Incendis a l’altra banda de l’Atlàntic

divendres, 28/06/2013

El 27 de juny de 2013,  el satèl·lit Terra de la NASA va capturar aquesta imatge d’uns plomalls de fum sobre la península Ibèrica i la Mediterrània occidental. El fum tenia un color gris, lleugerament groc-marró clar en comparació amb els núvols blancs brillants. Tenint en compte que no hi havia grans incendis en aquest sector del continent, d’on provenia tot aquest fum?

A l’hemisferi nord, entre els 30 i 60 graus de latitud dominen els vents de l’oest (en anglès coneguts com a westerlies) impulsats per grans centres d’acció com l’anticicló de les Açores. Així doncs, la resposta calia buscar-la a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Segons les dades registrades per la NASA i altres satèl·lits, aquest fum podria tenir el seu origen en els grans incendis forestals que s’han originat al Canadà.

El 19 de juny de 2013, el satèl·lit Aqua (també propietat de la NASA) va capturar aquesta imatge on es pot apreciar una gran crema d’incendis forestals a l’oest del Quebec. El vent s’encarregava d’empènyer l’espès fum cap al nord-est.

I una altra opció, menys probable però també possible, fixa l’origen d’aquest fum en els incendis forestals que recentment hi hagut al Colorado i altres parts del sud-oest dels Estats Units d’Amèrica. Durant la mateixa jornada, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional (EEI) van realitzar aquesta fotografia que mostra diverses columnes de fum desplaçant-se d’oest a est. West Fort Complex era la combinació de tres incendis, el primer dels quals va ser provocat per la caiguda d’un llamp el 5 de juny de 2013. Algunes d’aquestes columnes de fum van arribar fins als 13,5 quilòmetres d’altura! Observacions realitzades per satèl·lits mostren com el fum va arribar a l’espai aeri europeu el passat 24 de juny.

Retuits de méteo (Maig 2013)

diumenge, 9/06/2013

Hem deixat enrera un mes de maig amb un temps primaveral, fresc i plujós. Segons els anuaris meteorològics, ha estat el més fred des de 1991. Enguany estem vivint una primavera que sembla no tenir fi. Hi ha moltes ganes de gaudir del sol i la calor. En definitiva, de que arribi l’estiu!. A continuació, una petita selecció d’espectaculars fotografies que durant el mes passat vaig retuitejar des de la meva compte de Twitter.

– RT @meteolp: Impresionantes estos rayos colándose entre las nubes. – (07-05-2013)

– RT @jordicampos: Albada! Barcelona. – (08-05-2013)

– RT @joanaymami: boires desde l’avio #barcelona. – (09-05-2013)

– RT @meteolp: COLOSAL este Cumulonimbo!!! Soberbio! Wowwww Via @quetiempohace. – (12-05-2013)

– RT @alfonspc: Halo solar amb els dos parhelis aquest matí a Barcelona. – (14-05-2013)

- RT @CRISTIANBCNS: Rayos mirando a mar esta madrugada en #Barcelona !! (desde mi observatorio en Sants). – (17-05-2013)

– RT @meteolp: Impresionantes Mammatus! Via @quetiempohace. – (23-05-2013)

– RT @meteolp: BRUTAL esta supercelula nocturna con rayo incluido!!! Sin palabras…. – (24-05-2013)

- RT @Fernando_M_T: Cruzarse con otros aviones a las puertas de un sistema frontal tiene preciosas consecuencias #aerofoto. – (28-05-2013)

– RT @BcnSkyline: La tempesta sencera…. – (29-05-2013)

Que freda està l’aigua del mar!

divendres, 31/05/2013

Fa pocs dies, Météo-France va anunciar la possibilitat de que aquest estiu sigui bastant fred. Inclús van arribar a comparar-lo amb l’any 1816, conegut com l’any sense estiu. Aquest anunci tan contundent està basat en les prediccions meteorològiques estacionals. A dia d’avui, aquest tipus de pronòstics a llarg termini continuen tenint una baixa fiabilitat. Ens caldrà esperar a finals de setembre per a saber si aquest pronòstic, no compartit per tots els centres de predicció, ha estat correcte.

Deixant de banda els mapes del temps, podem anunciar que l’estiu meteorològic (de l’1 de juny al 31 d’agost) començarà amb una notable anomalia tèrmica negativa de l’aigua del mar a la Mediterrània occidental. Des de finals de l’any 2005 realitzo observacions marítimes setmanals a la platja de la Barceloneta (Barcelona). Ahir, 30 de maig de 2013, la temperatura superficial de l’aigua del mar era de 16,7º. Aquest valor és 2,5ºC inferior a la temperatura mitjana (període 2006-2012) per aquesta època de l’any.

Les precipitacions i contínues entrades d’aire fred d’aquesta moguda primavera no han permès que l’aigua del mar hagi assolit els valors habituals de temperatura. I justament ara, quan augmenten les hores de sol i acostumen a arribar masses d’aire més càlid, és quan l’anomalia negativa s’està accentuant.

L’evolució de la temperatura del que portem d’any ens permet veure com aquesta anomalia negativa fa setmanes que es va mantenint. De fet, de les 22 mesures realizades fins ara, en només 6 ocasions la temperatura registrada ha estat igual o superior a la temperatura mitjana.

D’estiu, més o menys calorós, segur que en tindrem. Tot dependrà de quines acabin sent les circulacions atmosfèriques predominants. Però ara mateix, si molt no canvien les coses, l’aigua del mar continuarà presentant valors inferiors als esperats per aquestes dates. Tenint en compte l’alta inèrcia tèrmica de l’aigua, potser sí que tindrem un estiu fresc a les comarques del litoral. Quan arribin les primeres invasions d’aire càlid procedents del nord d’Àfrica, aquest contrast de temperatures (entre l’aire i el mar) podria provocar un reforçament del règim de brises i la formació de núvols baixos, mantenint a ratlla el mercuri dels termòmetres.

Retuits de méteo (Abril 2013)

dimecres, 22/05/2013

El mes d’abril va estar caracteritzat per un temps primaveral però amb força contrastos. A principis i finals de mes van tenir lloc dos episodis de fred i pluja. En canvi, a mitjans de mes va haver-hi un període sense precipitacions i amb un ambient relativament càlid, de primavera avançada. Ja han passat unes setmanes però mai és tard per a recordar magnífiques fotografies que ens va oferir el quart mes de l’any i que vaig retuitejar des de la meva compte de Twitter.

- RT @JGabrielGallart: Per si no heu tingut l‘oportunitat de veure‘l, l‘arc de Sant Martí sobre Barcelona. – (01-04-2013)

– RT @NatGeoSpa: En algún lugar sobre el arcoiris. – (09-04-2013)

- RT @RafaVivesCanto: Panorámica del arcgus sobre Valencia el 03.11.2011. – (17-04-2013)

– RT @meteolp: Mirad que curiosa esta nube vista desde arriba! – (21-04-2013)

- RT @meteolp: Brutal supercelula. Meteorología salvaje! Wowww. – (23-04-2013)

– RT @meteolp: Madre mía que FOTAZA!!! Fijaos que belleza!!! Wowww – (27-04-2013)

- RT @meteolp: Fantástico rayo australiano… wowww! – (28-04-2013)

- RT @laneucat: Woooow!! @ValldeNuria: #valldenuria aquest matí amb 3º de temp. – (29-04-2013)

- RT @alfons_pc: Aspecte dels núvols carregats de pols sobre Barcelona des de l’Observatori Fabra. – (29-04-2013)

- RT ‏@meteolp: Impresionante el Golden Gate en una imagen nocturna con niebla! – (30-04-2013)

Onades de pel·lícula

dimarts , 14/05/2013

“L’Andrea Gail és un vaixell de pesca capitanejat per Billy Tyne, veterà pescador que ha tingut una sèrie de captures decepcionants. Tyne busca un cop de sort que faci canviar aquesta mala ratxa i s’aventura a un lloc més enllà de les zones freqüentades, el Flemish Cap. El que ignora és la gran tempesta que s’apropa… la tempesta més aterridora, més forta, violenta i destructiva de la història moderna.”

Aquest és un petit resum de la pel·lícula La tempesta perfecta, protagonitzada per George Clooney i Mark Wahlberg. Si l’heu vista segur que recordareu les espectaculars escenes dels forts temporals marítims, amb un vaixell de pesca remuntant descomunals onades enmig de l’oceà. En el següent vídeo podreu comprovar com naveguen diversos vaixells desafiant les forces de la natura. I a diferència de la pel·lícula, aquí no hi ha efectes especials!


Un cop l’hàgiu vist us proposo que intenteu determinar l’altura de les onades consultant l’Escala Douglas. Aquesta escala, adoptada internacionalment, classifica l’estat de la mar en 10 categories o graus prenent com a referència la grandària de les onades. Va ser creada pel vicealmirall anglès Henry Percy Douglas el 1917, quan dirigia el Servei Meteorològic de l’Armada Britànica. L’escala té dos codis, un per a valorar l’estat de la mar i un altre per a descriure l’altura de les onades. El mar, de vegades plàcid i inofensiu, es pot tornar un lloc perillós.

Cinc segles del corrent del Golf

dimecres, 1/05/2013

El 21 abril de 1513 el vent bufava a favor, però una força desconeguda impedia l’avanç de les naus de Ponce de León enfront de les costes de Florida. S’acabava de descobrir el corrent del Golf, un corrent oceànic que ha marcat des de llavors la navegació entre Amèrica i Europa. Dels tres pilots de l’expedició cal destacar el paper d’Antón Alaminos, considerat com a codescobridor del corrent juntament amb Ponce de León. Ell va ser el primer que va saber aprofitar els seus avantatges per a la navegació.

S’inaugurava així la ruta oceànica que durant segles han utilitzat els galions i altres grans vaixells que enllaçaven Amèrica amb Europa. El trajecte del corrent s’inicia al Carib i flueix cap al nord enfront dels keys i la zona occidental de Florida. Després puja per la costa est dels Estats Units d’Amèrica fins al cap Hatteras, a Carolina del Nord, on gira cap al nord-est i s’endinsa a l’Atlàntic. Al final, les temperades aigües arriben a les costes occidentals d’Europa i temperen el seu clima.

El primer mapa que mostra aquest recorregut el va elaborar Benjamin Franklin entre 1769 i 1770, poc abans de la independència del seu país. El científic i polític nord-americà, aleshores diputat responsable del servei postal, va comptar amb l’ajuda del capità balener Timothy Folger per a recopilar les dades dels vaixells transatlàntics que portaven el correu. S’havien rebut queixes de que les cartes i paquets trigaven diverses setmanes més a arribar d’Europa a Amèrica que en el sentit contrari. L’explicació la van oferir Franklin i Folger amb la publicació a Londres de la primera cartografia sobre el corrent del Golf.

Mapa elaborat per Benjamin Franklin

Amb el pas del temps aquest mapa va caure en l’oblit. Durant gairebé 200 anys va romandre desaparegut fins l’any 1980, quan l’oceanògraf Philip Richardson el va trobar a la Biblioteca Nacional de París. La troballa va ser publicada a la revista Science.

Durant el segle XX s’han realitzat avenços que han permès conèixer millor el corrent del Golf, així com els seus meandres i els anells o remolins que es desenganxen del flux principal. Una figura clau va ser Henry Stommel, que va descobrir com la variació latitudinal de l’efecte de Coriolis (originat per la rotació de la Terra) fa que els corrents oceànics s’intensifiquin cap a l’oest.

Stommel també va plantejar les dues forces que mouen el corrent del Golf: el vent (el mateix que porta les borrasques i anticiclons des de l’oest cap a casa nostra), i la circulació termohalina, que opera com una gegantina cinta transportadora sota la superfície del mar. Les càlides i salades aigües del tròpic circulen per la superfície cap al nord (amb aigües més fredes i dolçes), on s’enfonsen i tornen pel fons per a tancar el cicle.

El corrent del Golf canviarà amb l’escalfament global. Un increment de les temperatures i l’aportació d’aigua dolça des de les glaceres i la capa de gel podrien canviar la força del vent i reduir la circulació termohalina. Els models no són encara capaços de controlar totes les variables i ofereixen previsions dispars. Mentrestant, grups oceanogràfics de tot el món equipats amb boies, sensors i satèl·lits continuen recollint gran quantitat de dades per a aclarir les relacions entre els corrents i el clima.

Font d’informació consultada: SINC

Retuits de méteo (Març 2013)

diumenge, 14/04/2013

El mes de març ja és història. Trenta-un dies durant els quals les precipitacions van ser abundants a moltes comarques del país com a conseqüència del pas de nombroses pertorbacions atlàntiques per les nostres latituds, generant importants temporals de llevant i gregal. L’equinocci de primavera va arribar amb un temps ben variat i canviant: ruixats, tempestes, nevades i baixes temperatures van estar a l’ordre del dia, mentre la natura començava a despertar-se del parèntesi hivernal.

Com cada mes, aquí teniu una petita selecció de magnífiques fotografies que vaig retuitejar des de la meva compte de Twitter.

- RT @Divulgameteo Aquí os dejo una de las fotos con motivos meteorológicos más originales que he visto últimamente Vía @RAM_meteo – (01-03-2013)

- RT @TomasMolinaB @miguelagost: Aquesta ja té l’honor de ser la gran nevada del segle XXI a #Morella i #ElsPorts #neu – (01-03-2013)

- RT @meteolp Asperatus sobre Nueva Zelanda! Brutal! – (03-03-2013)

- RT @Rub_dc Y aquí una de las consecuencias amables del #temporal: el #Teide vestido de blanco. Foto de esta mañana. – (05-03-2013)

- RT @TomasMolinaB Quin núvol i QUINA FOTO de Figueres (Lluís Roura) d’un Cumulonimbus Arcus amb “núvol Lleixa” (Shelf Cloud) – (11-03-2013)

- RT @BcnSkyline Espectacular tempesta pillada durant la posta de sol a #barcelona – (13-03-2013)

- RT @meteolp Impresionante arcus! Da miedo solo con verlo! Meteorología salvaje! – (20-03-2013)

- RT @JAGfoto Como siempre, dejaremos para el final algunas fotos mejores. Aqui un Cb capillatus en todo su esplendor – (21-03-2013)

- RT @BCNmeteo Que tal estas Nubes lenticulares sobre las Islas Sandwich, Atlántico Sur. (@lareserva) – (24-03-2013)

- RT ‏@EduVancells Deu ni do quina pedregada @meteocat @meteorac1 @ARAmeteo @btvmeteo – (30-03-2013)

El gel del mar Caspi

dijous, 4/04/2013

El mar Caspi és la massa d’aigua interior més gran del món, amb una superfície de gairebé 372.000 quilòmetres quadrats. Durant l’època hivernal, la part nord d’aquest llac queda glaçada mentre que el centre i sud acostumen a quedar lliures de gel. Les temperatures són més baixes al sector nord (en part per efecte de la latitud) però cal analitzar les diferències en la salinitat i profunditat per entendre l’existència d’aquest gel.

El 7 de març de 2.013, el satèl·lit Terra de NASA va capturar aquesta imatge on es pot apreciar el nord del mar Caspi glaçat. El mapa inferior mostra la batimetria de la part més septentrional del mar. Els tons més foscos de blau indiquen una major profunditat.

Les diferències de profunditat al mar Caspi són molt importants. La zona nord presenta una profunditat al voltant dels 10 metres. En canvi, a la part sud aquesta es mesura en centenars de metres, inclús en algunes zones supera els 1.000 metres.

El mar Caspi també mostra diferents nivells de salinitat. En general, la seva aigua és aproximadament un terç més salada que l’aigua dels oceans. Al voltant de 130 rius alimenten aquest llac gegant, i gairebé tots ells entren pel nord i l’oest. El més gran és el Volga, que aboca una gran quantitat d’aigua dolça. Això provoca que al sud, amb menys aportacions hídriques i una major evaporació, l’aigua sigui molt més salada.

L’aigua dolça es congela a 0ºC però el mar Caspi és salobre. Per cada cinc parts per mil de contingut de sal (salinitat), el punt de congelació disminueix en 0,28ºC. Cal doncs que la temperatura sigui inferior per a que l’aigua salada es congeli.

Però un punt de congelació més baix no és l’únic impediment per a la congelació de l’aigua salada, ja que aquesta es comporta de forma diferent respecte a l’aigua dolça, dificultant la formació d’una capa de gel a la superfície.

El gel sura perquè l’aigua líquida és més densa que el gel. Però l’aigua líquida no és uniforme en la seva densitat. L’aigua dolça és més densa a 4ºC, diversos graus per sobre del seu punt de congelació. Mentre es refreda per sota d’aquest llindar, aquesta comença a pujar cap a la superfície. I si una capa de gel ja s’ha format a la superfície del llac, aquesta anirà augmentant el seu gruix gràcies a l’aigua freda en ascens.

En canvi, l’aigua salada típicament aconsegueix la màxima densitat més a prop del seu punt de congelació. Com que l’aigua salada s’enfonsa generalment just abans d’assolir el seu punt de congelació, més quantitat de la columna d’aigua s’ha de refredar per a que l’aigua salada pugui formar una capa de gel.

En definitiva, la poca profunditat del nord de la conca del mar Caspi facilita la congelació d’aquesta aigua salada.

Què en fem de les platges?

dimarts , 19/03/2013

A principis d’aquest mes de març, i en tan sols una setmana, el litoral català va patir els efectes de dos episodis de llevant. El vent de component est va bufar amb força i l’onatge va ser considerable, el més important des de la Llevantada de Sant Esteve de l’any 2008. Afortunadament, els danys no van ser tan greus com en aquella ocasió.

Passats uns dies ja és moment de fer balanç de l’impacte d’aquestes dues llevantades. Diverses platges, sobretot del Maresme i del Barcelonès, han vist reduïdes les seves dimensions com a conseqüència de la pèrdua de sorra.

L’ICM-CSIC té instal·lades sobre la Torre Mapfre de Barcelona diverses càmeres, que serveixen per a estudiar la dinàmica del litoral a escales de curt i mig plaç, els efectes de les tempestes sobre les platges, les tendències de l’evolució litoral i l’efecte de les intervencions humanes a les platges. Gràcies a aquestes càmeres podem comprovar el retrocés que han experimentat les platges de la Barceloneta i Sant Sebastià de la ciutat comtal. Malgrat la presència dels espigons, la diferència en l’amplada i el pendent de les platges és més que evident comparant aquestes dues imatges, preses els dies 27 de febrer i 18 de març de 2013.

Davant d’aquesta recurrent situació, què creieu que cal fer? La regeneració artificial no és la solució definitiva. La darrera actuació al respecte va tenir lloc a finals de maig i juny de 2010, amb un important impacte ambiental i cost econòmic. Cal deixar que la natura segueixi el seu curs? Deixem que la platja es regeneri de forma natural? O cal actuar-hi ja que les nostres platges són un reclam turístic del qual no en podem prescindir? El debat torna a estar servit.

Retuits de méteo (Febrer 2013)

dimecres, 6/03/2013

Les situacions anticiclòniques de bastants dies de durada solen ser habituals durant els mesos de febrer. Enguany però han estat les adveccions del nord i nordoest les que han marcat gran part del temps del mes més curt de l’any.

Les nevades van ser molt abundants al Pirineu, acumulant-se gruixos de neu com feia anys que no succeïa. El fort vent també va ser notícia a moltes comarques, provocant alguns estralls i accentuant la sensació de fredor. El febrer es va acomiadar amb dues interessants situacions meteorològiques: nevades a cotes baixes, inclús a nivell del mar, i una llevantada, amb pluges i nevades força generoses, fortes ventades i una notable alteració marítima.

A continuació trobareu una petita selecció d’espectaculars fotografies que vaig retuitejar des de la meva compte de Twitter durant l’últim mes.

- RT @meteolp Puesta de sol sobre el Himalaya…fantástica foto! – (02-02-2013)

- RT @Pedromad Histórica temporada nivosa en el Pirineo! RT @meteobenas Hospitalet de Andorre (vía @nevasport) – (08-02-2013)

- RT @meteopallars Al marge de la neu, al #PallarsSobirà tenim d’altres joies, per exemple aquesta. – (15-02-2013)

- RT @BcnSkyline Un moment meteorológic d’aquest matí a #Barcelona – (16-02-2013)

- RT @rodamet @RAM_meteo RT @MONTSEC_: La solitud del palista davant de carretera del port de la Bonaigua cuberta per metres de neu – (17-02-2013)

- RT @MeteoMauri Núvols dels moments abans de la sortida del sol al port de l’Estartit. Josep Pascual. – (17-02-2013)

- RT @meteolp Y de la nube solitaria nace un arco iris! – (18-02-2013)

- RT @Jcordobaduran Nevando en Barcelona, inusual pero bonito paisaje se puede ver hoy… – (23-02-2013)

- RT @iPaisajes Nubes lenticulares en Cataluña. – (26-02-2013)

- RT @BcnSkyline: #llevantada2013 platja de #barcelona – (28-02-2013)