Un 2014 amb El Niño?

diumenge, 4/05/2014

Les temperatures subsuperficials de les aigües del Pacífic tropical s’han elevat fins a nivells similars als que solen registrar-se abans de l’inici d’un episodi d’El Niño, i els models climàtics estudiats pels experts de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) prediuen un escalfament progressiu del Pacífic tropical durant els propers mesos. La majoria de models indiquen que podria produir-se un episodi d’El Niño cap a mitjans d’any, tot i que encara és massa aviat per determinar quina serà la seva intensitat.

El Niño es caracteritza per temperatures inusualment càlides de la superfície de l’oceà a la part central i oriental del Pacífic tropical. Repercuteix de forma important sobre el clima de moltes parts del món i eleva les temperatures de tot el planeta. El seu fenomen oposat és La Niña, que està associat al refredament.

Secció transversal de la temperatura mitjana de cinc dies en els primers 300 metres de l’Oceà Pacífic respecte a la temperatura mitjana del període 1981-2010 corresponent al 18 d’abril de 2014.

Des del segon trimestre de 2012 els indicadors del fenomen El Niño/Oscil·lació del Sud (ENOS) (temperatures de la superfície del Pacífic tropical, la pressió al nivell del mar, la nuvolositat i els vents alisis) s’han mantingut en general en nivells neutres. No obstant això, des de febrer s’han donat dos episodis de vents forts de l’oest i un debilitament generalitzat dels vents alisis al Pacífic tropical. Això ha generat un escalfament considerable de les aigües sota la superfície del Pacífic central, el que històricament ha estat un precursor d’un episodi d’El Niño. Encara que no és possible assegurar que aquesta situació vagi a desembocar en un episodi d’El Niño, com més perduri el debilitament dels vents alisis i més temps es mantinguin càlides les temperatures subsuperficials per sobre de la mitjana, més alta és la probabilitat que es produeixi un episodi d’El Niño.

Els pronòstics dels models assenyalen que hi ha possibilitats bastant grans que es produeixi un episodi d’El Niño, probablement cap al final del segon trimestre del 2014, segons indica el Butlletí El Niño/La Niña que s’elabora recopilant les dades que aporten els experts sobre el clima i els models de pronòstic de tot el món.

Fonts d’informació: OMM i NOAA Climate.gov-Dan Pisut-CPC

Llarg hivern als Grans Llacs

divendres, 25/04/2014

Un mes després de l’inici de la primavera astronòmica, l’hivern encara no s’ha donat per vençut a l’àrea dels Grans Llacs (Estats Units-Canadà). A 22 d’abril de 2014, el gel cobria el 33,9% de la superfície dels cinc llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario).

El passat 20 d’abril de 2014, el satèl·lit Aqua de la NASA va capturar aquesta imatge, en color natural, del Llac Superior amb el 63,5% de la seva superficie coberta de gel, amb un promig de 22,6 centímetres de gruix. La capa de gel d’aquesta primavera és significativament superior a la normal. Per exemple, ara fa un any, el gel només ocupava un 3,6% del llac. I l’any 2012, el gel va desaparèixer per complet abans del 12 d’abril.

La temperatura mitjana de l’aigua dels Grans Llacs ha anat augmentat durant els últims 30-40 anys. Això ha comportat una progressiva reducció de la capa de gel. Però enguany, les masses d’aire polar persistents durant tot l’hivern van fer que el gel cobrís, el 6 de març de 2014, el 92,2% de la superfície dels diversos llacs. Va ser el segon valor més elevat en quatre dècades de registres continuats.

El Llac Superior és el llac d’aigua dolça més gran del món en quant a extensió (82.100 quilòmetres quadrats) i el tercer més gran en volum. La profunditat mitjana de les seves aigües és de 147 metres i es calcula que la seva conca pot contenir el 10% de l’aigua dolça líquida del planeta.

Sens dubte, aquest ha estat un hivern molt rigorós, amb temperatures molt baixes i nevades molt abundants que han provocat grans pèrdues econòmiques i molts problemes en la vida diària de diversos milions de persones.

La lluita contra el canvi climàtic

dimarts , 15/04/2014

Un nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) mostra que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat a nivells sense precedents malgrat un nombre creixent de polítiques per reduir el canvi climàtic. Les emissions van augmentar més ràpidament entre 2000 i 2010 que en cada un dels tres decennis anteriors.

Segons la contribució del Grup de treball III al Cinquè Informe d’Avaluació de l’IPCC, amb una àmplia gamma de mesures tecnològiques i canvis de comportament seria possible limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus Celsius per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, només un canvi institucional i tecnològic important faria que hi hagués més del 50% de probabilitats que l’escalfament global no superés aquest llindar.

Els escenaris mostren que limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus Celsius amb un grau de probabilitat de “probable” implica rebaixar les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle respecte a les de 2010 entre un 40 % i un 70% per a mitjans de segle i fer gairebé desaparèixer per a finals del present segle. Una mitigació ambiciosa pot fins i tot exigir que eliminem diòxid de carboni de l’atmosfera.

La temperatura mitjana global tendeix a l’alça. Però a nivell local, quin és el seu comportament? La pàgina web de la revista NewScientist ens ofereix un interessant mapa interactiu elaborat a partir de les dades de temperatura de superfície analitzades pel Goddard Institute for Space Studies de la NASA. Clicant un punt del mapa o escrivint el nom de la població a la casella de recerca podem veure tots els canvis relatius a les temperatures mitjanes que han tingut lloc des del 1894 fins a l’any passat. Per posar aquestes xifres en context, l’equip de la NASA estima que la temperatura mitjana global per al període de referència 1951-1980 va ser d’uns 14ºC.

Retuits de méteo (Març 2014)

dijous, 3/04/2014

Les altes pressions, absents durant els mesos previs, van arribar a primers de març. Van estabilitzar el temps amb domini dels cels serens i notables amplituds tèrmiques entre la nit i el dia. A alta muntanya, les inversions tèrmiques van provocar, en poques jornades, un notable desglaç de la gran quantitat de neu acumulada. Els rius del Pirineu començaven a baixar ben cabalosos. L’hivern va reaparèixer després de l’equinocci de primavera amb noves nevades, tempestes acompanyades de calarmarsa, ventades i una forta davallada de les temperatures. I per a finalitzar el març, un episodi de llevant com feia mesos que no succeïa.

Com cada mes repassem el temps que ha fet a partir de deu fotografies realitzades i tuitejades per aficionats i professionals de la méteo i la fotografia.

– RT ‏@TeslaWeather: Tormenta del pasado viernes alejándose al atardecer. Panorámica desde Blanes (castell de St Joan) @markanou. – (02-03-2014)

- RT ‏@alfons_pc: Màgica llum aquest matí a #barcelona. – (03-03-2014)


– RT @elblogdeltemps: Fotografia de La Molina (Cerdanya) a primera hora d’aquest matí. Autor: Jordi Finestres. – (04-03-2014)


– RT ‏@TomasMolinaB: Llunes de Sang com aquesta a la sortida de la Lluna (Josep Pascual, l’Estartit). Demà també a les 19:38. – (17-03-2014)


– RT ‏@meteopallars: Espectacular halo solar sobre la ciutat de Tarragona. – (19-03-2014)


– RT @BcnSkyline: Arc de sant martí a #barcelona aquesta tarda! – (22-03-2014)


– RT ‏@eloicordomi: Calamarsada a Golmés, Pla d’Urgell. Esperem que no hagi fet gaire mal. Imatge de Assumpta Bardia. – (22-03-2014)


– RT ‏@BcnSkyline: Una tormenta de hoy desde #Barcelona. – (23-03-2014)


– RT ‏@TeslaWeather: Algunas fotos de la tormenta que esta madrugada han descargado en la costa de Barcelona. 1:47h (1/3). – (23-03-2014)


– RT ‏@pepmollevi: Cànoves aquest migdia amb el Montseny darrera. – (27-03-2014)

Diòxid de carboni en augment

dimarts , 25/03/2014

Des de la setmana passada, els nivells de diòxid de carboni superen les 400 parts per milió a l’observatori de la NOAA situat a Mauna Loa (Hawaii). Això ha succeït dos mesos abans respecte a l’any passat, quan la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle va superar per primera vegada aquest llindar.

L’increment de les emissions de combustibles fòssils provoca que el diòxid de carboni segueixi augmentant a l’atmosfera. Les previsions indiquen que al maig s’assolirà la màxima concentració d’enguany, segurament per sobre de 402 ppm. I l’any vinent podria superar les 404 ppm.

La concentració de diòxid de carboni experimenta oscil·lacions estacionals al llarg de l’any. Es produeix un màxim a la primavera, just abans de que el creixement vegetal capti diòxid de carboni per a transformar-lo, juntament amb aigua i llum solar, en nutrients i oxigen. El mínim esdevé a la tardor, previ a la reducció de la fotosíntesi i al retorn del diòxid de carboni a l’atmosfera procedent de la matèria vegetal en descomposició.

Les concentracions de diòxid de carboni han augmentat cada any des que Charles Dave Keeling va començar a fer les mesures en els vessants del volcà Mauna Loa, l’any 1958. La taxa d’increment s’ha accelerat des de les 0,7 ppm/any a finals de la dècada dels 50 fins a les 2,1 ppm/any de la darrera dècada.

Dia Meteorològic Mundial 2014

diumenge, 23/03/2014

Cada any, el 23 de març, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) commemora l’entrada en vigor, el 1950, del Conveni de l’OMM en virtut del qual es va crear l’Organització. En aquest dia es destaca també la important contribució que els serveis meteorològics i hidrològics nacionals aporten a la seguretat i benestar de la societat. El tema escollit per al Dia Meteorològic Mundial de 2014 és “Comprometent als joves amb el temps i el clima”.

La joventut d’avui es beneficiarà dels grans avenços que s’han aconseguit per millorar la nostra capacitat de comprensió i predicció del temps i el clima de la Terra. Alhora, la majoria d’ells viurà durant la segona meitat d’aquest segle i experimentarà els efectes cada vegada més acusats de l’escalfament de l’atmosfera. L’OMM encoratja els joves a que aprenguin més sobre els nostres sistemes del temps i el clima ja que participin en les activitats sobre canvi climàtic.

Font: OMM

Ja és primavera!

dijous, 20/03/2014

Avui dijous, a les 17:57 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. El 21 de juny de 2014 es produirà el solstici d’estiu.

El canvi de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci de primavera.

Aquesta és l’època de l’any en que la longitud del dia s’allarga més ràpidament. A les nostres latituds, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i per la tarda, es pon un minut més tard. En definitiva, en aquests dies, el temps en que el Sol està per damunt de l’horitzó augmenta qüasi tres minuts cada dia.

Al llarg de la primavera hi haurà dos eclipsis, un de Lluna i un Sol. El dia 15 d’abril un eclipsi total de Lluna serà visible a Austràlia, oceà Pacífic i Amèrica. A la península i les illes Balears l’eclipsi serà penombral mentre que a les illes Canàries es veurà com a parcial. Dues setmanes més tard, el 29 d’abril, un eclipsi anular de Sol serà visible a Oceania, l’oceà Pacífic sud i l’Antàrtida. Al voltant del dia 5 de maig tindrà lloc el màxim de la pluja de meteors de les Eta Aquàrides, la més significativa d’aquesta època de l’any.

A nivell meteorològic, encetem la primavera després d’haver viscut un hivern atípic. Una persistent circulació zonal ha provocat el continu pas de profundes i actives borrasques, amb les seves corresponents línies frontals, donant lloc a un temps ben variat i canviant. Els temporals han estat notícia a l’Europa Atlàntica, amb la pluja, el vent i el fort onatge com a protagonistes. Tan sols durant aquestes dues últimes setmanes hem tingut un respir, amb un temps més estable gràcies a la presència d’un potent anticicló que fins ara havia estat pràcticament absent. Enguany no hem patit cap onada d’aire fred i al Pirineu les nevades han tornat a ser nombroses i abundants, amb gruixos que han duplicat o inclús triplicat la mitjana anual. Malgrat les pluges han minses, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 77% de la seva capacitat màxima. Un volum d’aigua que augmentarà ben aviat gràcies al desglaç que ja ha començat.

Les previsions estacionals, no gaire fiables, indiquen que aquesta podria ser una primavera amb unes temperatures superiors al que caldria esperar en aquesta època de l’any. Respecte a les precipitacions, aquestes serien les habituals prenent com a referència el període 1981-2010.

El canvi d’estació ha arribat pendents d’un canvi de temps que ens retornarà a un ambient més hivernal durant el cap de setmana. El pas d’una línia frontal obrirà les portes a un notable descens de les temperatures que anirà acompanyat de ruixats, nevades i vent.

Font dades astronòmiques: Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).

Retuits de méteo (Febrer 2014)

dilluns, 3/03/2014

Durant el febrer és freqüent que les altes pressions s’instal·lin sobre el sud del continent europeu. Això afavoreix un temps tranquil, dominat per les boires (en molts casos persistents a les valls i planes de l’interior) i el sol a la resta de comarques. I sovint, l’anticicló permet l’arribada d’alguna irrupció d’aire fred. Enguany, tot el contrari: ens han continuat visitant línies frontals associades a profundes borrasques atlàntiques, donant lloc a un temps ben variat, canviant i no gaire fred. Les temperatures, exceptuant alguns dies concrets, han estat superiors a les mitjanes per aquesta època de l’any. I ara mateix, l’hivern arriba al seu tram final sense haver-nos ofert cap irrupció d’aire fred.

Com cada mes donem un cop d’ull al temps que ha fet a partir de deu fotografies realitzades i tuitejades per aficionats i professionals de la méteo i la fotografia.

- RT @MONTSEC_: Bon dia! -0,5º per #Tremp i cel ennuvolat. La boira tapa el pantà de Terradets. – (06-02-2014)

- RT @AlfredRPico: Molt maca la foto que Ferran BCN-Sga.Familia ens ha deixat al fòrum de http://www.pico.cat, n’hi ha més! – (10-02-2014)

- RT @margab61: Una panoràmica de quan s’acostava l’arc de pluges, #BaixEmpordà. – (10-02-2014)

- RT @meteopallars: Espectaculars les irisacions que tot sovint es poden veure al cel del #PallarsSobira. – (12-02-2014)

- RT @jordirodoreda3: D’aquest matí des de Corró d’Amunt i mirant cap al Montseny, era preciós amb boires i cirrus al cel. – (14-02-2014)

- RT @alfons_pc: Magnífica cascada de núvols aquest matí sobre el Barcelonès Nord. – (17-02-2014)

- RT @officewithviews: Windy day over the Pyrenees?????? – (18-02-2014)

- RT @BertolinaDivina: Això li agradarà a la @Monica_Usart. Aquesta tarda a Torelló hem vist això! – (26-02-2014)

- RT @i6quills: La tempesta des de #castellnouDeBages. – (28-02-2014)

- RT @nubichem: #Virgues (18:28, Barcelona) – (28-02-2014)

Temporal d’hivern a les Canàries

dimecres, 19/02/2014

A les illes Canàries no sempre fa bon temps. Un clar exemple és la situació d’inestabilitat d’aquestes últimes jornades (del 15 al 18 de febrer de 2014) com a conseqüència del pas d’un profund tàlveg atlàntic. Pluges abundants, que inclús han arribat a provocar algunes inundacions, calamarsades, neu, fortes ventades i grans onades són alguns dels meteors que han afectat sobretot a les illes del sector occidental de l’arxipèlag.

La Gomera ha estat una de les més afectades. I segons ha informat l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), ha estat la primera vegada que ha nevat des de que hi ha registres en aquesta illa.

Des de l’Observatorio Atmosférico de Izaña, situat a 2.373 metres sobre el nivell del mar a l’illa de Tenerife, en Ruben del Campo (biòleg i observador meteorològic), ha tuitejat diverses fotografies de la nevada i el gebre que s’ha anat acumulant durant aquest temporal.

Fotografies del Teide nevat i de l’instrumental de l’observatori cobert de gebre (17-02-2014)

Fotografiant un gran temporal marítim

diumenge, 9/02/2014

Durant les últimes setmanes estan sent notícia l’arribada de profundes borrasques a l’Europa nord-occidental. Aquestes àrees de baixa pressió, moltes d’elles originades per processos de ciclogènesi explosiva, estan impactant contra les costes acompanyades de vents huracanats, onades gegants i precipitacions molt abundants.

A principis de mes, Petra va afectar al nord d’Espanya, França i les Illes Britàniques. El temporal va ser duríssim, provocant quantiosos danys materials que es van sumar als dels temporals anteriors.

Malgrat que les condicions no eren gaire favorables, en Philip Plisson va decidir sortir en helicòpter a la recerca de les millors imatges del temporal. Gràcies al seu ajudant, Christophe le Potier, i a la perícia del pilot, Thierry Leygnac, va obtenir unes magnífiques fotografies que ara es poden veure en aquesta pàgina web. El següent vídeo és un resum d’aquest emocionant i arriscat vol fotogràfic.