagès orgullòs.

– Març que no marceja, tot l’any li porta enveja.

– Si al març sents tronar, pa blanc per menjar.

– Març marçot, al matí cara de gos i per la tarda esplendorós.

– Per Sant Josep, verdeja el cep.

– Per Sant Pacià, l’oreneta ve i el tord s’en va.

– Fins que el març sia passat, no donis parer del teu sembrat.

– Si ni podes pel març, no veremaràs.

– Aigua de març, herba als sembrats.

Boires gebradores

dimarts , 17/01/2012

El temps de la setmana passada va estar marcat per la presència de les altes pressions. A l’hivern, aquestes situacions d’estabilitat atmosfèrica donen lloc a un temps ben contrastat depenent del lloc on ens trobem. A les comarques del litoral i prelitoral, així com a alta muntanya, el cel serè i el sol acostumen a ser els protagonistes, amb nits fredes però migdies relativament agradables. En canvi, a les fondalades de l’interior el temps és radicalment diferent.

L’aire fred i humit es va acumulant degut a l’orografia i la manca de ventilació. Es produeix la condensació de les capes immediatament superiors al nivell del sòl, formant bancs de boira que provoquen una notable reducció de la visibilitat. Quan la temperatura de l’aire baixa per sota dels 0ºC, el vapor d’aigua se sublima en cristalls de glaç sobre les superfícies verticals, principalment en les puntes i arestes dels objectes, i que, creixent cara al vent, acumulen gruixos de gebre d’una espessor considerable, en forma d‘escames, agulles, plomes o ventalls.

Són les anomenades boires gebradores, que enblanquinen el paisatge com si hagués nevat. Si les boires persisteixen durant diverses jornades, el pes del gebre que es va acumulant pot provocar la caiguda d’arbres, així com de torres d’alta tensió o cables de telèfon. A més a més, cal extremar la precaució a l’hora de circular per les carreteres.

Tot i el fred intens, molts aficionats a la meteorologia van recórrer algunes de les comarques afectades per les boires gebradores, gaudint d’aquestes boniques estampes hivernals. Les fotografies que van fer són realment espectaculars, mostrant-nos la magnitud i bellesa d’aquest fenomen meteorològic.

A continuació podeu veure una sel·lecció de fotografies realitzades per Eduard Marimon Vall i Eduard Valero Vilella, concretament al llarg de la carretera que uneix les poblacions de Belltall i Forès, a la Conca de Barberà. Podem apreciar els notables gruixos de gebre acumulats, tant a la vegetació com sobre els objectes. Diversos arbres van patir les conseqüències de l’excés de gebre.

Esperant el fred i la neu

dilluns, 9/01/2012

Durant els últims mesos hem pogut constatar com el temps meteorològic no està gaire sincronitzat amb el nostre calendari. Els darrers canvis d’estació han arribat amb un cert retard i, quan finalment s’han produït els esperats canvis de temps, aquests han estat notables. L’estiu no va arribar fins a la segona quinzena d’agost, després d’una part del juny i de tot el juliol marcats per les precipitacions i unes temperatures bastant fresques. La calor va ser intensa fins ben entrat el setembre, acompanyada d’una absència de precipitacions que va persistir fins a finals d’octubre. Al llarg de cinc setmanes, els ruixats i les tempestes van ser notícia a gairebé tot el país, posant punt i final a una greu sequera que feia mesos que vivíem.

En aquests moments hauríem d’estar parlant d’irrupcions d’aire fred, procedents del nord i l’interior del continent europeu, i de nevades. Però res de res. L’hivern torna a arribar tard. El passat desembre va ser un mes molt sec a gran part de Catalunya. Molts observatoris meteorològics no van comptabilitzar ni una sola gota de pluja. Les altes pressions van bloquejar l’arribada d’actives pertorbacions. El pas d’agunes línies frontals, impulsades pel vent del nordoest, tan sols van deixar neu al Pirineu occidental. A la resta de comarques, temps força tranquil, amb unes temperatures superiors a les habituals per a l’època de l’any.

El 2012 ha començat amb la mateixa llei de temps. L’anticicló es manté situat al sud del continent i el fred intens encara no ha vingut a visitar-nos. Aquesta estabilitat atmosfèrica provoca dos tipus de temps depenent de l’àrea on ens trobem. A les comarques de l’interior es formen bancs de boira que mantenen l’ambient fred, fent-se cada dia una mica més extensos i persistents. En canvi, al litoral i al Pirineu s’imposa el sol, amb unes temperatures força agradables al centre del dia. Aquests dies també cal destacar les marcades inversiones tèrmiques que es produeixen a molts punts del territori.

Alguns models meteorològics comencen a insinuar possibles canvis de cara a la setmana vinent, quan l’anticicló podria desplaçar-se i permetre l’arriba de pertorbacions i masses d’aire més fredes. Caldrà veure que acaba passant finalment però, tard o d’hora, el fred i la neu arribaran. Mentrestant podem gaudir del següent vídeo, fet amb la tècnica timelapse, d’una forta nevada que va caure fa un parell d’anys a Baltimore (EUA), deixant un gruix de fins a 64 centímetres de neu. Al llarg dels propers mesos, tindrem alguna nevada d’aquesta magnitud a casa nostra?